Usuari:Curielprat/proves/To Kyma. Rescat al mar Egeu

To Kyma. Rescat al mar Egeu és un documental produït per la productora catalana La Kaseta Ideas Factory, en coproducció amb Televisió de Catalunya - TV3, i codirigit per David Fontseca i Arantza Diez, estrenat al programa Sense Ficció de TV3, el 26 de gener de 2016 i que narra la proesa de l'Òscar Camps i un grup de socorristes de Badalona que al setembre del 2015 es varen traslladar fins a Lesbos, creant la petita ONG Proactiva Open Arms, per salvar les vides dels milers de refugiats que arriben a l'illa diàriment, en barcasses sobrecarregades, fugint de la barbàrie dels seus països d'origen en el que es considera ja com el major èxode migratori des de la II Guerra Mundial, alhora que mostra la postura d'Europa vers la crisi i l'aprofitament econòmic que ha suposat la creació d'una xarxa mafiosa que trafica amb les vides humanes d'aquells que intenten travessar l'Egeu.

Sinopsi[modifica]

La impactant foto del cadàver d'Aylan Kurdi, el nen de tres anys que aquest estiu va morir ofegat en una platja turca, sacseja el socorrista català Òscar Camps. Decideix deixar enrere la seva empresa, la seva dona i els seus fills, i viatja fins a Lesbos, una petita illa grega a només deu quilòmetres de la costa turca. És un dels punts calents de la crisi dels refugiats, l'èxode més gran des de la Segona Guerra Mundial. El segueix el seu company Gerard Canals. Són l'embrió de l' ONG Proactiva Open Arms, fundada amb els 15.000 euros que Camps té estalviats.

No tenen mitjans i el repte és enorme: cobreixen diàriament els 17 quilòmetres de costa més perillosos de l'illa, allà on les roques i la mala mar poden engolir, en minuts, les vides dels refugiats, molts d'ells, nadons, nens, ancians i dones embarassades, que arriben en barcasses de goma sobrecarregades, vestits amb precàries armilles salvavides i amb flotadors. Tenen por i molts no saben nedar.

Equipats únicament amb aletes i vestits de neoprè, aquests socorristes es llencen diàriament al mar per salvar vides. La seva determinació i la seva professionalitat supleixen la falta de recursos. Són els únics voluntaris de l'illa que poden garantir un desembarcament segur.

L'auster hostal del nord de Lesbos on dormen s'ha convertit en el punt de salvament de l'illa. Des d'aquí surten cada dia i fins aquí arriben illencs i altres voluntaris per demanar-los ajuda cada cop que albiren una barca que s'apropa a la costa. Ni el govern grec ni les ONG internacionals com MSF o ACNUR a qui l'Òscar ha demanat ajuda han contestat la seva petició. Però s'han guanyat el respecte dels guardacostes grecs i de la policia europea de fronteres, Frontex, incapaç d'aturar la potentíssima i imparable xarxa de traficants turcs que cobren més de mil euros per trajecte a cada refugiat. Ells també saben que els socorristes són grans herois en una petita illa.

La seva proesa ha donat la volta al món: mitjans com la BBC, The Independent, The New York Times, la CNN o Der Spiegel han explicat la seva història i han reflectit la seva humanitat. Però els diners s'acaben i l'hivern treu el cap. Si no aconsegueixen fons, la seva missió corre perill. No poden enfrontar-se al traïdor mediterrani –que s'endevina ferotge amb l'arribada del mal temps– sense mitjans. Necessiten més gent, barques ràpides, llums per nedar de nit, diners per pagar l'estada i el menjar. Les barques no paren d'arribar a Lesbos, una illa oblidada pels governs europeus. En només tres dies d'octubre hi han desembarcat 27.000 persones. Tampoc no hi arriben les institucions humanitàries, desbordades per aquesta crisi. La missió dels socorristes, vital a l'illa, està en perill.

La seva causa, però, ha commogut molta gent: les donacions anònimes no paren d'arribar, especialment des dels Estats Units, on molta gent s'ha mobilitzat gràcies a l'activisme del coordinador general d'emergències de l'ONG Human Rights Watch, Peter Bouckaert, que després de conèixer la tasca de l'Òscar i el seu equip, ha decidit bolcar-se en ajudar-los.

Fitxa tècnica[modifica]


Direcció	David Fontseca i Arantza Diez
Direcció de fotografía i imatge	David Fontseca
Guió	Arantza Diez
Realització i muntatge	Sergio Montesinos
Producció	Ester Viladecans
Grafisme	Xavi Guinot
Muntatge musical	Jordi Nicolau
Encarregat de postproducció	Ramon Guillaumet
Colorització	Joan Grané
Tècnic d’audio	Àlex de Gregorio
Direcció executiva La Kaseta	David Fontseca
Direcció executiva TV3	Manuel Raya
	Joan Salvat
Producció executiva TV3	Muntsa Tarrés

La crítica[modifica]

“És de visió obligatòria per a tothom qui vulgui veure realment el drama dels refugiats que intenten arribar a la illa de Lesbos, una tragèdia humana que denuncia la misèria d’allò que ni Europa, ni el món, volen veure”

Manuel de Luna, EL PERIÓDICO

“...la qualitat audiovisual del projecte és incontestable. El documental està executat amb el mateix rigor i professionalitat amb què Proactiva Open Arms treballa a les platges de Lesbos.” (...) “To Kyma és un reportatge carregat d’emocions, instants dramàtics, moments colpidors... però mai cau a voler potenciar-ho amb sintonies, muntatges èpics ni efectismes estètics”

Mònica Planas. ARA.CAT

“To Kyma, un documental necessari”

Revista FOTOGRAMAS

“...el que ha fet Fontseca és ensenyar-nos, portar-nos fins a casa les imatges de la nostra pròpia degradació. Un dia aquest documental es transformarà en referent. Els nostres fills veuran el que nosaltres, els seus pares, els seus avis, mai hauríem hagut de permetre com a europeus, com a éssers humans, que passés.”

Ferran Monegal. EL PERIÓDICO

“ÈXIT D’AUDIÈNCIA.350.000 persones veuen el documental sobre el drama dels refugiats a Lesbos”

EL PERIÓDICO