Vés al contingut

Usuari:Francesc Vall-llovera/Identitat personal

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

La identitat, segons l'antropologia social, és la reconeixença del que una persona és, per a ella mateixa o per als altres. La identitat és el conjunt de trets propis d'un individu o d'una col·lectivitat que els caracteritzen enfront dels altres; la consciència que una persona té de ser ella mateixa i diferent de les altres. La identitat implica i pressuposa la presència de l'"altre" i l'establiment d'un vincle relacional de confrontació que permeti determinar les diferències entre un mateix i aquest altre.

En la psicoanàlisi, es pot parlar de representació del "jo" enfront o mitjançant els altres.

Des d'un punt de vista ecosistèmic, la identitat és una unitat paradoxal que assegura a la vegada l'idèntic (o semblant) i el diferent.

La noció d'identitat es desplega almenys en tres nivells de tipus lògic: el subjecte individual, el grup i l'espècie, en què els semblants formen una concentració de pluralitats. Segons Edgar Morin: "[…] la identitat constitueix una mena de cercle indissoluble entre similitud/inclusió i diferència/exclusió".[1]

El concepte de corporeïtat s'entén com una complexa trama en la qual s'entrecreuen diferents dimensions constitutives de la identitat de cada persona. Escoltar el que el cos diu és integrar aquesta idea de corporeïtat com a construcció i desenvolupament de consciència corporal, tenir cura de la salut, l'acceptació d'un mateix i de les pròpies accions.

En la construcció de la identitat, sempre està en joc la resposta que cadascun es dóna a les preguntes:

  • "Qui soc jo? Soc el que soc." Identitat subjectiva: una persona és la consciència que té de si mateixa.
  • Qui vull ser jo? Soc el que seré. Identitat operativa: el motor que ens engega, que ens fa accionar.
  • Qui he de ser jo? Soc el que he de ser. Identitat preceptiva: respon al model, al mandat, al deure.

Quant a la identificació pels altres, el 2005 es trobà un mètode automatizat que reconeixia persones escriptores[2] i el 2011 es trobà un mètode automatitzat que permetia reconèixer persones segons la seua escritura en àrab a partir d'unes mostres.[3]

Identitat humana[modifica]

Saber qui soc jo és una necessitat vital ordenada també envers la necessitat vital d'orientar la meva vida i donar-me un sentit: des jo mateix, el que aquí ens diu és qui soc jo. Els éssers humans poden ser semblants o tenir semblances, però mai no iguals, perquè cada ésser humà és únic i irrepetible; la identitat és un sentiment que tenim de formar part d'un grup, ja sigui religiós, cultural... i també és un element que tenim que forma part de la personalitat. (Les persones no estem soles, formem part d'un grup.)

Identitat subjectiva[modifica]

Jo soc el que soc. Una persona és la consciència que té de si mateixa. A la identitat subjectiva pertany el que uneixo Qui vull ser jo? Observa, llegeix i escriu les frases amb les quals més t'identifiquis: sovint, em poso a pensar i em pregunto qui seré jo quan sigui major. De vegades, m'agrada ser com els meus pares o els meus professors.

Identitat operativa[modifica]

Soc el que vull ser. Una persona és el que vol ser. Aquests desitjos revelen que l'ésser humà no és més del que conscientment és. La identitat operativa és la que opera en nosaltres com un motor que ens engega. L'ésser humà no s'inicia si no és amb la conquesta immortal. Per a evitar aquest risc, necessitem models d'identificació.

La identitat des del punt de vista de l'Atenció Centrada en la Persona[modifica]

Vegeu també: Identitat (Atenció Centrada en la Persona)

La identitat té relació amb el fet de saber qui és cadascú i amb tenir un sentiment de continuïtat amb el passat, amb una història de vida que es preserva.

Des de la filosofia de l’Atenció Centrada en la Persona el foment de la identitat personal té un pes rellevant.

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Edgar Morin, La Méthode 2. La vie de la vie, pàg. 271. Seuil, París 1980
  2. ↑ Bensefia, Ameur; Paquet, Thierry; Heutte, Laurent «A writer identification and verification system». Pattern Recognition Letters, 26, 13, 2005, pàg. 2080-2092.
  3. ↑ Hassaïne, Abdelâali (setembre 2011). "The ICDAR2011 Arabic writer identification contest" a 2011 International Conference on Document Analysis and Recognition. , IEEE. DOI:10.1109/ICDAR.2011.292 

Bibliografia[modifica]

  • Barbier, Jean Marie. Prácticas de formación, evaluación y análisis. Novedades Educativas. UBA. Buenos Aires. 1999.
  • Erikson, Eric. Identidad, juventud y crisis. Paidós. Buenos Aires. 1974.
  • Grasso Alicia. Construyendo identidad corporal: la corporeidad escuchada. Novedades Educativas. Buenos Aires. 2005.


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Francesc_Vall-llovera/Identitat_personal&oldid=20696541»