Usuari:Freutci/student

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure


La referència bàsica d'aquest article és Johnson et al.[1].



Definició[modifica]

Sigui una variable aleatòria normal estàndard i una variable aleatòria amb distribució amb graus de llibertat, i independents. La variable

es diu que té una distribució de Student amb graus de llibertat i s'escriu o bé .

Comentari sobre els graus de llibertat. El cas més habitual d'una distribució és quan el nombre de graus de llibertat és un nombre natural i llavors es pot interpretar com la suma dels quadrats de variables aleatòries normals estàndard independents. Però mitjançant la funció de densitat es pot definir una distribució que tingui com a graus de llibertat qualsevol nombre real estrictament positiu , nombre que continua anomenat-se els graus de llibertat de la distribució [2]. En conseqüència, pot definir-se la distribució de Student amb graus de llibertat qualsevol nombre . Cal dir que el programari estadístic estàndard, per exemple, el llenguatge R, utilitza graus de llibertat fraccionaris en certs tests estadístics.



Funció de densitat[modifica]

La funció de densitat de la distribució de Student amb graus de llibertat és

on és la funció gamma.

Utilitzant la funció Beta i que també es pot escriure

Funció parella. Cal remarcar que aquesta funció és parella : ; gràficament, és simètrica respecte l'eix d'ordenades. Aquesta propietat és important en els càlculs de probabilitats.

Quan és un nombre natural, la funció de densitat és simplifica. Concretament,per a ,

Llavors
i per tant es tracta d'una distribució de Cauchy (centrada en l'origen). Per a senar, la constant de la funció de densitat és
on és el doble factorial del nombre .

Per a parell,

(Cal recordar que =1).

Funció de distribució[modifica]

Quan el nombre de graus de llibertat és un nombre natural, la funció de distribució es pot donar explícitament en termes de funcions elementals, amb una expressió que es complica a l'augmentar els graus de llibertat.

Funció de densitat Funció de distribució
1
2
3
4
5

Expressions alternatives de la funció de distribució[modifica]

Per al cas general podem escriure la funció de densitat en termes de la funció beta incompleta[4]:

on i és la funció beta incompleta regularitzada.

Per a , atès que la funció de densitat és parella, el càlcul de és fa per arguments de simetria.

També, per a , es pot escriure la funció de distribució en termes d'una funció hipergeomètrica[5]

on és una funció hipergeomètrica.

Moments[modifica]

Sigui un nombre natural. Aleshores

  • Si , tenim que
  • Si , llavors , i en conseqüència el moment d'ordre no existeix.


En el cas parell, , també tenim [5]


En particular, si , llavors . Si , llavors

Aproximació normal[modifica]

En aquesta secció considerem els graus de llibertat un nombre natural. Sigui , aleshores per a gran, és aproximadament normal estàndard .

Funció característica[modifica]

Quan el nombre de graus de llibertat és una nombre natural, hi ha formules per la funció característica de la distribució de Student, que depenen de si els graus de llibertat son senars o parells, fórmules que cada cop són més complicades a l'augmentar el nombre de graus de llibertat[7]. Una fórmula general utilitzant funcions especials va ser obtinguda el 1995 independentment per S. Hurst i A. H. Jorder (veieu [8]). Concretament, si ,

on és la funció de Bessel modificada de segon tipus.


La distribució t de Student en Estadística[modifica]

El paper central que té distribució de Student en la inferència estadística de poblacions normals és degut al següent teorema [9]:

Teorema. Sigui una mostra d'una població normal , és a dir, les variables aleatòries són independents i totes tenen distribució . Considerem la mitjana mostral

Aleshores:

  1. Les variables aleatòries i són independents.
  2. Sigui

on

és la variància mostral. Llavors, .

Vegeu la pàgina de la distribució per a la demostració dels punts 1 i 2. El punt 3 es dedueix del fet que i de les parts 1 i 2 i de la definició de la distribució de Student.

Vegeu la pàgina Interval de confiança per a exemples concrets d'utilització de la distribució de Student.


Relació amb altres distribucions[modifica]

  • La distribució coincideix amb la distribució de Cauchy.
  • Si , aleshores té una distribució amb 1 i graus de llibertat: .

Vegeu també[modifica]

Notes[modifica]

  1. Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, Chapter 28.
  2. Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 1. 2nd ed. New York: Wiley, 1994, p. 417. ISBN 0-471-58495-9. 
  3. 3,0 3,1 Gradshteĭn, I. S.. Table of integrals, series and products. 7th ed. Oxford: Academic, 2007, p. 96, fórmula 2.263.3. ISBN 978-0-12-373637-6. 
  4. Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, p. 364.
  5. 5,0 5,1 Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, p. 365.
  6. Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, p. 363.
  7. Johnson, Kotz i Balakrisnan, 1995, p. 367-368.
  8. Gaunt, Robert E. «A simple proof of the characteristic function of Student’s t -distribution» (en anglès). Communications in Statistics - Theory and Methods, 50, 14, 18-07-2021, pàg. 3380–3383. DOI: 10.1080/03610926.2019.1702695. ISSN: 0361-0926.
  9. DeGroot, Morris H. Probabilidad y estadística. 2a. ed. Wilmington, Delawere, E.U.A.: Addison-Wesley Iberoamericaca, 1988, p. 373-374 i 379-380. ISBN 0-201-64405-3. 

Bibliografia[modifica]

  • Johnson, N. L.; Kotz, S.; Balakrishnan, N. Continuous Univariate Distributions, Volume 2. 2nd ed. New York: Wiley, 1995. ISBN 0-471-58494-0.