Usuari:JMartí/Ernest Ranglin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJMartí/Ernest Ranglin

Ernest Ranglin OD (nascut el 19 de juny, 1932 a Manchester Jamaica) és un guitarrista i compositor jamaicà. Conegut pels seus treballs a l'estudi de la famosa Studio One, Ranglin va ajudar a donar a llum al gènere ska En la dècada de 1950. Té els crèdits de la invenció de l'estil bàsic de tocar la guitarra (a vegades conegut com a "raspat") que ara toquen gairebé tots els guitarristes de ska.

Ranglin ha participat en moltes gravacions clàssiques de Jamaica, i ha col·laborat amb artistes com Jimmy Cliff, Monty Alexander, Prince Buster, The Skatalites i l'Eric Degans Orquestra. També ha explorat altres estils de música, en particular barreja de jazz i reggae.

Biografia[modifica]

Quan era un nen, Ranglin tenia dos oncles, que tocava la guitarra i l'ukelele. Després de veure'ls toca, practicava amb els seus instruments, i es va presentar amb un d'ells quan anava a una sessió de gravació, impressionant al seu oncle tant, que se li va donar l'instrument del seu setè aniversari.[1] Va construir la seva pròpia guitarra amb una llauna de sardines i filferros,[1] abans de passar a una real.[2] Es va mudar amb la seva família a Kingston, on va ser educat en la Providència, l'Escola Superior de Kingston, i Bodin College.[1] Mentre encara un adolescent, va començar a actuar en directe, a nivell local i en el Bahames, sovint amb el jove Alexandre Monty. Charlie Christian va ser una influència primerenca. De 15 anys, es va unir a la Val Bennett la banda, i se'n va anar a tocar amb la banda d'Eric Deans i Comte Boysie.[2] A la dècada de 1950, Ranglin s'havia convertit en un guitarrista de jazz domini i va estar de gira a l'estranger.[2] El 1958, Chris Blackwell va gravar un single de Ranglin, que va ser un dels primers llançaments del sagell R & B Blackwell, i una divisió entre l'àlbum en directe i Ranglin Lance Haywood va ser el primer a ser publicat per Blackwell. Al voltant de 1959, es va unir a Cluett Johnson a la banda de Blues Blasters, on Coxsone Dodd va gravar diverses pistes al segell Studio One, entre ells "Shuffling Jug", considerat com una de les primeres gravacions de ska.[2] El 1962, en James Bond va protagonitzar la pel·lícula Dr. No que va ser filmada a Jamaica. Mentre que Byron Lee & the Dragonaires va aparèixer a la pel·lícula, la banda sonora de les gravacions van ser fetes realment per Ranglin.[3] El 1964, va tocar la guitarra per a la cançó de la cantant Millie Small, "My Boy Lollipop", la primera cançó de Jamaica que va assolir l'èxit internacional.

Ranglin va gravar dos discs de jazz a mitjans de la dècada de 1960 per a la Merritone etiqueta - Wranglin(1964) i Reflexiones(1965), també treballa per a la Duke Reid com a director musical de[Cal aclariment] en l'estudi de gravació Illa del Tresor durant aquest període.

Va començar a atreure l'atenció internacional el 1964 quan va viatjar a Londres, Anglaterra per tocar en club de jazz Ronnie Scott's. Es va convertir en el guitarrista resident durant nou mesos, amb el suport de nombrosos artistes convidats que apareixen en la gravació d'una Sonny Stitt/Dick Morrissey Jam Session el 1966.[4] Va fer diversos discs en solitari per Island Records, així com la col·laboració amb Prince Buster. Va tornar a treballar període de sessions, l'organització de les cançons com el Melodians "Rivers of Babylon" i tocar la guitarra líder en el The Wailers "It Hurts To Be Alone".[4]

Durant els anys 1960 i 1970, Ranglin va ser molt sol·licitat com a músic d'estudi i arranjador, i va treballar amb els millors productors de Jamaica, com Dodd, Lee "Scratch" Perry i Clancy Eccles. <Nom de ref = "Larkin"/> També va estar de gira amb Jimmy Cliff en la dècada de 1970.[4]

El 1973 fou guardonat amb l'Ordre de Distinció del Govern de Jamaica per la seva contribució a la música.[4] Es va traslladar a Florida a finals de 1970, on va actuar al Jazz festivals i va seguir gravant de tant en tant.[5] Va firmar a Chris Blackwell, acabat de formar segell Palm Pictures per al 1998 és qüestió de In Search of the Lost Riddim.[4] Els àlbums E.B. @ Noon i Modern Answers to Old Problems, seguida dos anys més tard de Grooving que va ser llançat a principis de 2001. El 2002, se li va concedir un doctorat honoris causa de la Universitat de les Índies Occidentals per la seva destacada contribució al desenvolupament de la música a Jamaica.[1][6] El 2006, el va ser objecte d'un documental sobre la seva carrera Roots of Reggae: The Story Ernest Ranglin, produït i escrit per Arthur Gorson.[7][8] El 2008, va ser inclòs a la sala de música jamaicana de la Fama de l'Associació Jamaicana de Vintage Artistes i afiliats (Java).[9]

L'estil de Ranglin fusió de jazz i reggae va ser continuat pel seu nebot, Gary Crosby, que van formar el grup Jazz Jamaica el 1991.[5]

Actuacions a Catalunya[modifica]

Discografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Clarke, Ossie "Dr. Ernie Ranglin Arxivat 2009-05-08 a Wayback Machine.", Jamaica Gleaner
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Larkin, Colin (ed.) (1998)La Verge de l'Enciclopèdia de Reggae, Virgin Books, ISBN 0-7535-0242-9, p.235
  3. Thompson, Dave (2002) Reggae & Caribbean Music, Backbeat Books, ISBN 0-87930-655-6, p.144
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Ankeny, Jason "Ernest Ranglin Biography", Allmusic, Macrovision Corporation
  5. 5,0 5,1 Barrow, Steve & Dalton, Peter (2004) The Rough Guide to Reggae, 3rd edn., Rough Guides, ISBN 1-84353-329-4, p.50
  6. "UWI to confer honorary degrees on 11 this year", Jamaica Observer, 27 April 2002
  7. "Guitar great Ernie Ranglin on film", Jamaica Observer, 19 February 2007
  8. Henry, Heather (2006) "FlashPoint Film Festival - Ernie Ranglin's musical genius immortalised Arxivat 2009-05-08 a Wayback Machine.", Jamaica Gleaner, 5 December 2006
  9. Walters, Basil (2008) "JAVAA's first 12 inductees in Jamaica music hall of fame impressive", Jamaica Observer, 14 July 2008
  10. [enllaç sense format] http://www.amicsdeljazzreus.com/ Arxivat 2009-05-25 a Wayback Machine.

Enllaços externs[modifica]