Usuari:Lalpino/proves
Aquesta és una pàgina de proves de Lalpino. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
[1] >> Nota per cridar un llibre de la Bibliografia.
[a] >>> Nota que apareix a la llista de Notes
Notes[modifica]
- ↑ Però també Joe Kelly (guió adaptat).
URL-ARXIU >>>[2]
Bibliografia[modifica]
- Autor. Títol del llibre. Editorial. Barcelona. 2013. ISBN 0-395-25223-7.
>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_Americ%C3%A0_d%27Hist%C3%B2ria_Natural
El Museu Americà d'Història Natural (oficialment i en anglès, American Museum of Natural History, AMNH) és un museu d'història natural situat al barri Upper West Side de l'illa de Manhattan, Nova York, EUA, entre el carrer 79 i Central Park, cap a l'oest.
Tot el complex museístic consta de 20 edificis interconnectats que allotgen 45 sales d'exposicions permanents, a més d'un planetari i una biblioteca que ocupa un total de més de 232.258 m2. Les col·leccions[3] del museu contenen uns 35 milions d'exemplars de plantes, animals, fongs, fòssils, minerals, roques, meteorits, restes humanes i objectes culturals, així com col·leccions especialitzades per a teixits congelats i dades genòmiques i astrofísiques, dels quals només es pot mostrar una petita fracció en un moment donat. Actualment és una organització privada sense ànim de lucre (anomenada als EUA 501(c)(3) organization) que compta amb un personal científic a temps complet de 175 persones, patrocina més de 120 expedicions de camp cada any[4][5], i fa una mitjana d'unes cinc milions de visites anuals.[6]
Fou fundat el 1869 sota la divisa: "La nostra missió: descobrir, interpretar i difondre, mitjançant la investigació i l'educació científiques, el coneixement sobre les cultures humanes, el món natural i l'univers."[7]
Història[modifica]
Primeres passes[modifica]
El naturalista Albert S. Bickmore va idear la creació d'un Museu Americà d'Història Natural el 1861.[8] En aquell moment estudiava al Museu de Zoologia Comparada de Louis Agassiz a Cambridge, Massachusetts.[9] Observant que molts museus europeus d'història natural es trobaven a ciutats poblades, Bickmore va escriure que: "Ara Nova York és la nostra ciutat de més riquesa i, per tant, probablement la millor ubicació per al futur museu d'història natural de tota la nostra terra".[8] Bickmore va pressionar perquè s'establís d'un museu d'història natural a la ciutat de Nova York.[10] Al final de la Guerra Civil dels Estats Units, Bickmore va demanar a nombrosos novaiorquesos destacats, com el filantrop William E. Dodge Jr., que patrocinassin el seu museu.[11][12] Encara que el mateix Dodge no va poder finançar el museu en aquell moment, va presentar el naturalista a Theodore Roosevelt Sr., el pare del futur president dels Estats Units d'Amèrica, Theodore Roosevelt.[11][13]
Les demandes per a la creació d'un museu d'història natural van augmentar després que el Museu Americà de Barnum es va cremar el 1868.[11] Divuit destacats novaiorquesos van escriure una carta a la Comissió de Central Park el mateix desembre, sol·licitant la creació d'un museu d'història natural a Central Park.[9][14][15] El membre de la comissió, Andrew Haswell Green, va indicar el seu suport al projecte el gener de 1869.[14][15] El mes següent, Bickmore i l'advocat Joseph Hodges Choate van redactar una carta de concessió pel museu, que el consell d'administració va aprovar sense cap canvi. Va ser en aquesta carta on es va utilitzar per primera vegada el nom de Museu Americà d'Història Natural.[16] Bickmore va dir que volia que el nom del museu reflectís l'"expectativa que el nostre museu finalment es convertirà en la institució líder d'aquest tipus al nostre país", de manera similar al Museu Britànic[16]. Abans d'establir el museu, Bickmore necessitava obtenir l'aprovació de William M. Tweed, líder de la poderosa organització política Tammany Hall. La legislació per establir el Museu Americà d'Història Natural havia de ser signada per John Thompson Hoffman, governador de Nova York, soci de Tweed.[17]
Creació i edifici propi[modifica]
Hoffman va signar la legislació que creava el museu el 6 d'abril de 1869,[18][19] amb John David Wolfe com a primer president.[20][a] Posteriorment, el president del comitè executiu de l'AMNH va preguntar a Green si el museu podia utilitzar les dues plantes superiors de l'edifici de l'Arsenal a Central Park, i Green va aprovar la sol·licitud el gener de 1870.[19] Els exemplars d'insectes es van col·locar al nivell inferior de l'edifici[21], mentre que roques, fòssils, mamífers, ocells, peixos i rèptils es van col·locar al nivell superior. El museu va obrir les portes el 22 de maig de 1871.[22] L'AMNH es va anar popularitzant ràpidament, ja que va tenir 856.773 visitants només durant els primers nou mesos de 1876, més del que el Museu Britànic havia registrat durant tot l'any 1874.[23]
Mentrestant, els administradors de l'AMNH havien identificat Manhattan Square (limitada per Eighth Avenue/Central Park West, 81st Street, Ninth Avenue/Columbus Avenue i 77th Street) com un lloc per a instal·lar-hi un nou edifici.[9][24] Diversos novaiorquesos destacats havien recaptat 500.000 dòlars per finançar la construcció d'aquest nou edifici. La comissió del parc també va recaptar 200.000 dòlars més per al fons de construcció.[27][25] Nombrosos dignataris i funcionaris, incloent-hi el president dels Estats Units, Ulysses S. Grant, varen assistir a la cerimònia de col·locació de la primera pedra del nou edifici pel museu el 3 de juny de 1874.[26][27]
El nou edifici de l'AMNH es va inaugurar el 22 de desembre de 1877, amb una cerimònia a la qual va assistir el president dels Estats Units, Rutherford B. Hayes.[28][23] Les antigues exposicions van ser retirades de l'edifici de l'Arsenal el 1878, i l'any seguent el museu ja havia saldat els deutes de la cosntrucció del nou edifici.[29]
Segle XIX[modifica]
Originàriament s'accedia a l'AMNH per un pont provisional que travessava una sèquia, i que es tancava els diumenges. Els administradors del museu van votar el maig de 1881 per arreglar els accessos des de Central Park[30]. Les obres van començar aquell mateix any[31] i els canvis en el paisatge estaven gairebé complets a mitjans de 1882.[32] Arribats en aquest punt, l'edifici de Manhattan Square i el de l'Arsenal ja no podien allotjar cap més objecte, i les instal·lacions existents, com la sala de conferències de 100 seients, eren insuficients per atendre la demanda.[33] Tot i així, les col·leccions del museu van continuar creixent durant la dècada de 1880[29] i acollint conferències al llarg del segle XIX.[34] El museu estava obert al públic en general de dimecres a dissabte, mentre que obria exclusivament pels socis els dilluns i els dimarts.[35] La direcció del museu va discutir la possibilitat d'obrir els diumenges de maig de 1885 però no va arribar a fructificar.[36][37]
Amb diversos departaments que van haver de sortir de l'edifici original, els legisladors de l'estat de Nova York van presentar projectes de llei per ampliar l'AMNH a principis de 1887[38]. L'enginyer municipal de parcs Montgomery A. Kellogg va rebre l'ordre de preparar els plànols per a l'enjardinament del lloc.[39] El març de 1888, els administradors del museu van aprovar un pavelló d'entrada al centre de l'edifici del carrer 77.[40][41] L'edifici original va ser reformat durant el 1890,[42] i la biblioteca del museu va ser traslladada a l'ala oest aquell mateix any. Els administradors de l'AMNH van considerar al febrer de 1892[43] obrir el museu els diumenges, materialitzant-se a partir de l'agost[44] i es va deixar de cobrar l'entrada el juliol anterior[45]. Fins i tot amb la nova ala, encara no hi havia prou espai per allotjar tota la col·lecció del museu pel que la Junta del Central Park va aprovar una nova sala de conferències però aquesta es va ajornar aquell maig a favor d'una ala que s'estengués cap a l'est del carrer 77.[46][47]
El febrer de 1895 quan l'ala est estava ja gairebé acabada, els administrador de l'AMNH van demanar als legisladors estatals 200.000 dòlars per construir una altra ala que s'estengués cap a l'oest del carrer 77.[48][49] L'ala est encara estava sent moblada al mes d'agost[50] i la planta baixa es va obrir aquell mateix desembre[51]. Tant els fons com les col·leccions del museu van continuar creixent durant aquests anys, així una sala dedicada als mamífers es va obrir al públic el novembre de 1896.[52][53] Aquest mateix any, el museu va rebre l'aprovació per allargar l'ala est cap al nord, al llarg de Central Park West, creant una estructura en forma d'L.[54] El director del museu, Morris K. Jesup, també va patrocinar expedicions arreu del món per obtenir objectes per a la col·lecció.[55] A mitjans de 1898, l'ala oest, l'ampliació de l'ala est i una sala de conferències al centre del museu estaven en marxa[56]; tanmateix, el projecte es va anar retardant degut a la manca de finançament per part de la ciutat.[57] Les ales est i oest, juntament amb diverses sales d'exposició, estaven gairebé enllestides a finals de 1899, però la construcció de la sala de conferències continuava endarrerida.[58] Aquell desembre es va obrir una sala dedicada a l'art antic mexicà.[59][60]
Segle XX[modifica]
1900 a 1940[modifica]
L'octubre de 1900 es va obrir la sala de conferències del museu amb una capacitat per a 1.350 persones, també les sales natives americanes i mexicanes de l'ala oest.[61][62] Durant la dècada de 1900, el museu va patrocinar diverses expedicions per fer créixer el seu fons de col·leccions, incloent un viatge a Mèxic,[63] un viatge per recollir fauna del nord-oest del Pacífic,[64] un viatge per col·leccionar art a la Xina[65] i una expedició nacional per recollir roques a les coves.[66] Una d'aquestes expedicions va aportar un esquelet de sauròpod, que va ser la peça central de la sala de dinosaures que es va obrir el febrer de 1905.[67][68]
A principis de la dècada de 1920, el president del museu, Henry Fairfield Osborn, va planejar una nova entrada que havia de contenir un monument a Theodore Roosevelt.[69] També per aquella època, el govern de l'estat de Nova York va formar una comissió per estudiar la viabilitat d'un memorial a Roosevelt.[70] Després d'una disputa sobre si posar el memorial a la capitat de l'estat, Albany, o a la ciutat de Nova York,[71] el govern de la ciutat de Nova York va oferir un lloc al costat del museu per a la seva consideració.[72] La comissió va rebutjar un disseny d'estil "mausoleu grec convencional" i va optar per dissenyar un arc de triomf i una sala d'estil romà.[69] El 1925, els administradors del museu van organitzar un concurs de disseny arquitectònic, seleccionant l'arquitecte John Russell Pope per dissenyar la sala commemorativa.[73] La construcció va començar el 1929[74] sent J. Harry McNally el contractista general.[75] El cosí de Roosevelt, Franklin Delano Roosevelt, va dedicar-li el monument el 19 de gener de 1936.[76][77]
1950 a 1990[modifica]
Durant la dècada de 1950, el pis superior del museu va ser renovat per convertir-lo en una biblioteca, sent redecorat amb el que Christopher Gray del The New York Times va descriure com "sostres caiguts i els altres insults habituals".[78]L'edifici Childs Frick de deu pisos, que contenia la col·lecció de fòssils, es va afegir al museu a la dècada de 1970.[79][80]
L'arquitecte Kevin Roche i el seu despatx Roche-Dinkeloo han estat els responsables de la planificació general del museu des de la dècada de 1990.[81] S'hi han realitzat diferents reformes tant a l'interior com a l'exterior, com va ser la renovació de la Sala dels Dinosaures del 1991[81], el disseny de la biblioteca AMNH de vuit pisos el 1992[82] o el Rose Center for Earth and Space del museu que es va completar l'any 2000.[83][84]
Segle XXI[modifica]
La sala de conferències del museu va ser rebatejada com a Samuel J. and Ethel LeFrak Theatre l'any 2001 després que Samuel J. LeFrak donés 8 milions de dòlars al museu.[85] La façana sud del museu, que abasta el carrer 77 des de Central Park West fins a l'avinguda Columbus, va ser netejada i rehabilitada el 2009. Steven Reichl, portaveu del museu, va dir que el treball inclouria la restauració de 650 marcs de finestres de cirerer negre i reparacions de pedra. El consultor del museu en l'última renovació va ser Wiss, Janney, Elstner Associates, Inc., una empresa d'arquitectura i enginyeria amb seu a Northbrook, Illinois.[86] El museu també va restaurar el mural del Roosevelt Memorial Hall el 2010.[87]
El 2014, el museu va publicar plans per a la construcció de l'annex Centre Richard Gilder per a la Ciència, l'Educació i la Innovació de 18.100 m2 per valor de 325 milions de dòlars, ubicat al costat de l'avinguda Columbus.[88] L'11 d'octubre de 2016, la Comissió de Preservació de Monuments Històrics va aprovar per unanimitat l'ampliació. La construcció del Gilder Center, que s'esperava que s'iniciés l'any vinent després del desenvolupament del disseny i les etapes de la declaració d'impacte ambiental, implicava la demolició de tres edificis construïts entre 1874 i 1935.[89] El museu va presentar plans per a l'ampliació l'agost de 2017, però a causa de l'oposició del veïnat, la construcció no va començar fins al juny de 2019.[90][91]
El Gilder Center es va obrir el 4 de maig de 2023,[92][93] i el museu va rebre 1,5 milions de visitants durant els tres mesos següents.[94] A finals de 2023, el museu va anunciar que deixaria d'exposar restes humanes de la seva col·lecció.[95][96] Però malgrat l'aprovació de l'any 1990 de la "Llei de Protecció i Repatriació de les Tombes dels Nadius Americans" (NAGPRA), fins el 2023, el museu tenia aproximadament 1.900 restes natives americanes que no havien estat repatriades.[97] Després que l'acte fos revisat el gener de 2024, les sales dels Boscos orientals i de les Grans Planes es van tancar perquè el museu hauria necessitat permís per mostrar totes aquestes restes.[98][99]
Edifici original[modifica]
L'edifici original d'estil neogòtic va ser dissenyat pels arquitectes Calvert Vaux i Jacob Wrey Mould, tots dos ja estretament identificats amb l'arquitectura de Central Park.[100][101] El pla original de Vaux i Mould estava pensat per complementar el Metropolitan Museum of Art al costat oposat de Central Park.[101] L'edifici original, tal com es va construir, tenia la façana del carrer 77 i mesurava 61 m d'alt per 20 m d'ample d'ample;[102] comptava amb una galeria de 61 m d'alt i 34 m de llarg. Aquesta galeria contenia un soterrani elevat amb tres pisos d'exposicions, arcs gòtics d'estil venecià i un àtic amb llucanes i un sostre de pissarra.[101] La part posterior de la galeria incloïa dues torres: una que contenia una escalinata i l'altra que contenia les sales dels conservadors.[102] L'estructura original encara existeix, però està oculta a la vista pels nombrosos edificis del complex que avui ocupen la major part de Manhattan Square.[100] El museu segueix sent accessible a través del vestíbul del carrer 77, que des de llavors ha estat rebatejat com a Ellen V. Futter Gallery.[103]
L'edifici original va ser aviat eclipsat per les ales est i oest de la façana sud, dissenyades per J. Cleaveland Cady com una estructura d'estil romànic richardsonià de pedra marró[86] que s'estén 210 m al llarg del carrer 77 oest,[104] amb torres cantoneres de 46 m d'alçada. La pedra marró i el granit rosa provenien de les pedreres de l'illa de Picton, Nova York.[105] L'ala sud conté diverses sales que van des dels 18 m × 34 m fins els 9,1 m × 38,1 m.[106][107] Als extrems de les dues ales hi ha torrellons arrodonits.[56][58]
New York State Memorial to Theodore Roosevelt[modifica]
El vestíbul principal de Central Park West es coneix formalment com a New York State Memorial to Theodore Roosevelt. Completat per John Russell Pope el 1936, és un monument d'estil Beaux Arts a gran escala en memòria de l'antic president dels Estats Units Theodore Roosevelt[70] amb unes dimensions de 20 m per 37 m amb un sostre de volta de canó 30 m d'alçada.[108] Originalment se suposava que la sala havia de formar part d'un dels extrems d'un "passeig intermuseum" a través de Central Park[109], connectant amb el Metropolitan Museum of Art a l'est,[110] però el passeig no es va completar mai.[111]
L'entrada principal al memorial consisteix en un arc de 18 m d'alçada que dona lloc a una sala de granit rosa modelada d'arcs romans.[112][113] A banda i banda de l'arc hi ha un seguit de nínxols que contenen escultures d'un bisó i d'un ós.[114] Està flanquejat per dos parells de columnes rematades per figures dels exploradors nord-americans John James Audubon, Daniel Boone, Meriwether Lewis i William Clark.[115] Aquestes figures van ser esculpides per James Earle Fraser[112] i fan uns 9 m d'alçada..[115] A l'àtic sobre l'arc principal, hi ha una inscripció que descriu els èxits de Roosevelt i les paraules "Veritat", "Coneixement" i "Visió" estan gravades a l'entaulament sota aquesta inscripció.[116]
El Memorial originalment connectava amb diverses aules, sales d'exposicions i amb un auditori per a 600 persones.Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref>
s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès[114] Directament sota del memorial hi ha una entrada a l'estació 81st Street–Museum of Natural History del metro de Nova York. Avui dia connecta amb la sala Akeley dels mamífers africans i la sala dels mamífers asiàtics. El mateix memorial conté quatre exposicions que descriuen les activitats de conservació que va desenvolupar Theodore Roosevelt durant quatre etapes de la seva vida: joventut, primera edat adulta, presidència dels Estats Units i la postpresidència[117]
Fraser també va dissenyar una estàtua eqüestre de Theodore Roosevelt, flanquejada per un nadiu amerindi i un afroamericà, que originalment es trobava fora de la sala memorial. Al segle XXI, l'estàtua va generar controvèrsia degut a representació subordinada d'aquestes figures darrere de Roosevelt,[116][118] provocant que el museu anunciés el 2020 que retirarien l'estàtua.[119][120] L'estàtua va ser retirada el gener de 2022 i estarà en préstec a llarg termini a la Biblioteca Presidencial Theodore Roosevelt situada a la població de Medora, Dakota del Nord.[121]
Col·leccions[modifica]
Mamífers[modifica]
Sala Akeley de mamífers africans[modifica]
Anomenada així pel biòleg i taxidermista Carl Akeley, la sala es compon de dos nivells al segon pis, directament a l'oest del memorial de Theodore Roosevelt. Connecta amb el Saló dels Pobles Africans a l'oest.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Els 28 diorames que conformen la sala representen amb un minuciós detall la gran varietat dels ecosistemes que es troben a Àfrica i els mamífers endèmics d'aquests. La peça central de la sala és un ramat de vuit elefants africans en una característica formació "d'alarma".[122] Encara que els mamífers són típicament la característica principal dels diorames, ocasionalment també apareixen ocells i flora d'aquests ecosistemes.[123] La sala en la seva forma actual es va completar el 1936.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
La Sala dels Mamífers africans va ser proposada al museu per Carl Akeley al voltant de 1909. Va proposar 40 diorames que mostraven els paisatges i els animals de l'Àfrica que desapareixien ràpidament. Daniel Pomeroy, síndic del museu i soci del banc d'inversions J.P. Morgan & Co., va oferir als inversors del banc l'oportunitat d'acompanyar les expedicions del museu a Àfrica a canvi de finançament.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Akeley va començar a recollir exemplars per a la sala ja l'any 1909 en l'expedició africana Smithsonian-Roosevelt.[124] En aquestes primeres expedicions, Akeley estava acompanyat pel seu aprenent de taxidèrmia, James L. Clark, i l'artista, William R. Leigh.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Quan Akeley va tornar a l'Àfrica per recollir exemplars de goril·la per al primer diorama de la sala, Clark va recórrer el país a la recerca d'artistes per crear-ne els fons. Aquests primers diorames influiren en el disseny de posteriors com els que es troben a les sales d'Ocells del Món, dels Mamífers d'Amèrica del Nord, la Sala Vernay dels Mamífers del Sud-est Asiàtic i la Sala de la Vida Oceànica.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Després de la mort inesperada d'Akeley durant l'expedició Eastman-Pommeroy el 1926, la responsabilitat de la finalització de la sala va recaure en James L. Clark, qui va contractar l'artista James Perry Wilson el 1933 per ajudar a Leigh en la confecció dels fons dels diorames. Wilson va fer millores en les tècniques utilitzades per de Leigh, com fou la de minimitzar la distorsió causada per les parets corbes dels diorames.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu El 1936, William Durant Campbell, un ric membre de la junta amb el desig de veure l'Àfrica, es va oferir a finançar diversos diorames si se li permetia obtenir els exemplars ell mateix. Clark va acceptar aquest acord, donant lloc a l'adquisició de nombrosos exemplars grans.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Kane es va afegir a Leigh, Wilson i altres artistes per completar els diorames de la sala. Tot i que la construcció de la sala es va acabar el 1936, els diorames es van obrir gradualment entre mitjans dels anys 1920 i principis dels anys 1940.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Sala de Mamífers asiàtics[modifica]
La sala dels Mamífers asiàtics, de vegades coneguda com a Sala Vernay-Faunthorpe dels Mamífers asiàtics, es troba directament al sud del memorial Theodore Roosevelt Memorial.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Conté vuit diorames complets, quatre de parcials i sis grups d'hàbitat de mamífers i llocs de l'Índia, Nepal, Birmània i Malàisia. La sala es va obrir l'any 1930 i, està centrada al voltant de dos elefants asiàtics. En un moment donat, un panda gegant i un tigre siberià també formaven part de la col·lecció d'aquesta sala, originalment pensada per formar part d'una sala dels Mamífers del Nord d'Àsia (planificada a la ubicació actual de la sala Stout dels Pobles Asiàtics). Actualment aquests exemplars es poden veure al Saló de la Biodiversitat.[125]Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Es van recollir exemplars per a la Sala dels Mamífers Asiàtics al llarg de sis expedicions dirigides pel comerciant d'antiguitats d'origen britànic Arthur S. Vernay i el coronel John Faunthorpe (com s'apunta en les plaques a les dues entrades de la sala). Les expedicions van ser finançades íntegrament per Vernay, que va caracteritzar la despesa com un tribut britànic a la participació nord-americana en la Primera Guerra Mundial.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu La primera expedició Vernay-Faunthorpe va tenir lloc l'any 1922, quan molts dels animals que Vernay buscava, com el rinoceront de Sumatra i el lleó asiàtic, s'enfrontaven a l'extinció. Vernay va fer diverses apel·lacions a les autoritats regionals per obtenir permisos de caça;[126] en expedicions posteriors relacionades amb els museus encapçalades per Vernay, aquestes apel·lacions van ajudar al museu a accedir a zones abans restringides als visitants estrangers.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Clarence C. Rosenkranz va acompanyar les expedicions de Vernay-Faunthorpe com a artista de camp i va pintar la majoria dels fons dels diorames de la sala.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Aquestes expedicions també estaven ben documentades tant en fotos com en vídeo, amb prou imatges de la primera expedició per crear un llargmetratge, Hunting Tigers in India de 1929.[127]
Sala Bernard Family de mamífers de Nord-amèrica[modifica]
La sala es troba al primer pis, directament a l'oest del memorial de Theodore Roosevelt.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Presenta 43 diorames amb mamífers que es troben al subcontinent nord-americà, al nord del Mèxic tropical. Cada diorama es centra en una espècie en particular, que va des de la megafauna més gran fins als rosegadors i carnívors més petits. Els diorames més destacables inclouen l'os bru de la Península d'Alaska, un parell de llops, un parell de jaguars de Sonora i un duel d'ants d'Alaska.
Aquesta sala es va obrir el 1942 amb només deu diorames.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu El 1963 s'hi van afegir 16 diorames més.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu A finals del 2011, gràcies a una donació de Jill i Lewis Bernard,Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiuError de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu va començar un projecte de restauració massiu, obrint de nou l'octubre de 2012 amb el nom de Bernard Family Hall of North American Mammals.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Sala de Petits mamífers[modifica]
La sala dels Petits mamífers és una extensió directament a l'oest d'aquesta.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Conté diversos petits diorames amb petits mamífers que es troben a tota l'Amèrica del Nord, com ara el pecari de collar (Dicotyles tajacu), l'esquirol d'Abert o el golut.
Ocells, rèptils i amfibis[modifica]
Sala Leonard C. Sanford d'ocells de Nord-amèrica[modifica]
Situada al tercer pis, entre la sala dels Primats i el segon nivell de la sala Akeley de mamífers africans.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Conté més de 20 diorames que representen ocells de tota l'Amèrica del Nord en els seus hàbitats natius.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu A l'extrem més llunyà de la sala hi ha dos grans murals de l'ornitòleg i artista Louis Agassiz Fuertes.[128] A la sala també hi trobem vitrines dedicades a grans col·leccions de sílvids, mussols i rapinyaires.
Concebuda per l'ornitòleg del museu Frank Michler Chapman, la sala rep el nom de l'ornitòleg aficionat Leonard Cutler Sanford, que va finançar-la parcialment i també va donar la totalitat de la seva col·lecció d'ocells al museu. La construcció dels diorames de la sala es va iniciar l'any 1902, i aquests es van obrir el 1909. Van ser els primers que es van exposar al museu i són els més antics que encara s'exhibeixen.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu La sala va ser reformada l'any 1962.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Tot i que Chapman no va ser el primer a crear diorames pel museu, si va ser el primer a portar artistes al camp amb l'esperança que capturessin un lloc específic en un moment concret. En contrast amb les escenes dramàtiques que Akeley va crear per a la sala dels Mamífers africans, Chapman volia que els seus diorames evoquessin un realisme científic, servint en última instància com a registre històric d'hàbitats i espècies que s'enfrontessin a una alta probabilitat d'extinció.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Cadascun dels diorames de Chapman representava una espècie, els seus nius i 1,2 m de l'hàbitat circumdant en cada direcció.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Sala dels Ocells del món[modifica]
La sala dels Ocells del món es troba al costat sud del segon pis.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu En aquesta sala s'exhibeix en 12 diorames els diversos ecosistemes d'arreu del món i proporcionen una mostra de les varietats d'ocells que hi viuen. Els exemples de diorames inclouen l'illa de Geòrgia del Sud amb pingüins reials i estercoràrids, les planes d'Àfrica oriental amb secretaris i otídids, o l'interior australià amb menjamels, cacatues i dacelos.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Sala Whitney d'Ocells oceànics[modifica]
La Whitney Memorial Wing, originalment anomenada així en honor a Harry Payne Whitney i que inclou 750.000 exemplars d'ocells, es va inaugurar el 1939.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Més tard coneguda com la sala dels Ocells oceànics, es va completar i dedicar el 1953.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiuError de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Va ser fundada per Frank Chapman i Leonard C. Sanford, originalment voluntaris del museu, que havien avançat amb la creació d'una sala per presentar els ocells de les illes del Pacífic. La sala va ser dissenyada com una col·lecció completament immersiva de diorames, inclosa una exhibició circular amb els ocells del paradís. L'any 1998 s'hi va instal·lar el Butterfly Conservatory.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Sala de Rèptils i Amfibis[modifica]
La Sala de Rèptils i Amfibis es troba a prop de l'angle sud-est del tercer pis.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu i serveix com a introducció a l'herpetologia, amb moltes exposicions que detallen l'evolució dels rèptils, l'anatomia, la diversitat, la reproducció i el comportament. Els diorames inclouen un grup de dragons de Komodo, l'al·ligàtor del Mississipi, George el Solitari, l'última tortuga de l'illa Pinta i granotes de punta de fletxa.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
El 1926, els naturalistes W. Douglas Burden, F.J. Defosse i Emmett Reid Dunn van recollir els exemplars de dragó de Komodo per al museu. El capítol "El dragó de Komodo", al llibre de Burden Look to the Wilderness, descriu l'expedició, l'hàbitat i el comportament d'aquest rèptil.[129] La sala es va obrir el 1927Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu i va ser reconstruïda entre 1969 i 1977 amb un cost d'1,3 milions de dòlars.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Biodiversitat i medi ambient[modifica]
Sala de Biodiversitat[modifica]
La sala de Biodiversitat es troba sota el memorial de Theodore Roosevelt Memorial Hall.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Es va inaugurar el maig de 1998 i conté principalment exposicions i objectes que destaquen el concepte de la biodiversitat, les interaccions entre organismes vius i els impactes negatius de l'extinció de la biodiversitat.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu[193][194] La sala inclou un diorama de 230 m2 que representa la selva tropical de la Reserva Especial de Dzanga-Sangha, a la República Centreafricana, amb més de 160 espècies d'animals i plantes. El diorama mostra la selva tropical en tres estats: primitiva, alterada per l'activitat humana i destruïda per l'activitat humana.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Una altra atracció de la sala és "The Spectrum of Habitats", un videomosaic que mostra imatges de nou ecosistemes. Hi ha també un "mur de transformació", que conté informació i històries que detallen els canvis en la biodiversitat, i un "mur de solucions", que conté suggeriments sobre com augmentar la biodiversitat.[130]
Sala dels Boscos d'Amèrica del Nord[modifica]
Sala dels Boscos d'Amèrica del Nord està situada al primer pis del museu, entre el memorial Theodore Roosevelt i la sala Warburg d'hàbitats de l'estat de Nova York.[131] Conté deu diorames que representen la varietat de boscos d'Amèrica del Nord, així com diverses exposicions sobre conservació forestal i salut dels arbres. La sala va ser construïda sota la direcció del botànic Henry K. Svenson i es va obrir el 1958.[132] Cada diorama enumera específicament tant la ubicació com l'època exacta de l'any representada.[133] Els arbres i les plantes que apareixen als diorames es construeixen amb una combinació de material d'art i escorça real i altres exemplars recollits al camp. L'entrada a la sala presenta una secció transversal de l'arbre Mark Twain, una sequoia gegant amb 1.400 anys traslladada al museu el 1891.[134]
Sala Warburg d'Hàbitats de l'estat de Nova York[modifica]
ESala situada a la planta baixa del museu entre la sala dels Boscos d'Amèrica del Nord i la Gran sala.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu La sala ofereix una presentació polifacètica dels ecosistemes típics de l'estat de Nova York.[135][136] Els aspectes tractats inclouen els tipus de sòls, els canvis estacionals i l'impacte tant dels humans com dels animals en el medi ambient. Porta el nom del banquer germanoamericà Felix M. Warburg i es va inaugurar el 14 de maig de 1951,Error de citació: L’etiqueta d’obertura <ref>
s’ha formatat incorrectament o té un nom no permès com a Warburg Memorial Hall of General Ecology.[137] Ha canviat poc des d'aleshores i ara és visitada freqüentment pel seu estil retro-modern.[138]
Sala Milstein de Vida oceànica[modifica]
Es troba al quadrant sud-est del primer pis, a l'oest de la sala de Biodiversitat.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Se centra en la biologia marina, la botànica i la conservació marina. El centre de la sala conté un model de balena blava de 29 m de llarg.[139] El nivell superior de la sala mostra la gran varietat d'ecosistemes presents a l'oceà. Els diorames contrasten la vida en aquests diferents hàbitats, com són els boscos de varec, manglars, esculls de corall o la zona batipelàgica entre d'altres. Intenta mostrar com d'extensos i diversos són els oceans, alhora que fomenta temes comuns. La meitat inferior de la sala consta de 15 grans diorames d'organismes marins més grans.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu És en aquest nivell és on se situa el famós diorama "El calamar i la balena", que representa una hipotètica lluita entre aquestes les dues criatures.[140] Altres exposicions notables en aquesta sala inclouen el diorama d'esculls de corall Andros de dos nivells.[141]
El 1910, el president del museu Henry F. Osborn va proposar la construcció d'un gran edifici al pati sud-est del museu per allotjar una nova Sala de la Vida oceànica on s'exposarien "models i esquelets de balenes".Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu La sala es va obrir el 1924Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu i va ser renovada el 1962.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
Pobles de l'Àsia[modifica]
És una sala d'un pis situada al segon pis del museu entre la Sala dels Mamífers Asiàtics i la dels Ocells del Món. Porta el nom de Gardner D. Stout, un antic president del museu, i va ser organitzada principalment per Walter A. Fairservis, arqueòleg del museu. Inaugurada el 1980, la sala Stout és la sala antropològica més gran del museu i conté estris adquirits pel museu entre 1869 i mitjans de la dècada de 1970.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu Moltes expedicions famoses patrocinades pel museu estan associades amb els estris de la sala, incloses les expedicions de Roy Chapman Andrews a l'Àsia central i l'expedició de Vernay-Hopwood Chindwin.Error de citació: Etiqueta <ref>
no vàlida;
el nom no pot ser un simple nombre sencer. Empreu un títol descriptiu
La sala Stout conté dues seccions: "Eurasia antiga", una petita secció dedicada a l'evolució de la civilització humana a Euràsia, i la secció "Àsia tradicional", una secció molt més grossa que conté estris culturals de tot el continent asiàtic. Aquesta darrera secció està organitzada per correspondre geogràficament amb dues grans rutes comercials de la Ruta de la seda. Com moltes de les sales d'exposicions del museu, els estris de la sala es presenten en exposicions, en diorames en miniatura i en cinc diorames a gran escala. Les exposicions més notables inclouen reproduccions dels jaciments arqueològics de Teshik-Tash i Çatalhöyük, així com una rèplica a mida completa de l'Estela d'Hammurabi. La secció d'Àsia tradicional conté àrees dedicades als principals països asiàtics, com el Japó, la Xina, el Tibet i l'Índia, alhora que inclou una gran varietat de pobles asiàtics més petit, com ara els ainus, els semai i els iacuts.[142]
Pobles de Mèxic i Amèrica central[modifica]
La sala de Mèxic i Amèrica Central és al segon pis del museu darrere de la dels Ocells del món i davant de la dels Pobles de Sud-amèrica. Presenta estris arqueològics d'una àmplia gamma de civilitzacions precolombines de Mesoamèrica, com ara maia, l'olmeca, la zapoteca i l'asteca. Com que la gran majoria dels registres escrits d'aquestes civilitzacions no van sobreviure a la conquesta espanyola, l'objectiu general de la sala és reunir el que és possible conèixer a partir dels estris trobats.
El museu ha mostrat estris precolombins des de la seva obertura, amb la primera sala dedicada a aquestes civilitzacions inaugurada el 1899.[143] A mesura que la col·lecció del museu va créixer, la sala va patir importants renovacions el 1944 i de nou el 1970 quan es va tornar a obrir en el seu aspecte actual.[144] Entre els objectes que s'hi mostren, destaquen la destral de Kunz[145] i una rèplica a gran escala de la tomba 104 del jaciment arqueològic de Monte Albán, exposada originalment a l'Exposició Universal de 1939 de Nova York.
Pobles de Sud-amèrica[modifica]
La sala dels Pobles Sud-americans és un saló d'un pis a la cantonada nord-oest del segon pis, al costat de la sala dels pobles de Mèxic i l'Amèrica Central. La sala es va obrir al tercer pis l'any 1904 i exposava objectes arqueològics, incloses mòmies, del Perú, Colòmbia, Bolívia i les Índies Occidentals. El 1931, la sala es va ampliar i es va traslladar al segon pis sota la direcció dels comissaris Ronald Olson i W.C. Bennett. La nova sala incloïa una recreació d'una mina de coure xilena, i més tard, una sala temporal titulada els "Homes de la montaña", que presentava objectes culturals peruans dels pobles Kashibo i dels pano.[146] El 1989, la aala va ser renovada i reoberta com a exposició permanent, centrada en la tecnologia i l'art de les cultures andines i tradicionals amazòniques, dirigida pels comissaris Craig Morris, Junius Bird i Robert Carneiro.[147] La sala conté aproximadament 2.300 objectes de diverses cultures antigues d'Amèrica del Sud, com ara les mochica, ]]chavín, chancay, paracas, nazca i inca.[148] Alguns dels objectes exposats provenen de les col·leccions Roosevelt, que van ser recollides per Theodore Roosevelt en expedicions a Amèrica del Sud a principis del segle XX i donades al museu.[146]
Notes[modifica]
- ↑ Els fundadors van ser: Theodore Roosevelt Sr., John David Wolfe, William T. Blodgett, Robert L. Stuart, Andrew H. Green, Robert Colgate, Morris K. Jesup, Benjamin H. Field, D. Jackson Steward, Richard M. Blatchford, J. P. Morgan, Adrian Iselin, Moses H. Grinnell, Benjamin B. Sherman, A. G. Phelps Dodge, William A. Haines, Charles A. Dana, Joseph H. Choate, Henry G. Stebbins, Henry Parish i Howard Potter.[15]
Referències[modifica]
- ↑ Pérez de Lama, 1998, p. 646.
- ↑ «CHAPTER 1-8 CORPORATE SEAL AND EMBLEMS». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 8 juny 2020. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ «Discoveries in Dioramas». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 29 octubre 2019. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «Annual Report. FY 21 General Operations Report» (en anglès). American Museum Of Natural History. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «OVERVIEW AND PROGRAMS 2006-2007». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 16 febrer 2009. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «World's Most-Visited Museums». Travel + Leisure. Arxivat de l'original el 12 maig 2014. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ «About the Museum». American Museum Of Natural History 1llengua=anglès. [Consulta: 11 abril 2024].
- ↑ 8,0 8,1 Davey, 2019, p. 22.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Stern, 1999, p. 182.
- ↑ Rieppel, 2019, p. 48–55.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 Davey, 2019, p. 23.
- ↑ Osborn, 2911, p. 9.
- ↑ Osborn, 2911, p. 9-10.
- ↑ 14,0 14,1 Davey, 2019, p. 23-24.
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Osborn, 2911, p. 10.
- ↑ 16,0 16,1 Davey, 2019, p. 24.
- ↑ Davey, 2019, p. 24-25.
- ↑ «TIMELINE». The American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 11 febrer 2009. [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ 19,0 19,1 Davey, 2019, p. 26.
- ↑ Osborn, 2911, p. 12.
- ↑ «Natural History Museum in New York». Hearth and Home, 3, 18, 06-05-1871 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ «Opening of the Museum of Natural History at Central Park.» (en anglès). The New York Times, 23-05-1871 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ 23,0 23,1 Stern, 1999, p. 183.
- ↑ «THE ILLUSTRATIONS.: THE NEW "OLD CIRCULAR CHURCH," CHARLESTON, S.C. MR. C. E. PARKER, ARCHITECT. THE AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY, NEW YORK. MESSRS. VAUX AND MOULD, ARCHITECTS.». The American Architect and Building News, 1, 33, 12-08-1876 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ «Natural History Museum; Costly Building in Central Park. A Structure Which Will Cover Nearly Eighteen and a Half Acres» (en anglès). The New York Times, 20-12-1877 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ Osborn, 2911, p. 23.
- ↑ «Natural History Museum.; Laying of the Corner-stone by President Grant. Brilliant Scene at Manhattan Square Yesterday» (en anglès). The New York Times, 03-06-1874 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ «New-York's New Museum» (en anglès). The New York Times, 23-12-1877 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ 29,0 29,1 «Completed» (en anglès). The Standard Union, 06-08-1892 [Consulta: 12 abril 2024].
- ↑ «MUSEUM OF NATURAL HISTORY.; MEETING OF THE TRUSTEES--THE SUNDAY QUESTION STILL OPEN.» (en anglès). The New York Times, 10-05-1881 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «AN AID TO SCIENCE: THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY THE GROUNDS SURROUNDING THE STRUCTURE». New - York Tribune, 01-08-1881 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «The Museum of Natural History; Evident Necessity for More Room--beautifying the Surroundings» (en anglès). The New York Times, 11-08-1882 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «A Lecture Course for Teachers.; the Necessity for More Room in the Museum of Natural History» (en anglès). The New York Times, 30-09-1882 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Lectures to Teachers; Bill to Continue the Work of the Museum of Natural History». The New York Times, 21-01-1897 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Museums Must Have Money.; an Appeal From the Trustees of the Museum of Natural History» (en anglès). The New York Times, 27-02-1889 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Museum of Natural History.: the Trustees Discussing the Question of Keeping It Open Sundays» (en anglès). The New York Times, 12-05-1885 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «The Trustees Perplexed; They Would Like to Have That Extra Sum. But They Do Not Like the Condition That the Museums Supported by the City Shall Be Open Sunday» (en anglès). The New York Time, 29-12-1886 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Need of a New Museum Building» (en anglès). Newspapers. New-York Tribune, 31-01-1887 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «Park Improvements.; Plans Whose Execution Will Cost a Million Dollars» (en anglès). The New York Times, 19-02-1887 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «The New Museum Building.: a Site Selected--Mr. Fuller Talks About the Driveway». The New York Times, 29-03-1888 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «NATURAL HISTORY MUSEUM PLANS: THE PARK BOARD APPROVES THE ACTION OF THE TRUSTEES IN CHOOSING THE SOUTHERN SITE» (en anglès). New - York Tribune, 29-03-1888 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «THE REPAIRS TO BE FINISHED SOON: IMPROVING AND ENLARGING THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY» (en anglès). New - York Tribune, 25-09-1890 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «NATURAL HISTORY MUSEUM: OFFICERS PROPOSE TO OPEN, IT SUNDAY THE NEW ADDITION NEARLY COMPLETED--WHAT IT WILL CONTAIN» (en anglès). New - York Tribune, 14-02-1892 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «A GREAT SUGGESS: FIRST SUNDAY OPENING OF THE NATURAL HISTORY MUSEUM» (en anglès). New York Times, 08-08-1892 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «WORE OF THE BOARD OF ESTIMATE: ENTRANCE FETE TO THE NATURAL HISTORY MUSEUM TO BE ABOLISHED» (en anglès). New - York Tribune, 29-07-1892 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «No Lecture Hall to Be Built; But the Natural History Museum Will Be Enlarged -- Money for the Health Board» (en anglès). The New York Times, 05-05-1893 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «BUSY DAY FOR THE PARK BOARD: MANY SUBJECTS CONSIDERED--THE NATURAL HISTORY MUSEUM WING» (en anglès). New - York Tribune, 11-05-1893 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «MORE ROOM NEEDED FOR SPECIMENS: TWO BILLS BEFORE THE LEGISLATURE IN AID OF THE AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY» (en anglès). New - York Tribune, 14-02-1895 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «THE FREE PASS QUESTION; A Bill to Compel Railroads to Extend Courtesies.». The New York Times, 14-02-1895 [Consulta: 16 abril 2024].
- ↑ «FILLING THE EAST WING: BUSY TIMES AT THE AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY EXHIBITS THAT HAVE BEEN PACKED AWAY ARE NOW BEING PLACED ON EXHIBITION». New - York Tribune, 24-08-1895 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «A GREAT VARIETY OF WOODS: SAMPLES OF AMERICAN TREES IN THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY THE JESUP COLLECTION NOW SEEN TO GOOD ADVANTAGE» (en anglès). New - York Tribune, 08-12-1895 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «4 NEW HALL OF MAMMALS: SPECIMENS ADDED TO 4THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY Some of the Rare Things in the Enlarged Building That Will Be Open to the Public Monday». New York Times, 25-11-1896 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «The Naturalist's Show» (en anglès). The Sun, 29-11-1896 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «The Museum to be Enlarged». New-York Tribune, 03-04-1896 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «To Study Man's Progress; Morris K. Jesup Will Send an Expedition All Over the Known World» (en anglès). The New York Times, 12-03-1897 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 56,0 56,1 «The Natural History Museum; Pushing Work on Three Important Additions at Once — Activity of the Important» (en anglès). The New York Times, 17-04-1898 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Huge Fossil Lizard; A Notable Specimen Now in the American Museum of Natural History -Work of the Museum» (en anglès). The New York Times, 11-06-1899 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 58,0 58,1 «SCIENTIFIC TREASURES: THE NATURAL HISTORY MUSEUM'S NEW MATERIAL A HALL OF MAY SCULPTURE STUDYING THE "AMERIND" ... AND BUTTERFLIES AROUND NEW-YORK--MAGNIFICENT ANTELOPES AND CORALS». New - York Tribune, 17-09-1899 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Aztec Life Illustrated; Significance of the Exhibit of Ancient Mexican Art» (en anglès). The New York Times, 17-09-1899 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Treasures of Mexican Hall» (en anglès). The Sun, 13-12-1899 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Natural History Museum; New Lecture Hall Opened with Appropriate Ceremonies. Building Now Presents a Complete Facade — Addresses by Patrons of the Institution» (en anglès). The New York Times, 31-10-1900 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «New Relics and Fossils» (en anglès). New-York Tribune, 28-10-1900 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «CURIOSITIES BROUGHT HERE FROM MEXICO: Facts Gathered Concerning the Aztec Indians. Result of Seven Months' Tour by Dr. Ales Hrdlicka of the Museum of Natural History» (en anglès). New York Times, 24-08-1902 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «NEW GROUP OF NORTHWEST FAUNA: First Visible Result of Andrew J. Stone Fund in Place at the American Museum of Natural History--Difficulties of the Undertaking» (en anglès). New York Times, 05-07-1903 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Chinese Popular Art; New Representative Collection at the Natural History Museum» (en anglès). The New York Times, 11-12-1904 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «New Finds in Manhattan Rock Shelters and Kitchen Middens» (en anglès). The New York Times, 05-01-1902 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «A 'Dinosaur Tea'». The Buffalo Commercial, 17-02-1905 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «500 to Drink Tea Under Big Dinosaur; Sixty-seven-Foot Skeleton of Old Amphibian to Shade the Tables» (en anglès). The New York Times, 15-02-1905 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 69,0 69,1 Macaulay-Lewis, Elizabeth. Antiquity in Gotham: The Ancient Architecture of New York City. Fordham University Press, 2021, p. 96–98. ISBN 978-0-8232-9384-1 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 70,0 70,1 Goldberger, Paul «Natural History Museum Plans Big Overhaul» (en anglès). The New York Times, 27-01-1995 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Roosevelt Board at Odds Over Site; Memorial Commission, Divided Between Albany and New York, Leaves Question to Legislature» (en anglès). The New York Times, 07-02-1924 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «CITY OFFERS A SITE FOR ROOSEVELT HALL; Votes to Give Land in Square Occupied by Museum of Natural History.». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «J.R. POPE TO DESIGN ROOSEVELT TRIBUTE; Trustees Select New York Architect in Contest for State Memorial. 8 COMPETED FOR HONOR Monument to Be in Manhattan Square -- May Exhibit Designs of Contestants.». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «PRESIDENT HONORS COUSIN HERE TODAY; Dedication of Memorial Hall to Theodore Roosevelt to Draw Many Members of Family. CITY TO RECEIVE EDIFICE Imposing Adjunct of Natural History Museum Will Be Dedicated by Lehman.». The New York Times. Arxivat de l'original el 16 març 2018. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «BIDS ON MEMORIAL TO ROOSEVELT LET; Contract of $1,969,380 for General Work Awarded on $3,500,000 Building. WILL FACE CENTRAL PARK Adjoins Natural History Museum and Will Be Linked to 4 Units In Group at 77th Street.». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «PRESIDENT EXTOLS 'T.R.' AS DEFENDER OF SOCIAL JUSTICE; At Dedication of Memorial, He Finds Lesson in His Cousin's Progressive Policies. CITES THRUSTS AT WEALTH Allusion to Bonus Issue Seen in Dictum Veterans Should Have 'Square Deal' Only. LEHMAN JOINS IN EULOGY Mayor Recalls Militant Stand to Bar Courts' 'Mischief' in Encroachment. PRESIDENT EXTOLS 'T.R.' AT MEMORIAL». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «'Square Deal' Tribute Paid By Roosevelt: President Dedicates New Wing at History Museum Hern as a Memorial to Theodore Roosevelt Says Predecessor Fought for Justice Lehman and LaGuardia Also Speak; Ceremonies Are Witnessed by 1,500». New York Herald Tribune, 20-01-1936 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Gray, Christopher «Streetscapes/The American Museum of Natural History; A Vaux Masterpiece Eroded and, Now, Ignored» (en anglès). The New York Times, 19-06-1994 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Building 3A Project» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Sullivan, Walter «Natural History Museum Builds A Wing for 600 Tons of Fossils» (en anglès). The New York Times, 09-04-1975 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 81,0 81,1 «Clearing a New Path for T. Rex and Company». The New York Times. Arxivat de l'original el 29 agost 2021. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «American Museum of Natural History». PureHistory.org. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Glancey, Jonathan «A cosmic cathedral on 81st Street» (en anglès). The Guardian, 08-05-2000 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Berger, Alisha «Travel Advisory; In Manhattan, a New View of the Firmament» (en anglès). The New York Times, 06-02-2000 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Postings: $8 Million for Natural History Museum; For Theater, A New Name, A New Look» (en anglès). The New York Times, 15-06-2001 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 86,0 86,1 «The Face Will Still Be Forbidding, but Much Tighter and Cleaner». The New York Times. Arxivat de l'original el 20 juliol 2011. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Teddy Is Restored. In Paint, at Least.». City Room. Arxivat de l'original el 2 novembre 2021. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «American Museum of Natural History Plans an Addition». The New York Times. Arxivat de l'original el 11 novembre 2020. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Wachs, Audrey «Studio Gang's AMNH expansion gets the green light from Landmarks Preservation Commission» (en anglès). The Architect's Newspaper, 11-10-2016 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «American Museum of Natural History Launches $383M Expansion». Commercial Observer. Arxivat de l'original el 9 juliol 2019. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «American Museum of Natural History breaking ground on new building adjacent to Theodore Roosevelt Park». AM New York. Arxivat de l'original el 8 juliol 2019. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ D'Aprile, Marianela «The Richard Gilder Center Opens at the American Museum of Natural History» (en anglès). Metropolis, 04-05-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Santos, Gracelyn «Visiting the new Gilder Center at the American Museum of Natural History: What you need to know» (en anglès). Silive.com, 05-05-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Graeber, Laurel «Gilder Center Flies, Wriggles and Surprises». The New York Times, 10-08-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Small, Zachary «Facing Scrutiny, a Museum That Holds 12,000 Human Remains Changes Course» (en anglès). The New York Times, 15-10-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Helmore, Edward «Top New York museum to remove all human remains from display» (en anglès). The Guardian, 15-10-2023 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «The Repatriation Project. America’s Biggest Museums Fail to Return Native American Human Remains». Propublica. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «A famed NYC museum is closing 2 Native American halls, and others have taken similar steps». CBS News, 27-01-2024 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ Yang, Maya «New York museum to close halls featuring Native American artifacts». The Guardian, 27-01-2024 [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ 100,0 100,1 Preston, 1986, p. 19-20.
- ↑ 101,0 101,1 101,2 Stern, 1999, p. 182–183.
- ↑ 102,0 102,1 «Natural History Museum; Costly Building in Central Park. A Structure Which Will Cover Nearly Eighteen and a Half Acres—description of the Finished Part—the Contents of the Exhibition Halls—preparations for the Opening by President Hayes Next Saturday». The New York Times, 20 desembre 1877 llengua=anglès [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ «Ellen V. Futter Gallery» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ «Shoring Up a Castle Wall». The New York Times. Arxivat de l'original el 24 maig 2013. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ Newland, David Hale «The Quarry Materials of New York--: Granite, Gneiss, Trap and Marble» (en anglès). University of the State of New York, 180-181, 1916 [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ «THE MUSEUM OF NATURAL HISTORY: FORMAL OPENING OF THE NEW WING--A FINE BUILDING WITH PERFECT FITTINGS» (en anglès). New - York Tribune, 03-11-1892 [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ «In and About the City; Museum of Natural History. Formal Opening of the New Wing -- Thousands of Visitors» (en anglès). The New York Times, 03-11-1892 [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ Macaulay-Lewis, 2021, p. 98.
- ↑ «PROPOSED INTER-MUSEUM PROMENADE» (en anglès). NYC.gov. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ «GREAT ROOSEVELT MEMORIAL; New Entrance Hall to American Museum of Natural History on Central Park West Planned by Trustees-- Connecting Promenade Feature». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ «PARK PLAZA PLANS SHELVED BY MOSES; Approach to Museum Memorial to Theodore Roosevelt Is Abandoned for Present.». The New York Times. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ 112,0 112,1 Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesPresidentHonors
- ↑ «AMERICAN MUSEUM OF NATURAL HISTORY, MEMORIAL HALL, THEODORE ROOSEVELT MEMORIAL BUILDING». Landmarks Preservation Commission. Arxivat de l'original el 19 maig 2021. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ 114,0 114,1 «The New York state Theodore Roosevelt memorial». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 3 juny 2022. [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ 115,0 115,1 Macaulay-Lewis, 2021, p. 97.
- ↑ 116,0 116,1 Macaulay-Lewis, 2021, p. 97-98.
- ↑ «Theodore Roosevelt Memorial Hall». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 10 gener 2022. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Hendrickson, Beccah «Family member of Theodore Roosevelt weighs in on statue removal: 'I think it gives the wrong message'» (en anglès). ABC7NY, 23-06-2020 [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ Pogrebin, Robin «Roosevelt Statue to Be Removed From Museum of Natural History» (en anglès). The New York Times, 21-06-2020 [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ Duron, Maximiliano DURÓN «New York’s Natural History Museum Will Remove Controversial Theodore Roosevelt Statue». ARTNews, 21-06-2020 [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ Treisman, Rachel «New York City's natural history museum has removed a Theodore Roosevelt statue» (en anglès). npr, 20-01-2022 [Consulta: 22 abril 2024].
- ↑ Sherwood, 1911, p. 138.
- ↑ «Revisiting Akeley's Gorillas». YouTube. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Pollak, Michael «Roosevelt's Elephant». The New York Times, 27-10-2012 [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Sherwood, 1911, p. 146.
- ↑ «Explorer Embarks on Long Journey to Search for Rare Wild Animals» (en anglès). Lawrence Journal, 17-01-1924 [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ «Hunting Tigers in India». IMDb. [Consulta: 26 abril 2024].
- ↑ Kimmelman, Michael «Art Review; Natural History, the Early Version» (en anglès). The New York Times, 24-11-2000 [Consulta: 29 abril 2024].
- ↑ Burden, 1960, p. 169–193.
- ↑ «Hall of Biodiversity» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Hall of North American Forests». American Museum of Natural History. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Knox, Sanka «MUSEUM OPENING HALL OF FORESTS; 10-Year Project Transplants North American Wilds to History Institution NATIVE SCENES ON VIEW Animals, Birds and Flowers Are Cast With Trees on Stages Behind Glass» (en anglès). The New York Times, 14-05-1958 [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Sherwood, 1911, p. 207.
- ↑ «Big Stump of the Mark Twain Tree» (en anglès). Sequoia & Kings Canyon National Parks. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «New Museum Hall to Open» (en anglès). Daily News, 13-05-1951 [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Warburg Hall Dedicated at N.Y. Museum». The Reporter Dispatch, 15-05-1951 [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ Bush, Phyllis S. «The Felix M. Warburg Memorial Hall of the American Museum of Natural History, New York City» (en anglès). 1969. The Little Nine Partners Historical Society. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «MAD MEN DESIGN A MUSEUM EXHIBIT» (en anglès). 2020. Joseph Smith. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Irma and Paul Milstein Family Hall of Ocean Life» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Sperm Whale and Giant Squid» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «ANDROS CORAL REEF». American Museum of Natural History. Arxivat de l'original el 8 desembre 2008. [Consulta: 30 abril 2024].
- ↑ «Gardner D. Stout Hall of Asian Peoples» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Boltin, Lee; Meyer, Alfred P. Ancient Mexico and Central America (en anglès). 1970: American Museum of Natural History [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ The reopening of the Mexican and Central American hall (en anglès). New York: American Museum of Natural History, 1944 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ «Kunz Axe» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ 146,0 146,1 «Hall of South American Peoples» (en anglès). American Museum of Natural History. [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Powell, Emma «Why the American Museum of Natural History Needs to Change» (en anglès). EMPIRE STATE TRIBUNE, 07-07-2021 [Consulta: 7 maig 2024].
- ↑ Carlisle, Anne «Archaeological Method and The Hall of South American Peoples» (en anglès). Bard Graduate Center, 08-06-2017 [Consulta: 7 maig 2024].
Bibliografia[modifica]
- Burden, W. Douglas. Look to the Wilderness. Little, Brown & Company. 1960. Boston.
- Davey, Colin. The American Museum of Natural History and How It Got That Way. Fordham University Press. 2019. ISBN 978-0823287079.
- Macaulay-Lewis, Elizabeth. Antiquity in Gotham: The Ancient Architecture of New York City. Fordham University Press. 2021. ISBN 978-0-8232-9384-1.
- Osborn, Henry Fairfield. The American Museum of Natural History: Its Origin, Its History, the Growth of Its Departments to December 31, 1909. Irving Press. 1911.
- Preston, Douglas. Dinosaurs in the Attic: An Excursion into the American Museum of Natural History. St. Martin's Press. 1986. ISBN 978-0312104566.
- Rieppel, Lukas. Assembling the Dinosaur: Fossil Hunters, Tycoons, and the Making of a Spectacle. Harvard University Press. 2019. pp. 48–55. ISBN 9780674737587
- Sherwood, George H. General guide to the exhibition halls of the American Museum of Natural History. American Museum of Natural History. 1911 (1a edició).
- Stern, Robert A. M.; Mellins, Thomas; Fishman, David. New York 1880: Architecture and Urbanism in the Gilded Age. Monacelli Press. 1999. ISBN 978-1-58093-027-7.
>> https://en.wikipedia.org/wiki/Philippe_Sands
Lalpino/proves () és un escriptor i advocat francobritànic d'11KBW[1] i professor de dret i director del Centre for International Courts and Tribunals de la University College de Londres.[2] Com a especialista en dret internacional, ha comparegut com a assessor i advocat davant de nombrosos tribunals internacionals, com ara el Tribunal Internacional de Justícia, el Tribunal Internacional del Dret del Mar, el Tribunal de Justícia Europeu, el Tribunal Europeu de Drets Humans i el Tribunal Penal Internacional.
Sands forma part Centre Internacional d'Arranjament de Diferències Relatives a Inversions (CIADI) i del Tribunal d'Arbitratge de l'Esport (TAS).[3] I va exercir com a president del PEN English des del febrer de 2018 fins l'abril de 2023.
És autor de disset llibres sobre dret internacional i guanyador de diversos premis
Biografia[modifica]
Sands va néixer a Londres de pares jueus. Va estudiar a la University College School[4] a Hampstead, Londres, i va estudiar dret al Corpus Christi College de Cambridge, aconseguint el BA l'any 1982 i va obtenir honors de primera classe en el Master of Laws un any més tard. Després de completar els seus estudis de postgrau a Cambridge, Sands va passar un any com a investigador visitant a la Harvard Law School.
>> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Austrian_flags
Aquesta és una llista que conté les diferents banderes que s’utilitzen o s'han utilitzat a Àustria.
Bandera nacional[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
1230–1806, 1918–1934, 1945–avui dia | Bandera nacional | Formada per tres franges horitzontals vermella, blanca i vermella. | |
1955–avui dia | Bandera d'estat, de guerra i naval | Mateix disseny que la bandera nacional amb l'afegit de l'escut d'Àustria. |
Històriques[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
1938–1945 | Bandera del Tercer Reich | Bandera a partir de l'annexió d'Àustria al Tercer Reich. | |
1934–1938 | Bandera de l'Estat federal d'Àustria | Mateix disseny que l'actual amb l'escut d'armes al centre. | |
1934–1938 | Bandera mercant de l'imperi Austrohongarès | Unió de les banderes d'Àustria i Hongria amb els seus respectius escuts. | |
1804–1918 | Imperi Habsburg | Dues franges horitzontals d'igual amplada, sent negra la superior i groga la inferior. | |
1685–1740 | Arxiducat d'Àustria | Camp groc amb l'escut d'armes de l'arxiducat. | |
1453–1804 | Arxiducat d'Àustria | Mateix disseny que l'actual bandera nacional. | |
976–1136 | Margraviat d'Àustria | Estendard de camp negre amb cinc àligues d'or. |
Personals[modifica]
Històriques[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
1935–1945 | Estendard d'Adolf Hitler | Utilitzat com a conseqüència de l'annexió d'Àustria al Tercer Reich. | |
1915–1918 | Estendard imperial d'Àustria-Hongria | Camp grana amb l'escut d'armes de la casa d'Habsburg-Lorena coronada per les corones d'Àustria i d'Hongria. | |
1915–1918 | Estendard arxiducal | Camp carabassa amb l'escut d'armes de la casa d'Habsburg-Lorena com a arxiducs d'Àustria. | |
1848–1915 | Estendard de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria | Camp groc amb l'escut d'armes imperial. | |
1804–1835 | Estendard de l'emperador Francesc I d'Àustria | Camp groc amb l'escut d'armes imperial. |
Divisió Administrativa[modifica]
Àustria es divideix en nou estats federals, cadascun amb el seu propi parlament.
Estats[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
9 agost 1954 | Alta Àustria (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment de blau i groc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1922 està dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb una àliga d'or sobre un camp de sable, la dreta amb quatre pals alterns d'argent i gules. | |
25 abril 1949 | Baixa Àustria (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment de blanc i vermell (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1930 és una combinació dels escuts dels comtes de Güssing-Bernstein (escussó) i dels comtes de Mattersdorf-Forchtenstein en colors canviats. Coronat per la corona de l'Arxiducat d'Àustria. | |
1921 | Burgenland (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment de vermell i groc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1920 està format per cinc àligues daurades sobre camp d'atzur. Va aparèixer ja l'any 1335 com el mític escut de Leopold III de Babenberg. El duc Rodolf IV d'Habsburg el va establir com a escut d'armes de la Vella Àustria al costat de l'escut el 1360. | |
1946 | Caríntia (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment en tres franges de groc, vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb tres lleons passants de sable, armats i lampassats de gules sobre camp d'or; a la dreta una faixa d'argent sobre camp de gules. | |
1960 | Estíria (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment de blanc i verd (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Establert el 1926 i format per la pantera d'Estíria rampant d'argent i armada de gules que escup foc sobre camp de sinople. La pantera ja es troba en un segell ducal d'Ottokar del segle XII. Probablement va ser pensat com un tret distintiu del llinatge Babenberg. | |
16 febrer 1921 | Salzburg (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Dividit verticalment per la meitat, l'esquerra amb un lleó de sable, armat i lampassat de gules sobre camp d'or; a la dreta una faixa d'argent sobre camp de gules. Coronat per la corona de l'Arxiducat d'Àustria. | |
10 març 1949 | Tirol (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment de blanc i vermell (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre. Aquest carrega una àliga coronada de gules amb el bec, les urpes i dues franges trevolades d'or. S'utilitza com a símbol de la regió des de principis del segle XIII. L'escut en la seva forma actual es va concedir l'any 1946 i està regulat per llei.[5] | |
1946 | Viena (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escussó de l'escut d'armes al centre, una creu d'argent sobre camp de gules. | |
Vorarlberg (bandera d'estat) | Camp dividit horitzontalment de vermell i blanc (bandera civil). La bandera d'estat afegeix l'escut d'armes al centre, el qual es remunta als comtes de Montfort. És l'únic escut d'un estat federal austríac en el qual no apareix cap animal heràldic (a Viena, però, només s'utilitza l'escussó a la bandera). |
Municipals[modifica]
Relació de banderes de les capitals de cantó per ordre alfabètic, per a veure la resta cal consultar l'article principal.
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
Aarau (cantó d'Argòvia) |
Militars[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
1956 | Exèrcit | Camp blanc amb el segell |
Personals[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
Estàndard de general | Camp blanc amb l'escut d'armes d'Àustria al centre i una bordura dentada de vermell i blanc. | ||
Gallardet de comandant | Mateix disseny que la bandera nacional però el gallerdet acaba en dues cues. | ||
Gallardet d'oficial | Mateix disseny que la bandera nacional. |
Organitzacions polítiques[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
2022-avui dia | Partit Popular d'Àustria | Tres franges horitzontals de blau cel, blanc i blau cel amb el nom del partit en negre a la franja central. | |
2022-avui dia | NEOS – La Nova Austria i Fòrum Liberal | Camp magenta amb el nom del partit en blanc al centre. | |
2012-avui dia | Moviment identitari Àustria | Camp groc amb el símbol del partit en negre al centre. | |
2004-avui dia | Aliança Negra-Groga | Dues franges d'igual amplada, negre la superior i groga la inferior. Es tracta de la bandera històrica de l'imperi Habsburg. | |
1999-avui dia | Partit de la Llibertat d'Àustria | Camp blanc i blau amb les sigles del partit al centre. | |
1999-avui dia | Els Verds | Camp verd amb les sigles i el nom del partit al centre. | |
1945-avui dia | Partit Socialdemòcrata d'Àustria | Camp vermell amb el cercle antifeixista de les Tres fletxes en blanc al centre. |
Històriques[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
1933-1938 | Front Patriòtic | Bandera nacional austríaca amb una creu potençada al centre i un xebró verd al costat del pal. | |
1930-1936 | Ostmärkische Sturmscharen | Bandera nacional austríaca amb el símbol de l'organització paramilitar al centre, un rombe negre amb un estaurograma vermell. |
Religioses[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
1990-avui dia | Església de Noruega | Bandera heràldica amb l'emblema de l'església evangèlica |
[modifica]
Clubs nàutics[modifica]
Bandera | Data | Ús | Descripció |
---|---|---|---|
1950-avui dia | Segelclub Mattsee[6] | ||
1886-avui dia | Union-Yacht-Club Attersee[7] |
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Prof. Philippe Sands» (en anglès). 11KBW. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «People» (en anglès). CENTRE FOR INTERNATIONAL COURTS AND TRIBUNALS. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «List of arbitrators (general list)» (en anglès). Tribunal Arbitral du Sport. [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ Crace, John «Philippe Sands: Weapon of mass instruction». The Guardian, 14-02-2006 [Consulta: 9 novembre 2023].
- ↑ «Gesetz vom 17. Mai 2006 über die Führung und Verwendung des Landeswappens (Tiroler Landeswappengesetz)». Landesgesetzblatt für Tirol. Arxivat de l'original el 9 novembre 2007. [Consulta: 21 març 2024].
- ↑ «SCM – der Club». Segelclub Mattsee llengua=alemany. [Consulta: 26 març 2024].
- ↑ «Union-Yacht-Club Attersee» (en alemany). Union-Yacht-Club Attersee. [Consulta: 26 març 2024].
Bibliografia[modifica]
- Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.
Enllaços externs[modifica]
- Simbolopedia Brasileira (portuguès)
Categoria:Símbols de Nova Zelanda
Categoria:Llistes de banderes|Nova Zelanda
Web Banderes municipals EUA >> https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors.html - https://www.worldstatesmen.org/US_Mayors2.html
American City Flags >> https://nava.org/raven-a-journal-of-vexillology/volume-9-10-2002-2003/
Canadian City Flags >> https://nava.org/raven-volume-18
Web Codis Color Banderes >> https://www.flagcolorcodes.com/frisian-freedom >>> https://www.colorhexa.com/
Banderes Australia >> https://australianaflags.com.au/
Australia Guides >> https://www.australias.guide/sa/flags-emblems/
De la pàgina anglesa >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Breton_flags >> Aquesta llista conté les diferents banderes utilitzades o que s’han utilitzat a la Bretanya.
Glossary of vexillology >>>> https://en.wikipedia.org/wiki/Glossary_of_vexillology
Banderes de Grècia >> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Greek_flags#Regional_and_municipal_flags
Bandera de Tuva >> https://en.wikipedia.org/wiki/Flag_of_Tuva
Bandera de Suècia >> https://riksarkivet.se/sveriges-flagga
Bandera Heràldica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Banner_of_arms
Franco-Nunavut Flag >> https://www.gg.ca/en/heraldry/public-register/project/3096
>> https://fr.wikipedia.org/wiki/Banni%C3%A8re_de_la_Victoire
>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Ievgueni_Khaldei
>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_la_Vict%C3%B2ria_sobre_el_Reichstag
Lalpino/proves | |
---|---|
Detalls | |
Proporcions | 1:2 |
La bandera del Territori del Nord és la bandera oficial del territori federal australià del Territori del Nord i va onejar per primer cop el primer de juliol de 1978 a la ciutat de Darwin. La bandera està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color vermell ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia. el disseny és de l'artista australià Robert Ingpen [1]
Com que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, es va decidir que es crearia un disseny original. La bandera va ser dissenyada per Robert Ingpen, un artista destacat originari de Drysdale, Victoria. Ingpen va utilitzar una sèrie de dissenys suggerits pel públic com a base per al seu disseny final.[1]
Disseny[modifica]
El disseny difereix de la resta de banderes australianes al no seguir el model del pavelló blau degut a que el Territori del Nord mai va tenir estatus colonial ni bandera prèvia, pel que es va decidir per un disseny original que més tard va seguir la bandera del Territori de la Capital Australiana el 1993. La bandera, dissenyada per l'artista australià Robert Ingpen, està formada per una franja vertical negra al costat del pal que conté els cinc estels que formen la constel·lació de la Creu del Sud en blanc, i la resta del vol de color ocre que conté l'emblema floral del territori, la rosa del desert (Gossypium sturtianum), format per set pètals blancs i un estel negre de set puntes al centre simbolitzant els set estats de la mancomunitat d'Austràlia.[1] És l'única bandera australiana que no conté el color blau marí.
La bandera està regida per la Flag and Emblem Act 1985 que va entrar en vigor el 14 d'octubre de 2015 i que estipula les normes d'ús dels emblemes del territori.[2]
Colors[modifica]
La Flag and Emblem Act 1985 estableix l'esquema de colors en el negre, blanc i vermell ocre, sent el següent:[3]
Model de color | Negre | Blanc | Vermell Ocre |
---|---|---|---|
Pantone | Black 6 C | Blanc | 159 C |
RGB | 0, 0, 0 | 255, 255, 255 | 199, 91, 18 |
CMYK | 0-0-0-100 | 0-0-0-0 | 0-54-91-22 |
RAL | 9005 | NA | 2009 |
HTML | #000000 | #FFFFFF | #C75B12 |
Història[modifica]
Després de l'establiment de la
Banderes històriques[modifica]
Bandera de separació de 1844[modifica]
El 1844, John Harrison va dissenyar una bandera per
Banderes oficials[modifica]
La primera bandera de Victòria es va adoptar l'any 1870 i
Altres banderes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «The NT flag» (en anglès). Northern Territory Government of Australia. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «FLAG AND EMBLEM ACT 1985». Department of the Chief Minister and Cabinet. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ «Northern Territory Flag Color Codes» (en anglès). FlagColorCodes.com. [Consulta: 15 març 2024].
Bibliografia[modifica]
- Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.
Vegeu també[modifica]
- Llista de les banderes d'Austràlia
Enllaços externs[modifica]
Categoria:Símbols d'Austràlia|Victòria]] Categoria:Banderes Categoria:Cultura d'Oregon|Cascàdia Categoria:Banderes del Canadà|Cascàdia Categoria:Banderes d'Amèrica|Cascàdia Categoria:Banderes|Cascàdia
De la pàgina anglesa >>>>>>>>> https://en.wikipedia.org/wiki/List_of_Canadian_flags
Web del govern >>>>> https://www.canada.ca/en/services/culture/canadian-identity-society/anthems-symbols.html
Aquesta llista conté les diferents banderes que s'utilitzen o s'han utilitzat al Canadà. El Departament de Patrimoni Canadenc estableix les directrius protocol·làries per a l'ús de la bandera nacional i la seva relació amb d'altres.[1]
New Official Symbols of Nunavut Announced >>> https://www.assembly.nu.ca/sites/default/files/000501-symbols.pdf
El territori canadenc del Yukon va establert diversos símbols oficials a partir de la seva separació el 1898 dels Territoris del Nord-oest. [2]
Símbols oficials[modifica]
Símbol | Nom | Imatge | Adopció | Observacions |
---|---|---|---|---|
Escut d'armes | Escut d'armes del Yukon | 1956 | L'escut d'armes fou dissenyat pel conegut expert en heràldica canadenc Alan Beddoe a principis de la dècada de 1950 i aprovat per la reina Elisabet II el 1956. Està format per un escussó coronat per un gos malamut d'Alaska sobre un tou de neu.[3] | |
Escut provincial | Escut provincial del Yukon | 1956 | Escut partit horitzontalemt en dues parts. La superior, que ocupa un terç de l'escut, té un camp blanc amb la creu de sant Jordi en reconeixement als primers exploradors anglesos i una rodella de vaire com a símbol del comerç de pell. La part inferior, de camp blau marí és travessat per dos pals ondats blancs que representen els rius del territori, i sortint de la base dues piles de gules invertides, d'argent fimbriat i carregades cadascuna amb dos rodelles d'or en pal, en representació de les muntanyes i per simbolitzar els recursos minerals descoberts a partir de la febre de l'or de Klondike.[3] | |
Bandera | Bandera del Yukon | 1968 | La bandera està formada per tres franges verticals, blava, blanca i verda amb l'escut d'armes del territori al centre, sent la franja central el doble de les altres. Fou oficialment acceptada per la "Flag Act" d'1 de desembre de 1967[4] i fou el disseny guanyador d'un concurs a tot el territori patrocinat per la branca de Whitehorse de la Reial Legió Canadenca com a part de les celebracions del centenari del Canadà de 1967.[5] | |
Flor | Cameneri (Epilobium angustifolium) |
1957 | Fou escollida com a emblema floral l'any 1957. És una planta resistent i creix al llarg de les carreteres i les clarianes del Yukon des de mitjans de juliol fins a setembre. Les seves flors són d'un magenta brillant, la qual cosa la converteix en una de les plantes més atractives del nord. Es tracta d'una de les primeres plantes que apareix després d'un incendi forestal.[6] | |
Ocell | Corb (Corvus corax) |
1985 | Fou adoptat com a ocell oficial l'any 1985. És un ocell amb el plomatge de color negre uniforme que es pot veure a tot el territori, i una figura important en diverses cultures de les Primeres Nacions del Yukon.[7] | |
Arbre | Avet blanc de les Rocoses (Abies lasiocarpa) |
2001 | L'avet, pot mesurar entre 6 i 20 metres d'alçada i de branques curtes i rígides s'inclinen cap avall, la qual cosa li permet suportar grans càrregues de neu i gel. Les fulles produeixen un te amb gust de llimona, que és un remei tradicional per al refredat de les Primeres Nacions ric en vitamina C. La saba extreta de les butllofes de la seva escorça també ha estat utilitzada pels aquests pobles com a medicina tradicional per a les malalties pulmonars.[8] | |
Gemma | Latzulita | 1976 | La Latzulita s'adoptà com a pedra preciosa oficial el 1976. Al Yukon, la latzulita es troba a la roca sedimentària en capes de la zona del riu Blow, a uns 32 km al sud del mar de Beaufort. El color i les qualitats cristal·lines de la latzulita del Yukon es troben entre les millors del món.[9] | |
Tartà | Verd, blau fosc, magenta, groc, blanc i blau cel | 1984 | El tartà es compon de ratlles verdes, blau fosc, magenta, groc i blanc de diferents amplades sobre un fons blau clar. Va ser dissenyat per Janet Couture de Watson Lake el 1965 i acceptat posteriorment l'octubre de 1984. El fons blau cel representa el cel de Yukon, el verd els boscos del territori, el blanc la neu i el groc l'or del Yukon. El magenta és el color del cameneri, la flor oficial, i el blau marí representa les muntanyes.[10] | |
Matrícula | Placa de matrícula | Des de 1914 | El territori té matrícula pròpia des del 1914, i des del 1990 són de fons blanc i una franja inferior blau cel amb cinc caràcters negres (tres lletres i dos xifres), una figura d'un buscador d'or en color a l'esquerra de la placa i les paraules "The Klondike" i "Yukon" en vermell a la part superior i inferior respectivament. |
Referències[modifica]
- ↑ «National Flag of Canada etiquette» (en anglès). Government of Canada. [Consulta: 4 agost 2021].
- ↑ «Yukon's territorial symbols» (en anglès). Government of Canada. [Consulta: 24de desembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 «Coat of arms» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «Flag for the Yukon» (en anglès). FLAG ACT. REVISED STATUTES OF THE YUKON., Chapter 91, 2002, pàg. 2 [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Yukon flag» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 5 novembre 2021].
- ↑ «Fireweed» (en anglès). Government of Yukon.
- ↑ «Raven» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «Sub-alpine fir» (en anglès). Government of Yukon.
- ↑ «Lazulite» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
- ↑ «Yukon tartan» (en anglès). Government of Yukon. [Consulta: 24 desembre 2022].
Categoria:Yukon Categoria:Símbols del Canadà|Yukon
Lalpino/proves | |||
---|---|---|---|
Höfði és una casa situada a Félagstún a Reykjavík, Islàndia. És coneguda per haver estat la seu de la reunió de la Cimera de Reykjavík de 1986 entre el president dels Estats Units, Ronald Reagan, i del secretari general de la Unió Soviètica, Mikhail Gorbatxov.[1]
Història[modifica]
La casa va ser prefabricada a Noruega i transportada per parts fins a Reykjavík on s'inaugurà l'any 1909 per allotjar al cònsol
Característiques[modifica]
L'edifici de color blanc i teulada de pissarra gris, destaca per la seva simetria. Mostra influències tant d'estil modernista com del neobarroc clàssic i del romanticisme noruec.[2]
Telecomunicacions[modifica]
Abans de construir-s'hi la casa, el lloc es va utilitzar per instal·lar-hi
Bibliografia[modifica]
- Evans, Andrew. Iceland. bradt travel Guides Ltd. 2008. ISBN 978-1-84162-499-0.
- Lluent, Èric. Islàndia, l'illa del vent. 2023. ARA Llibres. Barcelona. ISBN 978-84-1173-036-5.
Poker Face és una sèrie de televisió estatunidenca de comèdia dramàtica i ficció criminal creada per Rian Johnson per al servei de reproducció en línia Peacock. La primera temporada consta de 10 episodis i va estrenar-se el 26 de gener de 2023.[3] Al febrer de 2023, la sèrie es va renovar per a una segona temporada.[4]
Argument[modifica]
La sèrie se centra en la Charlie Cale, una treballadora del casino Frost amb una capacitat innata per detectar mentides, que recorre el llarg i ample dels Estats Units fugint del cap de seguretat del casino on treballava després de la mort sospitosa de la seva millor amiga i companya de feina. Durant aquesta fugida per no ser localitzada pel cap de seguretat del casino, es va trobant involucrada sense voler-ho en homicidis que acaba resolent.
Curiositat[modifica]
Repartiment[modifica]
Principal[modifica]
- Natasha Lyonne com a Charlie Cale, cambrera del casino Frost.
- Benjamin Bratt com a Cliff LeGrand, cap de seguretat del casino Frost.
Secundari[modifica]
- Adrien Brody com a Sterling Frost Jr., gerent i fill de l'amo del casino Frost.
Episodis[modifica]
- Primera temporada
Episodi | Títol | Direcció | Guió | Data d'estrena | ||
---|---|---|---|---|---|---|
1 | "Dead Man's Hand" | Rian Johnson | Rian Johnson | 26 de gener de 2023 | ||
2 | "The Night Shift" | Rian Johnson | Alice Ju | 26 de gener de 2023 | ||
3 | "The Stall" | Iain B. MacDonald | Wyatt Cain | 26 de gener de 2023 | ||
4 | "Rest in Metal" | Tiffany Johnson | Christine Boylan | 26 de gener de 2023 | ||
5 | "Time of the Monkey" | Lucky McKee | Wyatt Cain i Charlie Peppers | 2 de febrer de 2023 | ||
6 | "Exit Stage Death" | Ben Sinclair | Chris Downey | 9 de febrer de 2023 | ||
7 | "The Future of the Sport" | Iain B. MacDonald | Joe Lawson &i CS Fischer | 16 de febrer de 2023 | ||
8 | "The Orpheus Syndrome" | Natasha Lyonne | Natasha Lyonne i Alice Ju | 23 de febrer de 2023 | ||
9 | "Escape from Shit Mountain" | Rian Johnson | Nora i Lilla Zuckerman | 2 de març de 2023 | ||
10 | "The Hook" | Janicza Bravo | Rian Johnson | 9 de març de 2023 | ||
- Segona temporada
Núm. d'història | Episodi | Títol | Direcció | Guió | Data d'estrena | |
---|---|---|---|---|---|---|
7 | 1 | "Episode 1" | Nicole Volavka | Pete McTighe | 24 d'octubre de 2022 | |
8 | 2 | "Episode 2" | Nicole Volavka | Pete McTighe | 31 d'octubre de 2022 | |
9 | 3 | "Episode 3" | Nicole Volavka | Pete McTighe | 7 de novembre de 2022 | |
10 | 4 | "Episode 4" | Christiana Ebohon-Green | Joy Wilkinson | 14 de novembre de 2022 | |
11 | 5 | "Episode 5" | Christiana Ebohon-Green | Joy Wilkinson | 21 de novembre de 2022 | |
12 | 6 | "Episode 6" | Christiana Ebohon-Green | Pete McTighe | 28 de novembre de 2022 | |
Producció[modifica]
El projecte es va anunciar el març
Localització[modifica]
Segons el director de la Hudson Valley Film Commission, el rodatge es va establir a
Repercussió Mediàtica[modifica]
L'assassinat de Kim Wall i la investigació portada a terme, principalment,
Banda sonora[modifica]
Michael Giltz del The Huffington Post va qualificar la banda sonora de la pel·lícula
Crítiques[modifica]
La ressenya del periodista
Premis i nominacions[modifica]
- Premi "Art Cinema" de l'Associació Internacional de Teatres Artístics del Festival de Cinema d'Hamburg 2009.
- Inclusió a la llista final de la millor adaptació literària internacional a la Fira del Llibre de Frankfurt 2009.
- Premi de cinema d'Alemanya del Nord 2009 en la categoria "Millor guió".
- Tercer lloc als Premis Kulturnews 2009 en la categoria de "Millor llibre" pel Llibre abans de la pel·lícula.
Referències[modifica]
- ↑ «Höfði House» (en anglès). Visit Reykjavik. [Consulta: 16 gener 2024].
- ↑ Lluent, 2023, p. 93.
- ↑ Maas, Jennifer «Rian Johnson Mystery Series ‘Poker Face’ Starring Natasha Lyonne Ordered at Peacock» (en anglès). The Wrap, 16-03-2021 [Consulta: 6 octubre 2023].
- ↑ Campione, Katie «‘Poker Face’ Scores Season 2 Renewal At Peacock» (en anglès). Deadline, 15-02-2023 [Consulta: 6 octubre 2023].
Vegeu també[modifica]
- Els Diaris de Hitler
Enllaços externs[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Lavery, Brian. Ship of the line. vol 1. Conway Maritime Press Ltd. 1983. 224 pàgines. ISBN 978-0851772523.
Categoria:Sèries emeses per TV3
Categoria:Sèries doblades al català
Categoria:Sèries de televisió de drama
Categoria:Sèries de televisió de la BBC
Llista de codis de matrícules poloneses >>>>> https://ca.wikipedia.org/wiki/Llista_de_codis_de_matr%C3%ADcules_polonese
Plaques de matrícula del Canadà >> https://en.wikipedia.org/wiki/Canadian_licence_plate_designs_and_serial_formats#Passenger_plates
ALPCA BEST PLATES >> https://www.alpca.org/bestplate/ NORTHWEST TERRITORIES >> https://licenseplates.cc/NT
Les plaques de matrícula dels vehicle dels Territoris del Nord-oest es componen des del 2010 d'un sistema de combinació numèrica formada per sis xifres de color blau marí (ex. 123456) en relleu sobre un fons blanc reflectant, centrat a la part superior hi ha el lema "SPECTACULAR" i a la inferior el nom del territori, "NORTHWEST TERRITORIES", tot en una placa única en forma d'os polar. Són fabricades en alumini i porten una imatge visual a la part inferior.[1][2] Des del juny de 1993 només hi ha l'obligarietat de portar plaques posteriors.[3]
L'any 1970, per celebrar el centenari del territori, es va introduir una placa en forma d'os polar. Aquesta placa única s'ha mantingut des d'aleshores, i actualment és una marca registrada del govern dels Territoris del Nord-oest.[4]
[modifica]
Plantilla:Article principal:Plaques de matrícula de Nunavut L'abril de 1999 es va crear el territori de Nunavut a partir de la part oriental dels Territoris del Nord-oest. El nou territori va adoptar el mateix tipus de matrícula arran d'un acord entre els governs dels dos territoris. El 2011, el govern de Nunavut va decidir canviar la forma de la placa i substituir-la per un disseny rectangular convencional, que es va introduir el juliol de 2012.[5]
Història[modifica]
El territori canadenc dels Territoris del Nord-oest va exigir per primera vegada als seus residents a registrar els vehicles de motor i a mostrar les plaques de matrícula l'any 1941.[6]
Models de 1945 fins 1974[modifica]
Imatge | Data d'expedició | Disseny | Lema | Combinació utilitzada | Notes |
---|---|---|---|---|---|
1945 | Caràcters en blanc sobre fons blau.[7] | Sense lema | 123 | Mides de 6" x 10 1/4" (15,24 x 26,03 cm) fins el 1950.[8] | |
1946 | Caràcters en carabassa sobre fons negre. | Sense lema | 123 | ||
1947 | Caràcters en negre sobre fons platejat. | Sense lema | 123 | ||
1948 | Caràcters en blanc sobre fons blau. | Sense lema | 123 | ||
1949 | Caràcters en blanc sobre fons verd. | Sense lema | 123 | ||
1950 | Caràcters en negre sobre fons carabassa. | Sense lema | 1234 | ||
1951 | Caràcters en carabassa sobre fons negre. | Sense lema | 1234 | S'introdueix la placa de mides estàndard de 6x12 polzades (15x30cm)[9][8] | |
1952 | Caràcters en blanc sobre fons blau. | Sense lema | 123 | ||
1953 | Caràcters en negre sobre fons carabassa. | Sense lema | 123 | ||
1954 | Caràcters en carabassa sobre fons negre. | "CANADA'S NORTHLAND" | 123 | ||
1955 | Caràcters en negre sobre fons carabassa. | "CANADA'S NORTHLAND" | 123 | ||
1956 | Caràcters en carabassa sobre fons negre. | "CANADA'S NORTHLAND" | 1234 | ||
1957 | Caràcters en negre sobre fons carabassa. | "CANADA'S NORTHLAND" | 1234 | ||
1958 | Caràcters en carabassa sobre fons negre. | "CANADA'S NORTHLAND" | 1234 | ||
1959 | Caràcters en negre sobre fons carabassa. | "CANADA'S NORTHLAND" | 1234 | ||
1960 | Caràcters en carabassa sobre fons negre. | "CANADA'S NORTHLAND" | 1234 | ||
1961 | Caràcters en negre sobre fons carabassa. "NWT" centrat a dalt i "61" a la dreta. | "CANADA'S NORTHLAND" a baix. | 1234 | ||
1962 | Caràcters en carabassa sobre fons negre. "19 NWT 62" centrat a dalt. | "CANADA'S NORTHLAND" a baix. | 1234 | ||
1963 | Caràcters en negre sobre fons carabassa. | "CANADA'S NORTHLAND" a baix. | 1234 | ||
1964 | Caràcters en carabassa sobre fons negre. | "CANADA'S NORTHLAND" a baix. | 1234 | ||
1965 | Caràcters en blanc sobre fons verd clar. "19 NWT 65" centrat a dalt. | "CANADA'S NORTHLAND" a baix. | 1·234 | ||
1966–69 | Caràcters en negre sobre fons carabassa reflectant. "NORTHWEST TERRITORIES" centrat a dalt, l'escut territorial a l'esquerra i "66" en vertical a la dreta. | "CANADA'S NORTHLAND" a baix. | 12·345 | Revalidada pel 1967 amb etiqueta blanca i blava, pel 1968 amb etiqueta vermella i blanca, i pel 1969 amb etiqueta verda i blanca. | |
1970 | Caràcters en blanc sobre fons blau. "NORTHWEST TERRITORIES" centrat a dalt. | "CENTENNIAL 1970" a baix. | 1·234 | S'introdueix la placa amb forma d'os polar. Premiada com a "Placa de l'any" a la millor matrícula nova de 1970 per l'Associació de Col·leccionistes de Matrícules d'Automòbils (ALPCA)[10]. | |
Fitxer:Northwest Territories Licence Plate 1971 bear design.jpg | 1971 | Caràcters en blau sobre fons blanc. "NORTHWEST TERRITORIES" centrat a dalt i "CANADA 1971" a baix. | Sense lema | 1·234 | |
Fitxer:Northwest Territories Licence Plate - 1972, bear design.jpg | 1972 | Caràcters en blanc sobre fons blau. "NORTHWEST TERRITORIES" centrat a dalt i "CANADA 1972" a baix. | Sense lema | 12·345 | |
Fitxer:Northwest Territories Licence Plate, 1973, bear design.jpg | 1973 | Caràcters en blau marí sobre fons blanc. "NORTHWEST TERRITORIES" centrat a dalt i "73" a baix en groc. | "RCMP CENTENNIAL" a baix en groc. | 12·345 | |
1974 | Caràcters en vermell sobre fons blanc. | Sense lema | 12·345 |
Models de 1975 fins avui dia[modifica]
Imatge | Data d'expedició | Disseny | Lema | Combinació utilitzada | Notes |
---|---|---|---|---|---|
1975–76 | Bear-shaped; turquoise on white | none | 12-345 | Revalidated for 1976 with stickers. | |
1977–78 | Bear-shaped; red on white | none | 12-345 | Revalidated for 1978 with stickers. | |
1979–80 | Bear-shaped; turquoise on white | none | 12-345 | Revalidated for 1980 with stickers. | |
1981–82 | Bear-shaped; red on white | none | 12-345 | Revalidated for 1982 with stickers. | |
1983–85 | Bear-shaped; blue on white | none | 12-345 | Last dated plate. Revalidated for 1984 and 1985 with stickers. | |
1986–2010 | Bear-shaped; blue on white | Explore Canada's Arctic | 123456 | Monthly staggered registration introduced 1990. Front and rear plates issued through May 31, 1993 (serials 1 through 51700); only rear plates issued thereafter.[11] | |
2010–present | Bear-shaped; nature scene | Spectacular | 123456 |
Altres tipus[modifica]
Personalitzades[modifica]
La província també ofereix la possibilitat d'utilitzar matrícules personalitzades en vehicles de passatgers, motocicletes i vehicles comercials lleugers. Les combinacions poden tenir un màxim de set caràcters sense espais buits pels automòbils i màxim de 5 caràcters per les motocicletes, podent-se utilitzat totes les xifres (del 0 al 9) i totes les lletres (de la A a la Z) i amb un cost addicional de 75 dòlars.[12]
Especials[modifica]
Actualment la província ofereix una llista de tipus de matrícules especials, aqlgunes de les quals poden personalitzar-se la combinació i d'altres no.[12]
Imatge | Data d'expedició | Tipus | Disseny | Combinació utilitzada | Notes |
---|---|---|---|---|---|
1965-avui dia | Col·leccionista | Caràcters en blanc sobre fons verd. "SASKATCHEWAN" centrat a dalt i "COLLECTOR" a baix. | 123-456 | Combinació personalizable. | |
Memorial Cross plate | Caràcters en verd sobre fons gris. Imatge gràfica de la creu a l'esquerra, centrat a dalt "Saskatchewan" i la bandera nacional a la dreta, "Memorial Cross Recipient" a baix. | M1234 | Combinació personalizable. El Departament de Defensa Nacional i Afers de Veterans del Canadà decideix qui pot utilitzar aquest tipus de placa.[13] | ||
Saskatchewan Roughriders plate | Caràcters en verd sobre fons gris. Imatge gràfica del logotip de l'equip a l'esquerra, "SASKATCHEWAN" centrat a dalt i "Pride Lives Here" a baix. | R1234 | Combinació personalizable amb un màxim de 5 caràcters pels automòbils i quatre per les motocicletes. | ||
Saskatchewan Rush plate | Caràcters en verd sobre fons gris. Imatge gràfica del logotip de l'equip a l'esquerra, "Saskatchewan" centrat a dalt i "Rush nation" a baix. | Combinació personalizable amb un màxim de 5 caràcters pels automòbils i quatre per les motocicletes. | |||
Saskatchewan SPCA | Caràcters en verd sobre fons gris. Imatge gràfica del logotip de l'SPCA a l'esquerra, "Saskatchewan" centrat a dalt i "Respect for Animals" a baix. | Combinació personalizable amb un màxim de 5 caràcters pels automòbils i quatre per les motocicletes. | |||
Support our Troops | Caràcters en verd sobre fons gris amb una imatge gràfica de la bandera nacional sobre la silueta en negre de tres soldats darrera un llaç groc. "Saskatchewan" centrat a dalt i "Support our Troops" a baix. | T123 | Combinació personalizable. | ||
Support our Troops | Caràcters en blanc sobre fons verd. impresa a l'esquerra, "NOVA SCOTIA" centrat a dalt i "Buy Local" a baix. | ABC12 | Combinació no personalizable. | ||
Year of Manufacture | Plaques originals de l'any de fabricació del vehicle antic, sempre que les plaques siguin d'abans del 1977. | Combinació no personalizable. | |||
Veterà de guerra | Caràcters en verd sobre fons gris. Imatge gràfica del monumet als caiguts i la rosella vermella a l'esquerra, "Saskatchewan" centrat a dalt i "Veteran" a baix. | V1234 | Combinació personalizable amb un màxim de 5 caràcters pels automòbils i quatre per les motocicletes. |
Motocicletes[modifica]
Les motocicletes utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers (excepte la imatge del buscador d'or), però amb una combinació formada per la lletra "M" seguida de cinc xifres (ex. M 12345) i la paraula "motorcycle" enlloc del lema del territori.[14]
Motos de neu[modifica]
Les motos de neu utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers (excepte la imatge del buscador d'or), però amb una combinació formada per la lletra "S" (d'Ski-vehicle) seguida de quatre xifres (ex. S 1234) i a la part superior la paraula "ski-vehicle" enlloc del nom del territori.[14]
Trailer[modifica]
els trailers utilitzen el mateix disseny que les motocicletes però amb la lletra "T" (de Trailer) seguida de cinc xifres (ex. T 12345) i la paraula "trailer" enlloc del lema del territori.[14]
Vehicles comercials[modifica]
Els vehicles comercials utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació formada per la lletra "C" (de Commercial) seguida de dues xifres (ex. CAB12) i des del 2009 de tres xifres (ex. CA123), i a la part superior la paraula "COMMERCIAL" enlloc del lema del territori.[14]
Vehicles governamentals[modifica]
Els vehicles comercials utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació formada per les lletres "FG" (de Federal Governemnt) seguida d'una altra lletra i dues xifres (ex. FGA12).[14]
Policia Muntada del Canadà[modifica]
Els vehicles de la Policia Muntada del Canadà utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers, però amb una combinació formada per les lletres "MP" (de Mounted Police) seguides d'una lletra i dues xifres (MPA12)[14]
Concessionari[modifica]
Els vehicles de concessionari utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers (excepte la imatge del buscador d'or), però amb una combinació formada per les lletres "DLR" (de Dealer) seguida de tres xifres (ex. DLRAB12) i a la part superior porten la paraula "DEALER" enlloc del lema del territori.[14]
Vehicle agrícola[modifica]
Els vehicles agrícoles utilitzen el mateix disseny de placa que els vehicles de passatgers (excepte la imatge del buscador d'or), però amb una combinació formada per la lletra "F" (de Farm) seguida de quatre xifres (ex. F1234)[14]
Vehicles de lloguer[modifica]
Des del 2012 utilitzen el mateix disseny que els vehicles però amb una combinació formada per la lletra "R" seguida de cinc xifres (ex. R12 345).
Taxis[modifica]
Des del 2012 utilitzen el mateix disseny que els vehicles però amb una combinació formada per la lletra "P" (de Public) seguida de cinc xifres (ex. P12 345).
Vehicles històrics[modifica]
Utilitza els mateixos colors que els vehicle de passatgers, és a dir, caràcters en blau sobre fons blanc però amb una combinació formada per una lletra i tres xifres (ex. A123) i les parules "ANTIQUE AUTO" a l'esquerra i "NOVA SCOTIA" i "CANADA'S OCEAN PLAYGROUND" centrades a dalt i a baix respectivament.
Diplomàtiques[modifica]
Moto de neu[modifica]
Utilitza el disseny de la placa especial "Birthplace of Confederation" però amb les lletres "SN" en vertical a l'esquerra i una combinació de dues xifres, una "S" i una xifra més (ex. 12S3) per les plaques angleses. Les plaques franceses portes les lletres "MN" en vertical a l'esquerra i una combinació de una xifra i tres lletres (ex. 1ABC).[15]
Concessionari[modifica]
Els vehicles de concessionari utilitzen una placa de caràcters vermells sobre fons groc i amb una combinació formada per les lletres DLR seguida de quatre xifres (ex. DLR1234), la paraula "Dealer" centrada a la part inferior i "Prince Edward Island" a la superior.[15]
Radioaficionat[modifica]
Els posseïdors d'una llicència de radioaficionat poden mostrar una placa que segueix el mateix disseny que la dels automòbils de passatgers, però amb una combinació AB1CD i les paraules "AMATEUR RADIO" (placa anglesa) o "RADIO AMATEUR" (placa francesa).[15]
Plaques de matrícula dels Estats Units d'Amèrica >> https://en.wikipedia.org/wiki/Vehicle_registration_plates_of_Alaska
Les plaques de matrícula dels vehicle d'Alaska es componen des del gener del 2010 d'un sistema de combinació alfanumèric format per sis caràcters, tres llestres i tres xifres, separades per la imatge de la bandera de l'estat. Els caràcters són de color blau marí sobre un fons groc, igual que el nom de l'estat "ALASKA" que apareix centrat a la part superior i l'eslògan "The Last Frontier" centrat a la inferior. Actualment només la combinació alfanumèrica és en relleu, la resta està imprès.[16] I actualment només es requereix l'obligatorietat de portar la matrícula posterior.[17]
A més a més d'aquest model estàrndar de placa n'existeixen dos més, anomenades "Grizzly Bear" i "Supporting the Arts" sense cap tipus de cost addicional.[18]
Mides[modifica]
El 1956, els Estats Units, Mèxic i el Canadà van arribar a un acord amb l'Associació de Fabricants d'Automòbils en que es concretava una mida única de les plaques de vehicles de passatgers, per tant les plaques d'Alabama tenen unes mides de 150 mm per 300 mm (6 per 12 polzades), amb forats per poder-les muntar espaiats 180 mm (7 polzades), tot i que les dimensions poden variar lleugerament segons la jurisdicció.[9]
Codis[modifica]
Alabama va establir un sistema de codis de comtat numèric per a les seves matrícules el 1941, amb els codis 1, 2 i 3 assignats als tres comtats més poblats de l'època (Jefferson, Mobile i Montgomery) i els codis del 4 al 67 assignats, per ordre alfabètic, a la resta de comtats.[19] El codi 70 es va afegir el 1948 per a les plaques de reemplaçament, seguit el 1966 pel codi 80 per a les plaques suplementàries als comtats que s'havien quedat sense plaques estàndard.[20] El sistema continua en ús avui dia en les plaques dels vehicles de passatgers i en alguns altres tipus de no passatgers.
El següent llistat mostra els codis de cada comtat:
- 1: Jefferson
- 2: Mobile
- 3: Montgomery
Història[modifica]
Alguns municipis d'Alabama van emetre les seves pròpies matrícules per a vehicles tirats per cavalls i automòbils abans de 1911. La matrícula més antiga coneguda és una placa de bronze, "núm. 1", emesa per la ciutat de Bessemer en un vagó de dos cavalls el 1901. Mentre que la matrícula més antiga coneguda per a un automòbil és una placa de 1906 emesa per la ciutat de Birmingham, originalment assignada a un Ford de 6 cilindres de 1904.[21] Entre 1909 i 1911, Birmingham i Mobile van emetre plaques anuals fetes d'acer recobert de porcellana, mentre que Montgomery, la capital de l'estat, va emetre una placa similar només el 1909. Dothan també va emetre una placa de porcellana el 1911.[22]
L'estat va emetre per primera vegada les matrícules anuals l'1 d'octubre de 1911, amb la placa núm. 1 emesa a la funerària Leak de Montgomery.[23] Les plaques de porcellana es van utilitzar fins el 1915, any en que l'estat va canviar a plaques metàl·liques en relleu. La placa de 1916–17 va ser la primera en incloure l'any de caducitat, mentre que la placa de 1921–22 va ser la primera a utilitzar un sistema de classes de mesura dels cavalls de potència, amb cada classe assignada a una lletra.[20] La presó de Kilby, prop de Montgomery, es va fer càrrec de tota la fabricació de plaques el 1928.[23]
El 1933, les classes de cavalls de potència van ser substituïdes per classes de pes del vehicle, utilitzant el mateix sistema de lletres; aquest sistema van durar fins al 1952.[24] La codificació del comtat es va introduir el 1941.
Una llei de 1951 va afegir una silueta de cor i el lema "Heart of Dixie" a les matrícules de l'estat (començant per la placa de 1954–55), adoptant un eslògan creat per la Cambra de Comerç d'Alabama. El motiu del cor i l'eslògan es mantenen en ús a totes les plaques estàndard fins avui dia.[23]
Amb l'acord de 1956 d'estandardització de les mides de les plaques dels vehicles (excepte les de les motocicletes) a 6 per 12 polzades (150 mm per 300 mm), i amb forats de muntatge estandarditzats. Les plaques de 1955-56 van ser les primeres en complir amb aquests estàndards.[9]
Des del 1980, Alabama utilitza un sistema de registre esglaonat basat en la primera lletra del cognom del propietari del vehicle. Les matriculacions caduquen de gener a novembre, i els vehicles de flota, llogats i comercials caduquen al novembre.[25]
Des del 1980, Alabama registra els vehicles amb un sistema de registre esglaonat, de gener a novembre, basat en la primera lletra del cognom del propietari. Les matriculacions dels vehicles de motor vencen l'últim dia del mes de renovació designat. Els vehicles llogats, comercials i de flota estan subjectes a renovació durant els mesos d'octubre i novembre, i les matriculacions d'aquest tipus de vehicles caduquen el 30 de novembre.[26]
Models de 2022 fins 1976[modifica]
Altres tipus[modifica]
Especials[modifica]
Llista amb els models especials de matrícula disponibles a l'estat d'Alabama:[27]
Imatge | Organització o causa | Primera expedició | Combinació utilitzada | Notes |
---|---|---|---|---|
Active Reserve | Redisseny el 2009 | 12AB | ||
Alabama A&M University | Disponible amb combinació personalitzada. |
Diplomàtiques[modifica]
Les matrícules diplomàtiques són emeses pel Departament d'Estat dels Estats Units.
Personalitzades[modifica]
A cadascun dels 50 estats dels Estats Units i al Districte de Colúmbia, els propietaris de vehicles tenen l'opció d'obtenir una placa de matrícula personalitzada (anomenades "vanity plates")
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «N.W.T. licence plates get update» (en anglès). CBC News, 04-05-2010 [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «Northwest Territories License. Current Series» (en anglès). LicensePlates.cc. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «MOTOR VEHICLES ACT» (en anglès). G.N.W.T.. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Blackburn, Mark «Nunavut polar bear (license plate) on verge of extinction» (en anglès). APTN, 05-08-2011 [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «Nunavut could lose polar bear-shaped licence plates» (en anglès). CTV News, 04-08-2011 [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «Northwest Territories: Passenger» (en anglès). All About License Plates. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ «Northwest Territories: Colors» (en anglès). All About License Plates. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ 8,0 8,1 «Northwest Territories: Sizes» (en anglès). All About License Plates. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Garrish, Christopher «Reconsidering the Standard Plate Size» (en anglès). Automobile License Plate Collectors Association Magazine, Vol. 62, No. 5, octubre 2016 [Consulta: 31 maig 2024]. Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; el nom «ALPCA62» està definit diverses vegades amb contingut diferent. - ↑ «Best Plate Awards» (en anglès). ALPCA, Inc.. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesallaboutlicenseplatesNT
- ↑ 12,0 12,1 «Specialty and personalized plates» (en anglès). SGI Canada. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ «Memorial Cross» (en anglès). Government of Canada. [Consulta: 30 maig 2024].
- ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 14,5 14,6 14,7 «Yukon License Plates. Current Series». LicensePlates.cc. [Consulta: 3 juny 2024].
- ↑ 15,0 15,1 15,2 Error de citació: Etiqueta
<ref>
no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs nomenadesTypes
- ↑ «Alaska License Plates» (en anglèsc). LicensePlates.c. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «LICENSE PLATES» (en anglès). Division of Motor Vehicles. State of Alaska. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «What are the styles of plates I can choose from?» (en anglès). Division of Motor Vehicles. State of Alaska. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «License Plate County Prefix». Alabama Maps. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ 20,0 20,1 «Alabama: Passenger» (en anglès). All About License Plates. [Consulta: 20 febrer 2024].
- ↑ Carson, Roy A. «Heart of Plates: Heart of Dixie». ALPCA Newsletter, Vol. 37, No. 5, octubre 1991 [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «Alabama Archive» (en anglès). Porcelainplates.net. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ 23,0 23,1 23,2 Harris, Len «Heart of Plates: Alabama». ALPCA Magazine, Vol. 35, No. 3, juny 2007 [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «A preview of 1953 state tag» (en anglès). Birmingham News via Birmingham Rewound. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «Vehicle Registration FAQs». American Legal Publishing Corporation. Arxivat de l'original el 30 agost 2012. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «In what months are license plates renewed?» (en anglès). Alabama Department of Revenue. [Consulta: 26 febrer 2024].
- ↑ «Speciality License Plates». Alabama Department of Revenue. Arxivat de l'original el 824 febrer 2013. [Consulta: 2 novembre 2022].
Tipografia[modifica]
https://www.leewardpro.com/articles/licplatefonts/licplate-fonts-intro.html https://abcdefridays.blogspot.com/2015/11/license-plate-typography.html
La tipografia utilitzada segueix el model DIN 1451 Mittelschrift sense pràcticament cap variació.[1]
- La part superior del 3 és plana i la connexió amb la part central és fa en diagonal.
Codis[modifica]
El següent llistat mostra, per ordre alfabètic, els 24 codis municipals en que es divideix el país per indicar el municipi de registre.
Altres tipus[modifica]
Motocicletes[modifica]
Les motocicletes, de cilindrada superior a 50 cc, porten matrícules amb la mateixa seqüència alfanumèrica que els automòbils però col·locades en plaques de format més reduït, sense l'eurofranja.
Els ciclomotors, de cilindrada inferior a 50 cc, porten el mateix format que les motocicletes i automòbils però amb el fons groc.
Diplomàtiques[modifica]
Els vehicles diplomàtics utilitzen les seqüències 123-CD123
(personal diplomàtic), 123-CC123
(personal consular) i 123-FM123
(personal en missió internacional) en què el primer grup de tres xifres identifica el país. Els caràcters són vermells sobre fons blanc i sense l'eurofranja.
Història[modifica]
Notes[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «DIN 1451 Mittelschrift» (en angls). Leeward Productions. [Consulta: 6 abril 2020].
Enllaços externs[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Lalpino/proves |
- world License Plates - Montenegro (anglès)
- License Plate Mania - Montenegro (anglès)
Categoria:Plaques de matrícula|Vaticà