Vés al contingut

Usuari:Mcapdevila/Amerika Bomber

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Amerika Bomber fou un projecte del Reichsluftfahrtministerium (Ministeri de l'Aire del Reich) per obtenir un bombarder de llarg abast per a la Luftwaffe que fos capaç de colpejar el territori continental dels Estats Units des d'Alemanya.

Bombarders convencionals[modifica]

Les propostes més convincents estaven basades en principis convencionals de disseny aeronàutic i eren molt semblants a les seves contraparts aliades de l'època. Aquests incloïen el Messerschmitt Me 264 (un disseny enterament nou), el Focke-Wulf Fw 300 (basat en l'existent Fw 200), el Focke Wulf Ta 400 i el Junkers Dj 390 (basat en el Dj 290). Es van construir prototips del Me 264, però el Dj 390 va ser triat per a la producció. Només dos prototips van ser construïts abans que el programa s'abandonés. És àmpliament reclamat (i àmpliament discutit) que a principis de 1944 el segon prototip va fer un vol de prova fins a 20 km de la costa de Nova York.

Huckepack Projekt[modifica]

Una idea similar als Mistel-Gespann era transportar un Dornier Do 217, motoritzat amb un Lorin-Staustrahltriebwerk addicional, en un bombarder Heinkel He 177 per l'Atlàntic el més lluny possible abans d'alliberar-lo. No obstant això, cabia que el Do-217 podria no retornar amb tota seguretat. Quan els plans estaven avançats, la falta de combustible i la pèrdua de la base en Bordeus van impedir les proves. El projecte va ser abandonat després de ser forçats a traslladar-se a Istres, la qual cosa suposava un augment excessiu de la distància.

Ales voladores[modifica]

Altres propostes més exòtiques van ser dissenys motoritzats per jet i coet, p. ex. l'ala voladora. Els germans Horten van dissenyar el Horten Ho XVIII, una ala voladora motoritzada amb 6 turboreactors basats en l'experiència de l'existent Ho IX. La companyia Arada també va suggerir una ala voladora amb sis motors, l'Arado E.555.

Bombarder atòmic[modifica]

David Irving va declarar que un mètode de bombardejar Nova York va ser tractat en diverses conferències de la Luftwaffe al maig i juny de 1942. Una idea que va rebre molta atenció era el Huckepack Projekt («Projecte Porc a coll»). Al principi, el mariscal de camp Erhard Milch va vetar el pla a causa de la petita càrrega útil que seria llançada per un projecte tan massiu. No obstant això, el 4 de juny de 1942, Erhard Milch i Albert Speer van assistir a una conferència de Werner Heisenberg sobre la fissió atòmica a la Harnack-Haus. Després de la conferència, Speer va preguntar a Heisenberg si aquesta investigació podria servir per dissenyar una bomba atòmica. Heisenberg va contestar que podria ser factible, però prendria no menys de dos anys. Speer llavors va preguntar com de gran hauria de ser una bomba per destruir una ciutat, a la qual cosa Heisenberg va contestar que del «mida d'un camp de futbol».[1] Heisenberg sol·licitar fons, materials i els científics, que van haver de ser alliberats de l'exèrcit per seguir la seva investigació. El Huckepack Projekt va ser desenvolupat de nou en múltiples conferències conjuntes entre la Luftwaffe i Kriegsmarine.

No obstant això, després d'unes setmanes el pla va ser abandonat el 21 d'agost de 1942. El General de Personal d'Aire, Kreipe, va escriure al seu diari que la Marina alemanya no podia subministrar un submarí alemany a certa distància de la costa dels Estats Units per recollir la tripulació de l'avió. El pla no tenia remotament cap perspectiva, ja que la Kriegsmarine no cooperaria amb la Luftwaffe.[1]

Coets alats[modifica]

També es van dissenyar coets alats. El més conegut és el disseny de preguerra de Eugen Sänger, el «Ocell de Plata» ( Silbervogel ), un bombarder suborbital[2] que podria arribar punts dins dels Estats Units, com Chicago.[3]

Quan el coet A4b, versió alada del coet V2, i el seu probable successor, el coet A9, van ser provats moltes vegades a finals de 1944 i principis de 1945, es va projectar l'A9/A10 Amerika-Rakete de dues etapes, planejat com ICBM.

Sänger va ser raptat després de la guerra i va aparèixer en la Unió Soviètica. Els soviètics van projectar una versió del Silbervogel amb ramjets per millorar la capacitat d'ascens i després que la velocitat decaigués al camp supersònic. (Es poden veure imatges del bombarder supersònic antipodal soviètic en Asif Siddiqi, Challenge to Apollo: The Soviet Union and the Space Race, 1945-1974).

Objectius potencials[modifica]

S'incloïa en el pla una llista de 21 objectius d'importància militar. D'aquests objectius, 19 van ser localitzats als Estats Units i els dos restants estaven en Vancouver, Canadà, i la punta del sud de Groenlàndia. Gairebé tots els objectius eren empreses que fabricaven parts estratègiques d'avions nord-americans. Els 19 objectius estan catalogats seguidament segons l'empresa i la posició.[1]

Podria haver funcionat el projecte Amerika Bomber?[modifica]

Segons la Intel·ligència britànica, un presoner de guerra alemany va ser interrogat i va afirmar que des de principis de 1944, «el viatge en avió... regular entre Alemanya i Japó va ser establert per al transport d'alts funcionaris», com passava amb el Messerschmitt Me 264.[4] La distància de Frankfurt, Alemanya, a Tòquio (Japó), és de 5.691 milles, mentre que la distància des de Nova York a París, França, és de 3.628 milles per posar-ho en perspectiva. Encara que en el cas que per bombardejar Nova York, aquella distància havia de ser doblada a 7.256 milles, ja que el bombarder no hagués tingut possibilitat d'aterrar, com ho feia a Tòquio. Diversos desafiaments de l'enginyeria s'havien de complir perquè el bombarder fos eficaç. Si Hitler hagués dedicat més temps i recursos per a aquest projecte, podria haver funcionat. Fora que Alemanya hagués desenvolupat una bomba atòmica, que hauria pres encara més temps i recursos, és improbable que aquest avió hagués tingut un impacte gran sobre el resultat de la guerra.

Per què va fallar el Pla[modifica]

Duffy va creure que l'Alemanya nazi no tenia cap autoritat central sobre el desenvolupament i la construcció d'armament avançat. A causa de la manca d'una autoritat central, van forçar a científics alemanys a competir pels recursos que eren ja escassos causa de la guerra. Hitler era influït sovint per gastar més temps, diners i recursos per als seus «armes miraculoses» o els projectes que eren apassionants i nous, però menys probablement encertats. Per tant, van prestar insuficient atenció al projecte «Amerika Bomber». El projecte va fracassar no perquè el bombarder transatlàntic fos un projecte irrealitzable, sinó perquè els Nazis eren incapaços de fabricar bastants parts per produir l'avió. El bombardeig aliat era tan intens, prop del final de la guerra, que va interrompre la cadena de subministrament alemanya. La màquina alemanya de guerra no tenia també de provisions, en particular de combustible, i el poc disponible era desviat a la defensa militar.[1]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Duffy, James P. Target America: Hitler s Pla to Attack the United States. The Lyons Press, 2006. ISBN 978-1-59228-934-9.
  2. ↑ Sänger Amerika Bomber Luft '46 entry
  3. ↑ http://meltingpot.fortunecity.com/seymour/32/sangerch.html
  4. ↑ Forsyth, Robert. Messerschmitt Me 264 America Bomber: The Luftwaffe s Lost Transatlantic Bomber. Ian Allen Publishing, 2006 ISBN 1-903223-65-2.

Bibliografia[modifica]

  • Friedrich Georg, Thomas Mehner: Atomziel New York. Geheime Großraketen-und Raumfahrtprojekte des Dritten Reiches. Kopp, Rottenburg 2004. ISBN 3-930219-91-3.
  • Green, William. Warplanes of the Third Reich. London: Macdonald and Jane's Publishers Ltd, 1970. ISBN 0-356-02382-6.
  • Herwig, Dieter and Rode, Heinz. Luftwaffe Secret Projects - Strategic Bombers 1935-45. Midland Publishing Ltd, 2000. ISBN 1-85780-092-3.
  • Smith, J. R. and Kay, Anthony. German Aircraft of the Second World War. London: Putnam and Company, Ltd, 1972. ISBN 0-370-00024-2.
  • Duffy, James P. Target America: Hitler's Plan to Attack the United States. The Lyons Press, 2006. ISBN 978-1-59228-934-9.
  • Asif Siddiqi, Challenge to Apollo: The Soviet Union and the Space Race, 1945-1974

Enllaços externs[modifica]


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Mcapdevila/Amerika_Bomber&oldid=24466842»