Usuari:Mcapdevila/Sang calenta
De sang calenta és una expressió col·loquial usada per descriure a un animal que manté la seva temperatura corporal a un nivell aproximadament constant, independentment de la temperatura de l'ambient, és a dir, un animal que manté homeòstasi tèrmica.[1] Als animals que tenen sang calenta se'ls anomena homeoterms , i la seva temperatura és constant. En general, tots els mamífers posseeixen aquest tipus de sang.
Això pot implicar no només la capacitat de generar calor, sinó també la capacitat de refredar. Els animals de sang calenta controlen la seva temperatura corporal regulant la seva taxa metabòlica, per exemple incrementant la taxa metabòlica a mesura que la temperatura de l'entorn comença a disminuir.
Normalment l'expressió de sang calenta abasta tres aspectes diferents de la termoregulació.
- Endotèrmia (del grec endo = intern therm = calor): és la capacitat que tenen determinats animals de controlar la seva temperatura corporal mitjançant activitat interna, com tiritar, cremar greixos i panteixar.
- Homeotèrmia (del grec homoios = mateix, therm = calor): és el tipus de termoregulació característic dels animals que mantenen una temperatura interna estable independentment de les condicions externes. Aquesta temperatura sol ser més alta que la de l'entorn immediat.
- Taquimetabolisme (del grec tachos = ràpid, metabolo = canviar): és el tipus de termoregulació propi dels animals que mantenen una taxa metabòlica en repòs alta. És a dir, els éssers taquimetabòlics estan "encesos" permanentment. Encara que el seu metabolisme en repòs sigui bastant més lent que el seu metabolisme en activitat, la diferència sol ser inferior a la que s'observa en animals bradimetabòlics. Els animals taquimetabòlics tenen més dificultats per fer front a l'escassetat d'aliments.
Caiguda en desús del terme[modifica]
Una gran proporció dels éssers tradicionalment considerats de sang calenta (mamífers i aus) presenten totes les característiques anteriors. No obstant això, en els últims 30 anys, els estudis de termofisiologia animal han revelat que són nombroses les espècies d'aquests dos grups que no reuneixen les tres condicions; hi ha, per exemple, molts ratpenats i petits ocells que són poiquilotèrmics i bradimetabòlics quan dormen a la nit o o també de dia. Per descriure aquest tipus de criatures, es va encunyar el terme heterotèrmia.
A part d'aixó, nous estudis d'animals tradicionalment considerats de sang freda han demostrat que en la major part de les criatures hi ha presents diferents variacions dels tres aspectes definits anteriorment, així com dels seus equivalents (ectotèrmia, poiquilotèrmia i bradimetabolisme), creant d'aquesta manera una àmplia gamma de tipus de temperatura corporal (Vegeu Condicions_intermèdies ).
Mecanismes de control en endoterms[modifica]
Els endoterms són criatures entre les quals hi ha els mamífers i les aus. Els avantatges de l'endotèrmia són una major activitat de les enzims i temperatura corporal constant, que permet a aquests animals romandre actius a baixes temperatures. El desavantatge és que s'ha de mantenir la termoregulació i tot en períodes d'inactivitat, perquè d'una altra manera els organismes moren.
A l'hivern, pot no haver-hi suficient aliment per mantenir estable la taxa metabòlica d'un endoderm tot el dia, de manera que alguns organismes passen a un estat controlat d'hipotèrmia anomenat hibernació o letargia. En hibernació, la temperatura del cos es disminueix per conservar energia. En un clima càlid, els endoderms usen considerable energia per no sobreescalfar-se, ja sigui per panteix, suor, buscant refugi o aigua.
Diversos mecanismes són usats per regular la temperatura del cos, com tremolar (generant calor per contraccions musculars), pal·lidesa i rubor (canvis circulatoris per disminuir o incrementar el flux de calor a la pell), panteix o suor (per perdre calor per evaporació) .
Avantatges de la sang calenta vs. la sang freda[modifica]
Els processos bioquímics depenen de la temperatura. En general es pot dir que aquests processos s'acceleren amb la calor i es retarden amb el fred.
L'avantatge d'un organisme homeotèrmic és que pot mantenir al voltant d'una temperatura òptima en la qual les reaccions químiques interiors funcionen millor, és a dir que els processos tals com pensar, moure, digerir, etcètera són òptims. El desavantatge és que es requereixen grans quantitats de calories i si la temperatura del cos canvia, encara que sigui només per pocs graus, l'organisme ràpidament deixa de funcionar.
Per contra, l'avantatge d'un organisme de sang freda és que requereix molt menys aliment, fent més fàcil la supervivència en condicions desfavorables. El preu per aquesta capacitat de supervivència és la necessitat de tenir múltiples sistemes químics per operar a diferents temperatures.
Condicions intermèdies[modifica]
Com s'ha esmentat, la classificació d'organismes en ja sigui de sang calenta o de sang freda no és prou flexible. Hi ha organismes que no es deixen classificar amb aquests criteris, per exemple:
- La tonyina i el peix espasa: Aquests peixos es submergeixen a gran profunditat en l'oceà on l'aigua és més freda. El peix espasa pot augmentar la temperatura del seu cervell i dels seus ulls en l'ambient fred, possiblement donant-li un avantatge en la caça. La tonyina pot escalfar tot el seu cos amb un sistema d'intercanvi de calor anomenada repti mirable , que l'ajuda a conservar calor i evita pèrdues de calor per les ganyes quan el peix està en aigües fredes. La tonyina té també els músculs de natació a l'interior del cos i no prop de la superfície.
- Les abelles: una abella per si sola no controla la seva temperatura corporal. No obstant això, el col·lectiu d'abelles si pot controlar la temperatura del rusc. Si la temperatura puja massa, algunes abelles es situen a l'entrada i comencen a batre les ales, creant un corrent d'aire que ventila el rusc. Quan la temperatura baixa massa (per exemple, a l'hivern), les abelles cessen les seves activitats habituals i s'agrupen al voltant de l'abella reina, formant una pinya o eixam al centre del rusc, per d'aquesta manera evitar la pèrdua de calor . A mesura que les abelles situades en les capes exteriors de la pinya es refreden, passen a l'interior d'aquesta, sent reemplaçades per abelles de capes més interiors. Aquests canvis entre l'exterior i l'interior es produeixen cíclicament al llarg de l'hivern, excepte quan la temperatura ambiental puja prou com perquè la pinya pugui expandir o, si s'escau, desfer.
- Una varietat de planta ( Symplocarpus foetidus). Generalment s'assumeix que les plantes tenen exactament la mateixa temperatura que el seu entorn. Symplocarpus foetidus produeix calor pròpia per mitjans químics al final de l'hivern. Aquest escalfament és petit comparat als estàndards d'escalfament d'animals, però és suficient per permetre-li començar a créixer abans a la primavera. Això li dona un avantatge perquè la planta pot créixer quan els seus depredadors i els seus competidors estan encara dormits pel fred .........
Descens de temperatura del cos humà durant el son[modifica]
En quedar adormits, la temperatura corporal baixa (la de la pell apart)[2] perquè el son és menys exigent físicament que la vigília.[3] A mesura que el metabolisme s'alenteix i els nivells d'hormones com l'adrenalina comencen a caure, i el propi cos es torna menys actiu mentre es queda adormit, de manera que la temperatura disminueix.[4] També se sap que la temperatura corporal té un efecte en el repòs del son. Les temperatures més fredes permeten al cervell entrar en un son profund, mentre que les temperatures més càlides poden impedir la tranquil·litat durant el son.[5] Per això, tendeix a ser molt més fàcil quedar-se adormit quan s'està embolicat amb mantes en una nit freda d'hivern, que tot destapat durant una nit d'estiu amb prop de 40 graus.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Bligh, J., i Johnson, KG, 1973. Glossari de termes per a la fisiologia tèrmica. Journal of Applied Physiology 35 (6) :941-961
- ↑ bi.nlm.nih.gov. Skin deep: enhanced sleep depth by cutaneous temperature manipulation. (en anglès) [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ Harward.edu. The Characteristics of Sleep (en anglès) [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ Mail online. What happens to your body while you're asleep (en anglès) [Consulta: 3 desembre 2012].
- ↑ «The Body's Themoregulation During Sleep» (en anglès). sleepdex.org.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mcapdevila/Sang calenta |
- www.earthlife.net
- Coolcosmos: Warm-blood vs. Cool-blood (anglès)
- The Reptipage: What is a cold-Blooded? (anglès)