Les unitats de mesura al Antic Egipte es van utilitzar, almenys, des de les primeres dinasties. Les havia de longitud, superfície, volum, pes i temps. S'han trobat molts documents de comptabilitat a papir, ja que els escribes tenien com a tasca comptabilitzar la collita, censar bestiar, acarar el nivell màxim anual del riu Nil (per al càlcul dels impostos) i registrar les àrea es de les superfícies de les parcel·les, per poder restaurar els límits i demarcar les terres agrícoles que la inundació del Nil desdibuixava cada any.
La principal unitat de mesura lineal es coneix com Colze Reial , i fa 523,5 mm de longitud, es subdividia en set pams de quatre dits cada un, donant 28 dits . Aquesta unitat de mesura s'ha utilitzat des de, almenys, 2700 a. C. Han perdurat molts exemplars de colze , alguns dels quals es van elaborar com a unitats de mesura cerimonials que es conservaven en els temples.
Cap a l'any 600 a. C., durant la dinastia XXVI, s'introdueix una important reforma per unificar diverses mitjanes. Desapareix el colze curt i s'instaura l'anomenat colze reformat, equivalent a l'antic colze real.
La unitat de capacitat era lheqat, representat com el Ull d'Horus. Era emprat per mesurar, fonamentalment, el blat i la ordi; equivalia a uns 4,8 litres.[2] LHenua o hin és la unitat de volum que habitualment s'utilitzava per a la mesura de líquids com la cervesa, el vi, la llet o l'aigua; equivalia a uns 0,48 litres. Per mesurar líquids s'emprava el des i el Sech (de molt poc contingut) per a la cervesa; per el vi es feia servir lhebenet i per al encens el men i lhebenet.[2]
La unitat de pes fonamental era l han de (literalment: anell de metall), que equivalia a 13,6 gram s durant el Imperi Antic, 91 g des del Imperi Mitjà; en l'Imperi Nou, es divideix en deu qite , o qedety , d'aproximadament 9,1 g, que era la desena part d'un deuen. L Shat (o anell) equivalia a mig han.[3] El pes inferior al kite s'expressava mitjançant fraccions.
L' han de , normalment, equivalia a grams de coure, encara que el valor d'alguns productes podia aparèixer expressat en han d'or o plata. Durant gran part de la història de Antic Egipte, s'estimava que un han de plata equivalia a cent han de de coure.
Al calendari egipci, l'any té 365 dia s repartits en tres estacions de quatre mesos, més cinc dies epagòmens. Cada mes tenia exactament trenta dies, repartits en tres degans. El dia es va dividir en 24 hora s, dotze diürnes més dotze nocturnes d'igual durada.
Unitats de temps
Nom
equivalència
temps
jeroglífic
Translit.
trancrip.
Renpet ( any )
12 mesos
rnp.t
renpet
Ajet ( inundació )
4 mesos
1/3 any
*
ȝ ht
Ajet
Peret ( sembra )
4 mesos
1/3 any
prt
Peret
Shemu ( recollida )
4 mesos
1/3 any
SMU
shemu
Abed ( mes )
30 dies
1/12 any
ȝ bd
Abed
Heru ( dia )
24 hores
1/30 mes
hru
heru
Unut ( hora )
1/24 dia
unu.t
unut
At ( instant )
ȝ. T
at
Per mesurar i regular el temps, els egipcis van utilitzar el setjat (un rellotge de sol portàtil), el rellotge d'aigua (clepsidra) i el merjet per conèixer les hores nocturnes.