Usuari:Sajolida/proves/Dale T. Mortensen

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaDale T. Mortensen
Biografia
NaixementError: temps no vàlid de 1939
Enterprise, Oregon
Mort9 de gener de 2014(2014-01-09) (als 74 anys)
Wilmette,Illinois
Dades personals
NacionalitatEstats Units Estats Units
Activitat
OcupacióEconomia
Premis

Dale Thomas Mortensen (Enterprise, Oregon, 2 de febrer de 1939 - Wilmette,Illinois, 9 de gener de 2014) fou un economista nord-americà. La investigació de Mortensen se centra en l'economia laboral i la macroeconomia. És conegut pel seu treball pioner en la "teoria de la cerca" aplicada al mercat de treball. Li fou otorgat el Premi Nobel d'Economia el 2010, juntament amb Christopher A. Pissarides i Peter A. Diamond, "per les seves anàlisis dels mercats amb friccions de cerca"'[1].

Biografia[modifica]

Fill de Thomas Peter Mortensen i Verna Ecklund. Dale Mortensen va néixer el 1939 a Enterprise, Oregon, però es crià a la vall del riu Hood on el seu pare es dedicava a la silvicultura. Estudià economia a la Universitat de Willamette amb una beca, obtenint el B.A. el 1961. Posteriorment realitzà els estudis de doctorat a la Universitat Carnegie Mellon. Allà es dedicà a la seva tesi sobre la teoria del creixement econòmic, dirigida per Michael Lovell, i es doctorà el 1967. Fou estudiant de Robert Lucas i Oliver E. Williamson. Durant aquests anys conegué a la seva dona, Beverly Patton, es casaren i tingueren tres fills, Karl, Lia i Julie.[2]

S'incorporà al departament de la Universitat Northwestern el 1965. En aquesta nova etapa és quan començà a interessar-se en les friccions de cerca i en com incorporar-les a la teoria econòmica. L’agost de 1982 va visitar la Universitat d'Aarhus per a conèixer les característiques d’una nova base de dades danesa sobre la vida laboral i salarial. Aquesta visita al país natal del seu pare fou l’inici d’una llarga relació amb la Universitat d'Aarhus on hi va fer estàncies el 1998 i de 2006 a 2010.[2]

Formà part del consell editorial de la "American Economic Review" de 1988 a 1990 i del consell assessor editorial de la "Review of Economic Dynamics" des de 1997. Fou president de la "Society for Economic Dynamics" de 1995 a 2000. Fou "Research Fellow" de l'"Institute for the Study of Labor" (IZA) de 2001 a 2014 i "Research Associate" del "National Bureau of Economic Research" de 2005 a 2014.[3]

Contribució a la recerca econòmica[modifica]

Amb "A Theory of Wage and Employment Dynamics" i "Job Search, the Duration of Unemployment and the Phillips Curve", publicats el 1970, Mortensen inicià la modelització d’un nou enfocament dinàmic per a entendre l’atur.[4] Aquest nou enfocament es basa en que a l’economia es creen nous llocs de treball al mateix temps que se’n destrueixen part dels existents. Per tant, els treballadors han de passar per un cert temps a l’atur mentre troben feina entre els nous llocs de treball creats. El temps que triguen en recol•locar-se és degut per dos motius. Primer, els llocs de treball són heterogenis i, per tant, és necessari un cert temps de cerca fins que no es troba una feina adequada a les necessitats del treballador. Segon, el mercat de treball no està centralitzat, és a dir, els treballadors no tenen informació sobre totes les feines existents sinó que han de buscar a través de diferents canals.[5]

Aquesta visió contrasta amb el model keynesià segons el qual l’atur és causat per una demanda de treball insuficient, i per tant és completament involuntari per part del treballador. En canvi, el model dinàmic de cerca implica que el treballador rebutja les feines que no són adequades a les seves necessitats, no perquè no vulgui treballar, sino perquè prefereix esperar fins a trobar la feina adequada.[2]

En els anys posteriors, Mortensen continuà treballant en aquest camp que, juntament amb les aportacions de Diamond i Pissarides, va donar lloc a l’establiment d’un model dinàmic del mercat de treball conegut com a “model DMP” i que ha esdevingut una eina clau en l’analisi macroeconòmica dinàmica. D’aquesta etapa és el seu article més conegut[6], “Job creation and job destruction in the theory of unemployment”, fruit de la seva cooperació amb Pissarides.

Amb Kenneth Burdett va estudiar l'efecte del procés de cerca en les diferències salarials entre treballadors. Els resultats d'aquesta anàlisi "Wage Differentials, Employer Size and Unemployment", publicat el 1998, ha esdevingut la base teòrica per a una nova literatura empírica sobre la dispersió salarial.[2]

Premis i reconeixements[modifica]

Fou elegit "Fellow of the Econometric Society" el 1979, "Fellow of American Academy of Arts and Sciences" el 2000, "Fellow of the European Economic Association" el 2005, "Fellow of the Society for Labor Economics" el 2005, "American Economic Association Distinguished Fellow" el 2008, "Fellow of the Economists for Peace in Society" el 2013, "Member of the National Academy of Sciences" el 2013, "Member of the Royal Danish Academy of Science and Letters" el 2013 i "Economic Theory Fellow" el 2013.[3]

Fou guardonat amb el "IZA Labor Economics Prize" el 2005, "Society of Labor Economics Mincer Prize" el 2007 i el Premi Nobel d'Economia el 2010.

Publicacions destacades[modifica]

  • K. Burdett and D. Mortensen (1998), 'Wage differentials, employer size, and unemployment.' International Economic Review 39, pp. 257–73.
  • D. Mortensen and C. Pissarides (1994), 'Job creation and job destruction in the theory of unemployment.' Review of Economic Studies 61, pp. 397–415.
  • D. Mortensen (1986), 'Job search and labor market analysis.' Ch. 15 of Handbook of Labor Economics, vol. 2, O. Ashenfelter and R. Layard, eds., North-Holland.
  • D. Mortensen (1970), 'Job search, the duration of unemployment, and the Phillips curve.' "The American Economic Review" 60(5), 847-62
  • D. Mortensen (1970), 'A theory of wage and employment dynamics.' In Microeconomic Foundations of Employment and Inflation Theory, E. Phelps et al., eds., Norton, ISBN 978-0-393-09326-1

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sajolida/proves/Dale T. Mortensen


  1. «The Prize in Economic Sciences 2010» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 5 març 2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Dale T. Mortensen - Biographical» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 5 març 2014].
  3. 3,0 3,1 «Curriculum Vitae de Dale Mortensen» (en anglès). [Consulta: 7 març 2014].
  4. Aquest enfocament es basa en les idees de George Stigler. De forma independent John J. McCall també desenvolupà un model de cerca basat en aquestes idees.
  5. «Dale T. Mortensen - Prize Lecture: Markets with Search Frictions and the DMP Model» (en anglès). Nobelprize.org.. [Consulta: 5 març 2014].
  6. «Searh and employ» (en anglès). The Economist, 14 d'octubre de 2010. [Consulta: 8 març 2014].