Usuari:Sarfor11/proves
La imaginació dialògica[1] (en anglès "dialogical imagination") és la necessitat de crear significats a partir de la interacció amb altres persones de forma dialògica, relacionant el llenguatge, la interacció i la transformació social. En primer lloc, cada individu interioritza una paraula o concepte utilitzant la intersubjectivitat, partint dels esquemes socials. A partir d'aquí, progressivament s'interioritza com un coneixement propi, de manera intrasubjectiva.
Segons Mikhail Bajtín (Mikhai Mikhailovich Bakhtin), l'elaborador principal de la imaginació dialògica,"[2]l'individu no existeix fora del diàleg", és a dir, el diàleg estableix la participació i l'existència d'aquest. A partir de les reflexions dialògiques[3] produïdes per les persones, es creen nous significats els quals, posteriorment, són integrats en futures converses, afirmant l'existència d'una "cadena de diálogos".[4]
Aquest terme està molt present en l'investigació de l'aprenentatge dialògic, el qual ha sigut objecte d'estudi per autors com Mikhail Mikhailovich Bakhtin, Martin Buber, Bertolt Brecht[5] o Paulo Freire.
Precedents teòrics[modifica]
El concepte d'imaginació dialògica es desenvolupa a la publicació realitzada i editada per Caryl Emerson i Michael Holquist en 1981 del llibre de Mijail Bajtín; The Dialogic Imagination[1], el qual consta de quatre assajos. A partir d’aquest llibre, a més del concepte d'imaginació dialògica començaran a succeir una sèrie de treballs inspirats en les idees bakhtinianes[2] (com per exemple el dialogisme o heteroglòssia) els quals estendrán el camp de les teories literàries i lingüístiques ajudant a comprendre l' impacte del llengüatge en allò subjectiu i social al món. Idees com ara que el subjecte ha de ser comprès com allò completament dialògic i que lo social ha de ser tractat com un procés de construcció continuat, han estat fonamentals per al desenvolupament contemporani de diversos camps i teories.[3]
Mijail Bajtín: imaginació dialògica[modifica]
Mijail Bajtín (1981) va ser un pensador contemporani considerat com un teòric del llenguatge, la novel·la, de la sociologia i psicologia. L’objectiu de les seves obres és apropar-se al llenguatge per trobar allò social i allò subjectiu.
Bajtín entén el llenguatge com un fenomen social, és a dir, un conjunt d'interaccions que realitzen diferents individus on mantenen relacions dialògiques. Aquest s’articula a través de la “comunicació dialògica” que va integrat per un receptor i un emisor que intercanvien enunciats , aquests enunciats tenen unes característiques pròpies com per exemple les intencions i l’estil, donant resultat a un significat.
 |
Aquesta és una pàgina de proves de Sarfor11. Es troba en subpàgines de la mateixa pàgina d'usuari. Serveix per a fer proves o desar provisionalment pàgines que estan sent desenvolupades per l'usuari. No és un article enciclopèdic. També podeu crear la vostra pàgina de proves.
Vegeu Viquipèdia:Sobre les proves per a més informació, i altres subpàgines d'aquest usuari |
- ↑ Mikhail Mikhailovich, Bakthin. The dialogic imagination: four essays (en anglès), 1981.
- ↑ Tzvetan, Todorov. M,Bakhtine,le principe dialogique (en francès), p. 320.
- ↑ Vicente Gómez, Francisco El concepto de <dialoguismo> en bajtin: la otra forma del diálogo renacentista.
- ↑ «"Mijaíl Bajtin" en Irán con " imaginación dialógica"» (en castellà).
- ↑ «Imaginación dialógica» (en castellà). Anna Isaak, 06-11-2012.