Usuari:WikiArtistes/proves

El Judici Final amb Sant Miquel és una obra clau de l’art gòtic català de l’artista Mestre d’Artés. Aquesta obra pertany a la col·lecció del Museu de Belles Arts de València.

Aquesta obra és un oli sobre taula datada entre el 1470 i el 1490, i les seues mesures són 200cm d’altura i 137cm d’ample.

Autoria

Juicio Final con San Miguel - Mestre d'Artés

Mestre d’Artés és el nom pel qual es coneix a un pintor valencià, probablement identificat com a Pere Cabanes, que pertanyia al cercle del mestre dels Perea. Fou un pintor actiu en València durant el segle XV. Es tracta d’un pintor notable dins del context de la transició del gòtic al renaixement que va combinar en les seues obres característiques influents de la pintura flamenca, l’italiana i la provençal. Aquests estils els va reunir en un estil propi en el que predomina la imaginació i l’ús dels colors.

El seu estil es cracteritza per mostrar en les seues obres una coherència estilística amb una atenció detallada en les fisonímies dels personatges, les quals tendeixen a repetir-se amb pocs canvis entre les seues obres.

Se li atribueixen una gran quantitat d’obres, com per exemple Sant Bernabeu i Sant Antoni de Pàdua, i una Pietat del Museu de Belles Arts de València. No obstant, l’obra que el caracteritza és el retaule del Judici Final, que es troba al Museu de Belles Arts de València, obra feta per a la capella de la família Artés a la cartoixa de Portaceli, un retaule que té algunes semblances amb obres d'El Bosco.

Anàlisi estilística

La composició de l’obra es centra en la figura de sant Miquel, situada al centre de l’obra. Aquest es troba dividint als fidels dels condemnats a l’infern. Aquesta distribució, a més d’ordenar l’espai, enfortix el missatge teològic, la lluita entre el bé i el mal, lo moral i lo no moral, i el triomf de la justícia.

La figura de sant Miquel apareix representada en una armadura amb tocs brillants i amb una llança que du a les mans, que simbolitza el seu paper de guerrer diví. A més, podem observar que du unes ales voluminoses i detallades.

Els personatges que estan al seu voltant destaquen per la seua expressivitat i el detall que tenen aquestes. Les figures dels fidels expressen pau i calma, mentre que les dels condemnats a l’infern mostren expressions de dolor i angústia.

En la part superior es representa la figura de Déu asseguda en un tron. Aquest està rodejat d’àngels i sants, i es mostra com a jutge diví, amb els braços en alt i les mans obertes, i una expressió de serenitat i imposició.

Quant als colors, s’utilitza una gamma de colors rica i variada, en la que predominen els tons daurats. La diferència de colors és utilitzada pel Mestre d’Artés principalment per deixar clara la diferència entre les figures terrenals i les divines. Els tons brillants, com són el daurat i el blau, que representen els elements divins, contrasten amb les tonalitats fosques, que representen el món terrenal.

A més, cal destacar que les figures mostren un petit deliniat negre que envolta la forma d'aquestes, dotant-les de profunditat.

Significat i simbolisme

Quant al significat de l’obra, aquesta representa el Judici Final, un tema comú en l'art religiós medieval, en el qual es mostra a Crist com a jutge diví, envoltat d'angels, sants i els condemnats i salvats. Sant Miquel, l'arcàngel, es sol representar en aquestes obres com l'encarregat de posar les almes en la balança, donant com a resultat quins seran admesos en el cel i quins seran condemnats a l'infern. Aquest tema era molt comú a les esglésies romàniques i gòtiques. Simbolitza el destí final de les ànimes, que és el cel o l’infern. Aquesta representació visual transmitia la creença religiosa del Judici Final, en el que les accions de les persones determinaven el que els passaria i el seu destí. Aquest concepte destaca la importància d’actuar de manera moral segons les bases i les arrels de la fe cristiana, ja que recorda a les persones les conseqüències que tenen els actes en la vida.