Venera 2
  | |||||||||||
| Tipus de missió | 3MV (en)  i sonda espacial | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Operador |  Enérguia | ||||||||||
| NSSDCA ID | 1965-091A | ||||||||||
| Núm. SATCAT | 01730 | ||||||||||
| Durada de la missió | 105 dies | ||||||||||
| Propietats de la nau | |||||||||||
| Fabricant | Enérguia | ||||||||||
| Massa | enlairament: 963 kg | ||||||||||
| Inici de la missió | |||||||||||
| |||||||||||
| Vehicle de llançament | Molniya | ||||||||||
| Fi de la missió | |||||||||||
| Últim contacte | febrer 1966 | ||||||||||
Activitat orbital
| |||||||||||
Objectius
| |||||||||||
← Venera 1
Venera 3 → | |||||||||||
La Venera 2 (Венера 2) fou una sonda espacial no tripulada del programa Venera de la Unió Soviètica, destinada a l'exploració del planeta Venus mitjançant un sobrevol o flyby.[1] Fou llançada el 12 de novembre de 1965 i duia, entre altres instruments científics, un sistema de televisió per captar imatges de Venus. La Venera 2 sobrevolà Venus el 27 de febrer de 1966 a una distància de 24.000 km i entrà en òrbita heliocèntrica, però la comunicació amb la sonda es va perdre durant sobrevol del planeta.
La missió[modifica]
El Venera 2 va fer servir un coet portador Molniya per a vèncer la força d'atracció de la terra.[2] El llançament es va fer des de l'àrea 31/6 del cosmòdrom de Baikonur a les 05:02 UTC del 12 de novembre de 1965.[3] Les tres primeres etapes van situar la nau espacial i l'estadi superior de Blok-L en una òrbita terrestre baixa, abans que el Blok-L disparés per a propulsar la Venera 2 en una òrbita heliocèntrica destinada a trobar Venus. Aquesta òrbita tenia un periheli de 0,716 ua, un afeli de 1,197 ua, una excentricitat de 0,252, una inclinació de 4,29 graus i una període orbital de 341 dies.
La sonda Venera 2 estava equipada amb càmeres, així com un magnetòmetre, detectors de rajos X solars i còsmics, detectors piezoelèctrics, trampes d'ions, un comptador Geiger i receptors per a mesurar les emissions de ràdio còsmica.[4] El 27 de febrer de 1966 va ser quan la nau espacial es va apropar més a Venus, va ser a les 02:52 UTC i hova fer a una distància de 23.810 quilòmetres (14.790 milles).[5]
Durant el sobrevol venusià, tots els instruments de la Venera 2 eren activats, cosa que requeria suspendre'n el contacte per ràdio: la sonda havia d'emmagatzemar dades utilitzant els gravadors de bord i posteriorment havia de transmetre-les a la Terra una vegada se'n recuperés el contacte. Tanmateix, la nau espacial no va restablir les comunicacions amb la terra un cop finalitzat el sobrevol. Van declarar la Venera 2 perduda el 4 de març.[4] Una investigació sobre aquest fracàs va determinar que la nau espacial s'havia sobreescalfat a causa d'un mal funcionament del radiador.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Zond 2, 3 / Venera 2 (3MV-4 #1, 2, 3, 4)» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 8 juliol 2019].
- ↑ «Molniya and Soyuz with upper stages» (en anglès). Space skyrocket. [Consulta: 6 juliol 2019].
- ↑ «Launch Log» (en anglès). McDowell, Jonathan. [Consulta: 8 juliol 2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Siddiqi, 2002, p. 47-52.
- ↑ «Venera 2» (en anglès). NASA - U.S. National Space Science Data Center. Retrieved. [Consulta: 8 juliol 2019].
Vegeu també[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Harvey, Brian. The new Russian space programme : from competition to collaboration (en anglès). Chichester; Nova York: John Wiley & Sons, 1996 (space science and technology). ISBN 978-0-471-96014-0. OCLC 33078923.
- Harvey, Brian; Zakutnayaya, Olga. Russian space probes : scientific discoveries and future missions (en anglès). Springer Praxis, 2011. ISBN 978-1-4419-8149-3.
- Harvey, Brian; Zakutnayaya, Olga. Russian space probes : scientific discoveries and future missions (en anglès). Springer Praxis, 2011. ISBN 978-1-4419-8149-3.
- Siddiqi, Asif A. Deep Space Chronicle: A Chronology of Deep Space and Planetary Probes 1958-2000 (en anglès). n. 24. Monographs in Aerospace History. NASA History Office, 2002. Arxivat 2013-06-06 a Wayback Machine.
