Vigili de Trento
 Porta tallada de San Pietro de Trento, amb el bisbe, s. XVIII | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Vigilius ("vigilant") 355 (Gregorià)  Roma |
| Mort | 405 (Gregorià) (49/50 anys) Val Rendena (Itàlia) (en)  |
| Sepultura | Catedral de Trento |
| Bisbe de Trento | |
| Diòcesi: bisbat de Trento | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
| Període | Imperi Romà |
| bisbe i màrtir | |
| Celebració | Església Catòlica Romana, Església Ortodoxa, anglicanisme |
| Canonització | Antiga |
| Festivitat | 26 de juny; a Bolzano-Brixen: 13è dia després de Pasqua; a Milà: 29 de maig; a Trento: troballa de les relíquies, 31 de gener |
| Iconografia | Bisbe, amb un esclop a la mà |
| Patró de | Trentino, Alt Adige, arxidiòcesi de Trento; diòcesi de Bozen; miners |
| Família | |
| Mare | Saint Maxentia (en) |
Vigili de Trento —Vigilius Tridentinus— (Roma, 355 - Val Rendena, 405) fou un eclesiàstic romà, evangelitzador de la vall de l'Adige i tercer Bisbe de Trento que va patir martiri durant el segon consolat del general Estilicó. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Biografia[modifica]
Era fill de Maxència, i germà de Claudià i Magorià, que també foren canonitzats. Amb els seus pares marxà de Roma a Trento, i estudià teologia i filosofia a Atenes, on conegué Joan Crisòstom. Anà novament a Roma i tornà a Trento cap al 380, on fou elegit bisbe en 385, a instància dels bisbes Valerià d'Aquileia i Ambròs de Milà.
Fou missioner i predicà a la regió del Trentino i la vall de l'Adige, fins al llac de Garda, i va fer construir-hi nombroses esglésies. Envià a Val di Non i Val di Sole els missioners Sisinni, Martiri i Alexandre, que hi foren martiritzats el 29 de maig de 397 a Sanzeno, i en honor dels quals Vigili escrigué De Martyrio SS. Sisinnii, Martyrii et Alexandri, en dues cartes, una dirigida a Simplicià, bisbe de Milà, i una altra a Joan, bisbe de Constantinoble. També adreçà a Gennadi un tractat titulat Gesta sui temporis apud barbaros martyrum.
Mentre predicava acompanyat d'alguns preveres, arribà a Val Rendena i hi celebrà la missa; llavors llençà al riu Sarca una estàtua del deu Saturn, la qual cosa desfermà la ira dels pagans, que l'atacaren i el mataren; segons la llegenda a pals i amb esclops de fusta. Alguns historiadors, però, pensen que el martiri no és més que una llegenda pietosa.
Veneració[modifica]
El seu cos fou sebollit a la catedral de Trento, que ell mateix havia fet edificar. El camí que seguí el seu cos és l'anomenat Sentiero di San Vigilio o San Vili.
La seva fama es difongué per Itàlia i el seu successor al bisbat, Eugipi, va titular la catedral trentina en honor seu. És un dels patrons del Trentino i l'Alt Adige, dels miners i de l'arxidiòcesi de Trento.
Bibliografia[modifica]
- Armando Costa, San Vigilio: vescovo e patrono di Trento, Trento 1975;
- Réginald Grégoire, L'Anaunia e i suoi martiri. XVI centenario dei martiri d'Anaunia 397-1997, in "Bibliotheca Civis" 10, 1997;
- L'immagine di san Vigilio, tra storia e leggenda, Catalogo della mostra tenuta a Trento nel 2000 a cura di Domenica Primerano; Trento 2000;
- Giuseppe Giachi, San Vigilio martire in Rendena: viaggio attraverso gli affreschi dei Baschenis nella chiesa di Pinzolo, Pinzolo 2005
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Vigili de Trento |