Vilém Blodek

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaVilém Blodek

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(cs) Vilém František Plodek Modifica el valor a Wikidata
3 octubre 1834 Modifica el valor a Wikidata
Praga Modifica el valor a Wikidata
Mort1r maig 1874 Modifica el valor a Wikidata (39 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri d'Olšany Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, pianista, professor d'universitat, director de cor, pedagog, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatori de Praga Modifica el valor a Wikidata
GènereSimfonia Modifica el valor a Wikidata
InstrumentFlauta i piano Modifica el valor a Wikidata
Signatura
Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm4280361 TMDB.org: 3608739
Musicbrainz: 1b9301f2-ce7b-4028-9f82-4ff1dfae6e95 Lieder.net: 3457 Discogs: 1052931 IMSLP: Category:Blodek,_Vilém Allmusic: mn0001392610 Modifica el valor a Wikidata

Vilém Blodek, AFI /bílemblóðek/[1] nascut Vilém František Plodek (Praga, 3 d'octubre de 1834, Praga, 1 de maig de 1874), fou un compositor txec del període del romanticisme musical txec, flautista, pianista, director de cor i professor.

Biografia[modifica]

De família humil, fou educat en una escola pia alemanya de Praga. Després d'estudiar composició amb Jan Bedřich Kittl, flauta amb Antonín Eiser i piano amb Alexander Dreyschock al Conservatori de Praga (1846–52) [2] va treballar dos anys a Lubycza Królewska, Galítsia, com a professor particular de música. El 1855 va tornar a Praga, on va treballar com a director d'orquestra, pianista i professor de piano. El 1860 es va convertir en professor de flauta al Conservatori de Praga. Va treballar com a compositor pràcticament des de la seva infància.[3] Es va casar amb[4] el 1865 amb la noble Marie Daudlebská de Sternberk (*1841),[5] que era filla de l'advocat de Praga Jakub Daudlebský de Sternecko i Marie (de soltera Kalinová) de Jäthenstein.[5]

Van tenir un fill, Vilém (* 1866) i dues filles.[6] Blodek va passar els darrers quatre anys de la seva vida a l'Institut de malalts mentals de Kateřinkym a Praga,[5] on també va morir prematurament als 39 anys.[5] Està enterrat al cementiri d'Olšany (part 4, secció 13, tomba núm. 33).

Estil[modifica]

Blodek va començar a compondre al conservatori a l'edat de 13 anys (sextet de cordes, 1847) em un estil que devia molt al seu professor Kittl i als primers romàntics alemanys (Weber, Mendelssohn i Schumann.)[3]

L'obra més coneguda de Blodek és la seva òpera en un acte V studni (Al pou),[3] representada primer al Teatre Provisional al novembre de 1867. És un dels diversos llibrets d'òpera de poble escrits per Sabina, compta amb un repartiment de quatre personatges i està format per un grapat de números tancats: cinc solos, dos duets, un quartet, una obertura i un intermezzo i tres breus conjunts per a cor i solistes. Fou la primera òpera còmica txeca que substituïa el diàleg parlat per un recitatiu. L'òpera de Blodek és sovint considerada com una de les òperes més txeques després de les de Smetana (va ser escrita poc després de l'estrena de La núvia venuda). La següent òpera de Blodek, Zítek ,[3] de nou amb un llibret de Sabina (una comèdia històrica desenvolupada en el segle XIV), era una obra més ambiciosa tant en el seu vocabulari musical com en la seva forma operística. Era una òpera completa en tres actes, que feia un intent de trencar les divisions entre els números tancats de la seva predecessora, fent servir arioso i cors més integrats en l'acció. Blodek va completar només un acte i part del segon abans de la seva mort;[3] la vídua de Blodek va demanar a Smetana, ja malalt, que l'acabés, però aquest va declinar l'oferiment, fent referència al seu estat de salut i afirmant ue "l'obra en si no guanyaria res fragmentada originalment en dos talents diferents".[3] Finalment, l'obra va ser completada per František Xaver Váňa[3][7] i va ser representada per primera vegada el 1934, en el centenari del naixement de Blodek.[3]

Selecció d'obres[modifica]

Òperes[modifica]

La història de Zítek es basa en l'empresonament, històricament documentat, del rei txec Venceslau IV a mans dels nobles bohemis. En aquesta obra musical-dramàtica, Blodek va abandonar la tradició de l'òpera numerada, i les actuacions individuals se succeeixen immediatament amb l'objectiu de no interrompre el flux musical. En aquesta òpera, la simetria de les parts individuals, que normalment era ABA o AB, desapareix.

  • Suita perdita: Hudba k slavnosti Shakespeareově ("Música per a les celebracions de Shakespeare") (Praga, teatre Novoměstské, 23 d'abril de 1864)

Cançons[modifica]

  • Die Kapelle (La capella), cançons per a veu i piano (1951); text de Ludwig Uhland
  • Písně milostné (Cançons d'amor) per a veu i piano (c.1860, Praga, 1909)
  1. Hoře (Wehmut); lletra de Joseph von Eichendorff
  2. Předsevzetí (Vorsatz); lletra de Robert Prutz
  3. Květy lotosu (Die Lotosblume); lletra de Heinrich Heine
  4. Jen Ty! (Nur Du); lletra de Ludwig Uhland
  5. Kdybych byl ptáčetem (Wann i a Vögerl wär); lletra de J. Körnlein
  6. Sladce spi! (Gute Nacht); lletra de Robert Reinick
  7. Návrat pocestného (Wanderers Heimkehr); anònim
  8. Znám jednu perlu krásnou (Ich kenne eine Perle); lletra d'Eduard Maria Öttinger
  9. Ty v dálce dlíš (Du bist fern); lletra de Emanuel Geibel
  10. Ptáčku můj poslíčku (Vöglein mein Bote); lletra de Johann Gabriel Seidl
  11. Loučení (Abschied vom Walde); lletra de Joseph von Eichendorff
  12. Krádež (Diebstahl); lletra de Robert Reinick
  13. Nocturno (Nachtgedanken); anònim
  • Dve písně veu snadném slohu (Dues cançons en estil fàcil)

Les versions impreses de Liebeslieder/Písní milostných van ser publicades el 1909 gràcies a l'editor Mojmír Urbánek. Van aparèixer més de 30 anys després de la mort del compositor. El cicle es va publicar en dues versions diferents en alemany i txec. L'autor de la traducció txeca four Karel Hašler. Tot el cicle abunda en el folklore de la melodia connectat amb un senzill acompanyament de piano.

Altres[modifica]

  • 1847 Sextet de vent
  • 1862 Concert en re major per a flauta i orquestra
  • 1866 Simfonia en re major

Referències[modifica]

  1. ↑ «Fitxa a "Esadir"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. [Consulta: 6 maig 2020].
  2. ↑ «Blodek, Vilém» (en anglès). Grove Dictionary of Music and Musicians. Oxford University Press. [Consulta: 6 maig 2020].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 3,7 «Blodek, Vilém» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí. Arxivat de l'original el 17 de juliol 2020. [Consulta: 6 maig 2020].
  4. ↑ (txec) Matriční záznam o sňatku Viléma Blodka s Marií Daudlebskou von Sterneck parròquia a l'Església de Sant Gil del nucli antic de Praga
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Vilém Blodek, un gran talento que no pudo dar todos sus frutos» (en castellà). Radio Prague International. [Consulta: 6 maig 2020].
  6. ↑ (txec) AhMP, Conscripció de la població
  7. ↑ «Váňa, František Xaver» (en txec). Český hudební slovník osob a institucí. Arxivat de l'original el 2 de desembre 2021. [Consulta: 6 maig 2020].
  8. ↑ (txec) Zítek (Opera)

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Vilém_Blodek&oldid=33176938»