Viquipèdia Discussió:Notes de premsa/Vint mil articles en català

Català hauria d'anar destacat, i valencià en segon terme, segons la meva opinió

Plàcid Pérez Bru 10:48, 8 novembre 2005 (UTC)

No estaria millor fer-ho tot primer posant "català" i en l'últim terme una variació per als periòdics valencians en una atra pàgina on hi diguera "valencià"?

De bell nou

Trobe que l'expressió de bell nou, que apareix dins l'últim paràgraf («Podeu crear articles de bell nou,»), és incorrecta, ja que allò indica una repetició, un «tornar a fer», i no és el cas quan hom crea un article del no-res; anava a substituïr-ho per nou de trinca, però açò altre significa exactament «nou a estrenar», amb la qual cosa pense que la frase deuria dir «Podeu crear articles nous,» i en pau.

Quant a l'obligada discussió català-valencià, la considere innecessària pel que fa al nom de la Viquipèdia que, com es pot comprovar a l'encapçalament de l'enllaç (ca) en l'adreça URL i a les altres Wikipedia (Català), el nom científic de la llengua està clarament indicat. Ara bé, com a valencià, potser estaria bé indicar, dins de l'explicació general del mecanisme de l'edició d'articles, que hom pot redactar-ne en qualssevol de les varietats de la llengua, i ja no caldria dir si oriental, occidental, rossellonesa, illenca, algueresa o roscana.

Amb tot, crec que el major problema és l'extensió del comunicat, que es fa massa llarg: deuríem retallar-lo, mirar de condensar tota la informació referent al funcionament de la Viquipèdia en general, i millorar la redacció, que també es fa un poc pesada.

--Arnandis 16:17, 15 nov 2005 (UTC)

"poc menys d'un any"

Considerant que avui sóm a 15 de Novembre, que per tant demà es farà un any de la fita dels 10.000 articles i que encara ens falta una miqueta per als 20.000, crec que hauríem de dir "poc més d'un any". --SMP (missatges) 16:39, 15 nov 2005 (UTC)

La segona versió

D'on s'ha tret això que el català va ser la segona llengua a tenir versió pròpia? No havia llegit a algun lloc que la segona versió havia estat en esperanto i que d'aquesta se n'havia tret el nom per la versió en català enlloc de fer-ho directament de la versió en anglès? Rata de Biblioteca 08:02, 17 nov 2005 (UTC)

Només una versió en valencià, per favor

Encara que al principi m'ho havia plantejat la possibilitat de fer dues versions de la nota de premsa, un per al País Valencià, finalment vaig comprendre, al meu parer, que no és possitiu. Llegiu Viquipèdia Discussió:Viquiprojecte Fita del vint miler d'articles on es va arribar a la conclussió que només es fa una única versió en la nostra llengua amb la màxima neutralitat dialectal, i emprant indistintament ambdues denominacions arreu del text (però no de forma binomial). Per tant, resumint, no estic gens d'acord en fer una a banda perquè, com diu Enric, més que respectar i admetre l'existència de dos noms per a una llengua (com español i castellano), sembla que vulguem amagar alguna cosa sobre la unitat de la llengua (de cara als valencians), o que només es faça servir una denominació, la mal anomenada científica (de cara als catalans). --Joanot Martorell ✉ 08:51, 17 nov 2005 (UTC)

A dalt hi havia una proposta que ningú havia contestat respecte això. Sincerament, enviar un missatge amb aquesta doble denominació farà més despropaganda que propaganda a Catalunya. No veig el problema si l'única diferència entre els dos textos és el nom de la llengua. Rata de Biblioteca 09:01, 17 nov 2005 (UTC)

Precissament fer que hi hagen dos textos que es diferencien només en el nom de la llengua és el que trobe absurd, i és precissament el que volen aconseguir els seccessionistes, i que a partir d'ahí la cosa vaja a pitjor. Tenim el recent exemple absurd de que hi hagen traductors diferents per al president valencià i per al president català al Comité Europeu de les Regions. Estariem seguint la mateixa lògica. Però la solució no passa per triar cap denominació única, sinó acceptar ambdues indistintament. Fins i tot ho veig més aviat un reafermament de la unitat lingüística.

Tu t'imagines si es fèra dos textos, un amb el nom "español" per als hispanoamericans, i un altre amb "castellano" per als espanyols, i que la única diferencia fòren aquestes paraules? Jo no, però sí m'he trobat amb textos on s'escriu ("...en español, o castellano,..."). A banda d'això, jo no estic d'acord amb la "doble denominació" (català-valencià, valencià/català, valencianocatalà, catalanovalencià, etc...), perquè ho veig absurd també, però això no treu que la realitat és que per a referirse a tota la llengua en el seu cojunt existeixen "dos denominacions" o, si m'apureu, fins i tot hi existeixen tres, el de "balear", però els que a hores d'ara estan totalment arrelats entre els seus parlants són els dos primers. --Joanot Martorell ✉ 09:10, 17 nov 2005 (UTC)

Compte amb la política!

Compte amb la política! Perque agradi o no això és un assumpt purament polític! Podem fer servir moltes wikipedies si volem: edició en lleidetà, edició en balear, edició en valencià, en català de la plana de Vic i en barceloní de can fanga, o fins i tot la actual denominació política (de dretes, perquè enganyar-nos): "l'idioma conegut com a velencià al País València i com a català a la resta de l'univers conegut"; però politica apart, ens agradi o no ens agradi, crec que tots parlem català i això és el que referma la nostra llengua i la nostra cultura. O es que ningú ha sentita a parlar dels dialèctes? --Bryar 09:51, 19 nov 2005 (UTC)