Vés al contingut

Viquiprojecte:Fonaments Tecnològics de l'e-learning 2018-19 (II)/Grup 1

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

En què consisteix el món virtual educatiu?[modifica]

Entenem per món virtual educatiu un sistema que permet la participació a través de la generació d’espais col·laboratius d’interacció entre múltiples usuaris de la comunitat educativa els quals poden compartir i opinar sobre diferents coneixements i experiències, generant així, processos d’aprenentatge més enriquidors que fomenten a la vegada les habilitats socials.

La creació d’aquests ambients d’interacció a escala global, s’ha fet possible gràcies al progrés de la tecnologia de la informació i comunicació (TIC). Aquesta ensenyança virtual compta amb diferents recursos que incrementen la qualitat de l’educació i el grau en el que l’alumnat aprèn els continguts, aquests amb caràcter interactiu, visual i integrador.

Aquesta virtualitat crea nous entorns de relació, amb els que hem de saber explorar fins utilitzar el màxim de les seves possibilitats. L’èxit d’aquest serà el saber estar i saber participar.

Característiques[modifica]

Les caracteristiques que defineixen un món virtual educatiu són les següents:[1]

  • Flexibilitat:
    • Pots accedir als teus cursos 24/7 des de qualsevol lloc i en l’horari més convenient.
    • Segons les necessitats de cada estudiant.
  • Cooperació: et permet establir relacions, debats i compartir informació amb altres usuaris.
  • Personalització: cada persona s’estableix el propi ritme d’aprenentatge.
  • Interactivitat: s’estableixen relacions entre docents i estudiants i entre estudiants.

Elements a tenir en compte en el disseny de l’acció educativa en un món virtual[modifica]

Dins el món virtual educatiu es necessita d’una correcta estructura organitzativa, tenint en compte els processos que afecten als estudiants i també als docents.[2]

Es tindran en compte els següents paràmetres:

  • No presencialitat: l’organització virtual actúa en l’àmbit asincrònic, és a dir, en la no-coincidència en espai i temps.
  • Transversalitat: per afavorir el treball multidisciplinar, homogeneïtzar i harmonitzar els processos de gestió.
  • Globalitat: cal garantir una cohesió en l’organització, doncs un mateix procés pot ser afrontat de diverses perspectives, segons usuaris.

Avantatges i inconvenients[modifica]

En aquest apartat es defineixen els avantatges i els inconvenients que presenten els espais virtuals educatius:

[3] [4] [5] [6]
Avantatges Inconvenients
Flexibilitat Quantitat excessiva d'informació
Comunicació sincrònica i asincrònica Pot comprometre la privadesa
Implicacions en l'aprenentatge i la participació de l'alumnat Tendeix a fomentar el sedentarisme
Economia Canvi en les dinàmiques d'aula
Retroalimentació Pot crear dependència
Accessibilitat i facilitat d'ús Pot donar ales al ciberassetjament

Exemples de móns virtuals educatius[7][modifica]

  • edX és una plataforma que ofereix cursos de nivell universitari i molts d’ells de forma gratuïta arreu del món.
  • Com8s consisteix en una eina que ajuda a la millora de comunicació entre alumnes i professors disponible en anglès, portuguès i espanyol. Es poden realitzar intercanvi de materials, compartir dates per recordar esdeveniments i exàmens, crear espais de discussió, reunions amb audio o videoconferència, formular proves, enquestes i altres activitats interactives.
  • Schoology és una plataforma gratuïta per establir contacte amb persones que comparteixen interessos i es poden programar activitats, compartir idees, material educatiu o administrar un curs virtual 100%.
  • Edmodo facilita la comunicació i la interacció virtual com a complement de la presencialitat. És una eina pensada per a directius, docents, estudiants i, fins i tot, pares i mares. A més, aquesta plataforma ofereix aplicacions que reforcen les possibilitats de treballar destreses intel·lectuals.
  • Blackboard utilitzada en institucions de formació superior d’educació virtual té una interfície en anglès i té molts espais per descobrir.
  • Lectrio és considerada com una de les plataformes més integrades i permet l’orientació de cursos en línia sense especials dificultats. A més, es pot consultar des de dispositius mòbils.
  • Udemy ofereix una gran capacitat de emmagatzematege per arxius pesats com són vídeos, presentacions en diversos formats, etc. Pots crear el teu curs de forma gratuïta o pots cobrar pel curs, sempre i quan un 60% del contingut sigui en format de vídeo.
  • Rcampus és una plataforma gratuïta per a estudiants i professors. S’utilitza per gestionar treballs col·laboratius i mantenir el contacte amb altres grups que comparteixen interès acadèmic.
  • Twiducate combina aula virtual i xarxa social i està pensada principalment per alumnes de primària i secundària perquè puguin compartir calendaris, enllaços i idees.
  • Moodle és una plataforma utilitzada per excel·lència. Consisteix en un software amb el qual es creen cursos i llocs web. Requereix d’un servidor, però tot i així hi ha diversos serveis que ofereixen aquesta plataforma de forma gratuïta com per exemple: milaulas
  • Second Life és un món virtual en 3D que permet a l'usuari viure una vida virtual on pot crear part d’aquest mateix món i nodrir-se dels intercanvis amb la resta d’usuaris. S’han explorat repetidament les seves potencialitats educatives.


Acords i fases per a l'elaboració d'un article a la Viquipèdia[modifica]

Un cop establert el grup de treball al voltant d'una temàtica d'interès comú, a continuació es mostren les indicacions per a l'establiment explícit d'acords entre els integrants i l'atribució de responsabilitats segons les diferents fases del treball:

  1. Fase d'acords inicials. Distribució del treball entre els participants del grup, establint els rols de cadascú, les tasques a realitzar i la seva temporització. Primer acord sobre els elements de l'article a modificar i / o completar en l'espai de "Taller".
  2. Fase de documentació sobre la temàtica. Inclou l'aprofundiment sobre la temàtica mitjançant una recerca i identificació de fonts rellevants.
  3. Fase d'anàlisi i síntesi individual de la informació de rellevància a ser incorporada en l'article. Aquesta redacció es pot fer de manera privada o directament al "Taller" perquè tots els integrants del grup puguin anar fent un seguiment de l'avanç de l'article.
  4. Fase de publicació al taller de totes les seccions / paràgrafs de l'article acordats per cada un dels participants. S'ha d'utilitzar la "Llista de control" per verificar que es respecten els criteris formals de publicació a la Viquipèdia.
  5. Fase de revisió. Basant-se en una versió quasi definitiva de l'article, cada participant del grup ha de fer una revisió general per assegurar que el text de tot el grup respecta una estructura, estil i llenguatge coherents i que els continguts han estat desenvolupats íntegrament.
  6. Fase de verificació. Quan es disposi de la versió definitiva, s'ha de consultar novament el document "Llista de control" i revisar que tot el document compleix cada punt. En cas contrari es revisarà l'article novament abans d'escriure al professor per demanar la seva autorització per a publicar.
  7. Fase de publicació. Un cop rebuda l'autorització del professor, es pot procedir a la publicació a Viquipèdia paràgraf a paràgraf, no tot alhora.
Tasca Responsable Setmana 1 Setmana 2 Setmana 3 Setmana 4
Seguiment del treball en grup (monitoritzar i alertar possibles endarreriments) (assignar) Albert Carla David Toni
Elements de l'artícle a modificar tots
Documentació tots de manera individual
Anàlisi i síntesi tots de manera individual
Publicació al taller tots
Revisió tots
Verificació (assignar) Carla Albert Toni David
Notificació al professor (assignar) Toni Carla Albert David
Publicació a Viquipèdia (assignar) David Toni Carla Albert

Referències[modifica]

  1. ↑ «Nuevos escenarios educativos: mundos virtuales 3D» (en espanyol). Bianca. [Consulta: 17 març 2019].
  2. ↑ Castro, Ana Rosiris. e-Learning desde Cero: Descubre como ser un profesor online. (en espanyol). 1. Createspace Independent Pub, 18 de febrer de 2018, p. 117. ISBN 978-1530059416. 
  3. ↑ Panichi, Luisa «A critical analysis of learner participation in virtual worlds: How can virtual worlds inform our pedagogy.». Eurocall, 2015, pàg. 464-469.
  4. ↑ Blackmon, Stephanie «The Pixelated Professor: Faculty in Immersive Virtual Worlds». International Review of Research in Open and DistributedLearningVolume 16, Number 1, 2015.
  5. ↑ «5 ventajas que te ofrece el campus virtual» (en espanyol). e-Learning Masters. [Consulta: 14 març 2019].
  6. ↑ «Internet i els seus 10 avantatges i inconvenients» (en català). Jesús Ruiz, 29-08-2018. [Consulta: 14 març 2018].
  7. ↑ «37 Plataformas virtuales educativas gratuitas» (en espanyol), 15-03-2016. [Consulta: 15 març 2019].


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Viquiprojecte:Fonaments_Tecnològics_de_l%27e-learning_2018-19_(II)/Grup_1&oldid=21981347»