Vor

Vor
Вор
Fitxa
Direcció	Pàvel Txukhrai
Protagonistes	Vladimir Mashkov; Yekaterina Rednikova (en) ; Mikhail Filipchuk (en) ; Yury Belyayev (en)
Producció	Igor Tolstunov (en) i Sergey Kozlov (en)
Dissenyador de producció	Viktor Petrov (en)
Guió	Pàvel Txukhrai
Música	Vladímir Daixkévitx
Dissenyador de so	Yuliya Yegorova (en)
Fotografia	Vladímir Klímov
Muntatge	Natalya Kucherenko (en) i Marina Dobryanskaya (en)
Vestuari	Natalya Moneva (en)
Maquillatge	Nina Kolodkina (en)
Productora	NTV-Profit (en) , Roissy Films (en) i Productions Le Pont (en)
Dades i xifres
País d'origen	Rússia
Estrena	1997
Durada	96 min
Idioma original	rus
Color	en color
Descripció
Gènere	cinema de ficció criminal i drama
Tema	postguerra de la Segona Guerra Mundial i estafador
Lloc de la narració	Unió Soviètica
Època d'ambientació	dècada del 1950
Representa l'entitat	lladre
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa (1998); Premi del Cinema Europeu a la millor pel·lícula (1997); candidata internacional als Premis Oscar (1998) ;

Vor (rus: Вор, en català Lladre) és una pel·lícula dramàtica russa escrita i dirigida per Pàvel Txukhrai. Fou nominada a l'Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa^[1] i va guanyar els Premis Nika a la millor pel·lícula i al millor director. També va guanyar el Premi del Jurat Internacional de la Joventut, la Medalla d'Or del President del Senat Italià i el premi UNICEF a la 54a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.^[2]

La pel·lícula tracta sobre una jove, Katya (Yekaterina Rednikova), i el seu fill de 6 anys, Sanya (Misha Philipchuk), que el 1952 coneixen un veterà oficial soviètic anomenat Tolyan (Vladimir Mashkov). Katya s'enamora de Tolyan, que resulta ser un estafador a petita escala, però que també es converteix en una figura paterna per Sanya.^[3]

Argument[modifica]

Katya, vídua pobra i desesperada, i el seu fill petit Sanya intenten sobreviure a la Unió Soviètica després de la Segona Guerra Mundial durant els primers anys 50. Mentre pugen en un tren, els dos es troben amb un bell i desconegut oficial, Tolyan que sedueix la mare. Katya es queden amb Tolyan, que pretén ser el seu marit i actua com a padrastre de Sanya, que al principi desconfia molt d'ell, ressentint-se de la seva presència i autoritat. Hi ha diverses al·lusions a Hamlet.

Mitjançant la seva bona aparença, l'aparent generositat i la seva condició de veterà de guerra, Tolyan aprofita el seu encant per estafarr persones. Ambdós, Katya i Sanya s'adonen de la naturalesa dura i cada vegada més abusiva del nou cap de família, però, tot i que alarmats, ni la mare ni el fill semblen disposats a abandonar-lo. L'amplitud de l'amor de Tolyan per la seva nova família continua sent ambigu a tota la pel·lícula i proporciona un dels elements més convincents de la història.