Warren Weaver
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 juliol 1894 Reedsburg (Wisconsin) |
| Mort | 24 novembre 1978 (84 anys) New Milford (Connecticut) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Wisconsin-Madison (1912–1921) |
| Activitat | |
| Ocupació | matemàtic, estadístic, informàtic, professor d'universitat, escriptor |
| Ocupador | Fundació Alfred P. Sloan (1959–1964) Fundació Rockefeller (1932–1959) Universitat de Wisconsin-Madison (1920–1932) Institut Tecnològic de Califòrnia (1919–1920) Institut Tecnològic de Califòrnia (1917–1918) Força Aèria dels Estats Units d'Amèrica (1917–1919) |
| Membre de | |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Segona Guerra Mundial |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Hallet Hunt Germond i Herbert Pulse Evans |
| Família | |
| Cònjuge | Mary Hemenway |
| Fills | Helen Weaver |
| Pares | Isaiah Weaver i Kittie Belle Stupfel |
Premis
| |
Warren Weaver (Reedsburg, 17 de juliol de 1894 - New Milford, 24 de novembre de 1978), va ser un matemàtic estatunidenc.
Vida i Obra[modifica]
Weaver va estudiar matemàtiques a la universitat de Wisconsin a Madison en la qual es va graduar el 1916. Els anys successius, durant la Primera Guerra Mundial va estar al Throop College de Pasadena (actual Caltech) fent docència i al Bureau of Standards fent recerca militar.[1] El 1920 va tornar a la universitat de Madison, on va ser cap del departament de matemàtiques a partir de 1928.[2]
El 1932, va acceptar el càrrec de director de la divisió de ciències naturals de la Fundació Rockefeller que li va oferir el seu president Max Mason,[3] qui havia sigut professor seu en els anys d'estudiant a Madison.[4] Excepte uns anys durant la Segona Guerra Mundial, en els quals va tornar a la recerca militar[5] desenvolupant les teories matemàtiques del combat iniciades per Leslie Cunningham,[6] va mantenir el càrrec a la Fundació Rockefeller fins que es va retirar el 1959.[7] Després de jubilar-se, encara va ser durant cinc anys vicepresident i patró de la Fundació Alfred P. Sloan.[8]
Weaver és autor de dos llibres molt influents:
- 1929 - The Electromagnetic Field, escrit juntament amb Max Mason. Va ser el llibre de text clàssic sobre camps electromagnètics utilitzat als estudis de física durant molts anys.[2]
- 1949 - The Mathematical Theory of Communication, escrit juntament amb Claude Shannon. Va ser el llibre que va iniciar les modernes teories de la comunicació.[9]
Al final dels seus dies va publicar també dos interessants llibres divulgatius: Lady Luck (1963), sobre teoria de la probabilitat, i Alice in many tongues, sobre les traduccions del llibre de Lewis Carroll a diferents idiomes.[10]
Però potser la tasca per la que és més recordat, és per haver estat el dinamitzador de la fundació Rockefeller en el àmbit de la recerca,[11] i, especialment en el camp de la biologia molecular.[12]
Referències[modifica]
- ↑ Hutchins, 2000, p. 17.
- ↑ 2,0 2,1 Rees, 1987, p. 497.
- ↑ Piore, 1979, p. 72.
- ↑ Rees, 1987, p. 496.
- ↑ Hutchins, 2000, p. 17-18.
- ↑ Thomas, 2013, p. 72-73.
- ↑ Rees, 1987, p. 512.
- ↑ Rees, 1987, p. 494.
- ↑ Rees, 1987, p. 513.
- ↑ Hutchins, 2000, p. 20.
- ↑ Glass, 1991, p. 304.
- ↑ Kohler, 1976, p. 279 i ss.
Bibliografia[modifica]
- Glass, Bentley «The Rockefeller Foundation: Warren Weaver and the Launching of Molecular Biology» (en anglès). The Quarterly Review of Biology, Vol. 66, Num. 3, 1991, pàg. 303-308. DOI: 10.1086/417244. ISSN: 0033-5770.
- Hutchins, John. «Warren Weaver and the launching of MT». A: W. John Hutchins. Early Years in Machine Translation (en anglès). John Benjamins Publishing Co., 2000, p. 17-20. ISBN 90-272-4586-X.
- Kohler, Robert «The management of science: The experience of Warren Weaver and the Rockefeller Foundation programme in molecular biology» (en anglès). Minerva, Vol. 14, Num. 3, 1976, pàg. 279–306. DOI: 10.1007/BF01096274. ISSN: 0026-4695.
- Piore, Emanuel R. «Warren Weaver» (en anglès). Physics Today, Vol. 32, Num. 4, 1979, pàg. 72. DOI: 10.1063/1.2995512. ISSN: 0031-9228.
- Rees, Mina. «Warren Weaver». A: National Academy of Sciences. Biographical Memoirs, Volum 57 (en anglès). National Academies Press, 1987, p. 493-529. ISBN 0-309-03729-8.
- Thomas, William. «The mathematical management of uncertainty in Britain and America in the Second World War and after». A: Antonin Durand, Laurent Mazliak et Rossana Tazzioli (eds.). Des Mathèmaticiens et des Guerres (en anglès). CNRS, 2013, p. 71-79. ISBN 9782271076687.
Enllaços externs[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Warren Weaver» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Hosch, William L. «Warren Weaver». Encyclopaedia Britannica, 2009. [Consulta: 7 desembre 2020]. (anglès)
- «WEAVER, Warren». Foro Histórico de las Telecomunicaciones. [Consulta: 7 desembre 2020]. (castellà)