Xemeneia de la bòbila Almirall

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Xemeneia de la bòbila Almirall
Imatge
Detall de la xemeneia, amb l'escala helicoïdal
Dades
TipusXemeneia de fàbrica Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióMitjan segle XX (1956)
Característiques
Estil arquitectònicObra popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTerrassa (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. de l'Assemblea de Catalunya - av. Àngel Sallent. Terrassa (Vallès Occidental)
Map
 41° 34′ N, 2° 00′ E / 41.56°N,2°E / 41.56; 2
BCIL
IdentificadorIPAC: 28211

La xemeneia de la bòbila Almirall és una construcció del municipi de Terrassa (Vallès Occidental), al barri de la Maurina, protegida com a bé cultural d'interès local.

Descripció[modifica]

És una xemeneia de forma troncocònica, que va minvant a mesura que puja, construïda amb maó vist, de 63,25 m d'alçada des de la base fins a la corona, amb un diàmetre inferior de 3,98 m i el superior de 2,19 m. Hi destaca l'escala helicoïdal de ferro que l'envolta, de 217 esglaons, que puja fins a la primera plataforma, mentre que a les altres dues de més amunt s'hi accedeix per una escala de ferro vertical. Està rematada amb una cúpula de forjat i un parallamps.[1]

La xemeneia durant la seva construcció

Història[modifica]

Un dels símbols de la Terrassa industrial, en el moment de la seva construcció, el 1956, era de les més altes mai aixecades, i era la sortida de fums dels forns de cocció de la bòbila de ca l'Almirall, fundada el 1910, de la qual només en queda aquest testimoni. Obra del mestre d'obres Marià Masana Ribas, s'aixeca a la plaça de l'Assemblea de Catalunya, urbanitzada modernament a l'espai que ocupava l'antiga fàbrica.

Va ser reconeguda com a Rècord Guinness l'any 1991 pel fet que era la xemeneia amb escales de cargol més alta del món.

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xemeneia de la bòbila Almirall
  1. «Xemeneia de la bòbila Almirall». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 octubre 2014].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]