Xixons
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Masia  | |||
| Construcció | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Altitud | 613 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Santa Susanna (Solsonès) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 17601 | |||
Xixons és una masia que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català de Riner (Solsonès).[1] Es troba molt a prop de cal Cabot, que també forma part de l'inventari del patrimoni català.
Descripció[modifica]
Gran masia senyorial de planta rectangular i orientada de nord a sud.
Teulada de doble vessant. Està construïda en dues fases, conservant, però, tota la construcció primitiva. La segona fase es feu davant de la primera per engrandir la casa. La façana principal, de nova construcció, està orientada a l'oest, amb grans balconades al primer pis i galeries amb arcades al superior. La porta principal es troba a l'antiga façana, a llevant. És d'arc de mig punt dovellada; damunt de la porta hi ha un matacà, restes de l'antiga fortificació, amb blocs tallats i en filades, amb dues espitlleres al centre, una vertical i estreta i una altra al damunt d'horitzontal, la part inferior buidada i la superior segueix la decoració de la cornisa de l'edifici. La paret nord té diversos finestrals; un d'ells amb decoracions neoclàssiques. Hi ha també una finestra renaixentista emmarcada per una llinda de pedra amb decoracions florals i per dos columnes amb capitells decorats amb motius animals i vegetals; al damunt hi ha una cornisa amb decoració geomètrica. Sobresurt per damunt de la casa una torre rectangular. El parament és de pedres tallades i col·locada en filades.[2]
Notícies històriques[modifica]
La masia de Xixons és una gran masia amb restes de fortificació. Les primeres notícies documentals són del segle xi. Fins al segle xv la casa era a l'indret de Xixons Vell, aquest indret és a un quilòmetre aproximadament, en direcció al riu Cardener (est), en un petit promontori cobert de bosc (pins). Hi ha moltes pedres i fins i tot una pica (ara trencada). Al segle xvi (1551) trobem a Pere de Xixons que era administrador del Santuari del Miracle. Posteriorment, Miquel Xixons, 1716-1717, era alumne de la Universitat de Solsona i defensà unes conclusions de Filosofia juntament amb en Roque Viles i Domènec Soldevila. A 1762 fou admès pel Col·legi, J. Gerris i Xixons, estudiant, amb el sou de 5 lliures a l'any i un parell de sabates. Al segle xix i XX, s'han fet moltes reformes a la casa, engrandint-la i restaurant-la; la més important fou la dels anys 60 del segle xx, quan es va reformar tota la façana sud, convertint-la en la principal.[2]
Referències[modifica]
- ↑ Aquest topònim figura al «Nomenclàtor oficial de toponímia de Catalunya». www.gencat.cat. Departament de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya, 01-01-2015.
- ↑ 2,0 2,1 «Masia de Xixons». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 setembre 2014].
Vegeu també[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xixons |