Zigomicosi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula malaltiaZigomicosi
Infecció fúngica periorbital.
Tipusmicosi i malaltia minoritària Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10B46 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9117.7 Modifica el valor a Wikidata
CIAPA78 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB31329 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000649 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine222551, 227586, 966577 i 232465 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD020096 Modifica el valor a Wikidata
Orphanet73263 Modifica el valor a Wikidata

La zigomicosi és el terme més global que existeix per referir-se a les infeccions causades per fongs del fílum zigomicets. No obstant això, a causa que el fílum zigomicets ha estat identificat com polifilètic, i no és inclòs en els sistemes actuals de classificació fúngica, les malalties a les quals pot al·ludir el terme tradicional zigomicosi serveix per anomenar de manera específica altres micosis, incloent mucormicosi[1] (de l'ordre Mucorales) i basidiobolomicosi (de l'ordre Basidiobolus).[2] Tot i que rares, aquestes malalties fúngiques poden arribar a implicar risc vital i generalment afecten la cara i la cavitat orofaríngia.[3]

Etiologia[modifica]

Micrografia mostrant una infecció per zigomicets.
Úlceres en una mucormicosi gàstrica fatal

La zigomicosi és causada per espècies de dos ordres Mucorales i Entomophthorales, essent el primer el que produeix major quantitat d'infeccions[4] Aquestes malalties són conegudes com a "mucormicosi" i "entomophthoramicosi", respectivament.[5]

Fisiopatologia[modifica]

Les infeccions del tipus zigomicòtic són freqüentment provocades per fongs trobats a terra i en els vegetals en descomposició. La majoria de persones es veuen exposats a aquest tipus de fongs i l'ésser humà normalment pot combatre de manera adequada aquest tipus d'infeccions, però aquells individus amb alteracions immunològiques resulten més propensos a desenvolupar una possible infecció.[6][7][8] Aquests tipus d'infeccions també són comuns després de desastres naturals, com ara tornados i terratrèmols.[9][10]

Quadre clínic[modifica]

La condició pot afectar el tracte gastrointestinal[11] o la pell. En els casos no associats a lesions, usualment comença al nas i a les cavitats paranasals, sent una de les infeccions fúngiques de més ràpida disseminació[7] Símptomes comuns inclouen trombosi i necrosi del teixit tissular.[12]

Tractament[modifica]

El tractament consisteix d'un atac intensiu de fàrmacs antifúngics, a més de cirurgia per remoure el teixit infectat.[13][14] El pronòstic varia segons l'àrea afectada i de les circumstàncies de l'hoste.[12]

Oomicosi en animals[modifica]

El terme oomicosi es fa servir per a les infeccions produïdes per fongs de la classe oomicets[15] Aquelles infeccions són més comuns en animals, principalment en cavalls i gossos. Aquests agents són de l'ordre Heterokontophyta del regne protista, no sent fongs veritables. S'inclou la pitiosi (causada per Pythium insidiosum) y la lagenidiosi. La zigomicosi fue descrita en un gat, on la infecció fúngica de la via respiratòria superior va conduir a una malaltia respiratòria que va requerir l'eutanàsia de l'animal.[16]

Referències[modifica]

  1. Toro C, Del Palacio A, Alvarez C, et al. «Cutaneous zygomycosis caused by Rhizopus arrhizus in a surgical wound» (en español; castilian). Rev Iberoam Micol, 15, 2, 1998, pàg. 94–6. PMID: 17655419.
  2. «Gastrointestinal Basidiobolomycosis -- Arizona, 1994-1999». [Consulta: 7 juny 2008].
  3. Nancy F Crum-Cianflone, MD MPH. «Mucormycosis». eMedicine. [Consulta: 19 maig 2008].
  4. Ribes JA, Vanover-Sams CL, Baker DJ «Zygomycetes in human disease». Clin. Microbiol. Rev., 13, 2, abril 2000, pàg. 236–301. DOI: 10.1128/CMR.13.2.236-301.2000. PMC: 100153. PMID: 10756000.
  5. Prabhu RM, Patel R «Mucormycosis and entomophthoramycosis: a review of the clinical manifestations, diagnosis and treatment». Clin. Microbiol. Infect., 10 Suppl 1, març 2004, pàg. 31-47. DOI: 10.1111/j.1470-9465.2004.00843.x. PMID: 14748801.[Enllaç no actiu]
  6. «MedlinePlus Medical Encyclopedia: Mucormycosis». [Consulta: 19 maig 2008].
  7. 7,0 7,1 Auluck A «Maxillary necrosis by mucormycosis. a case report and literature review». Med Oral Patol Oral Cir Bucal, 12, 5, 2007, pàg. E360–4. PMID: 17767099.
  8. Ettinger, Stephen J.;Feldman, Edward C.. Textbook of Veterinary Internal Medicine. 4th. W.B. Saunders Company, 1995. ISBN 0-7216-6795-3. 
  9. «Joplin toll rises to 151; some suffer from fungus» (en anglès). [Consulta: 11 gener 2021].
  10. Staff Springfield News-Leader (10 de juny de 2011) "Aggressive fungus strikes Joplin tornado victims" Seattle PI, Hearst Communications Inc.
  11. Spellberg, B «Gastrointestinal mucormycosis: an evolving disease» (en anglès). Gastroenterol Hepatol (N Y), 2012 Feb; 8 (2), pp. 140-142. PMID: 22485085 [Consulta: 16 gener 2016].
  12. 12,0 12,1 Spellberg B, Edwards J, Ibrahim A «Novel perspectives on mucormycosis: pathophysiology, presentation, and management». Clin. Microbiol. Rev., 18, 3, 2005, pàg. 556–69. Arxivat de l'original el 2011-09-28. DOI: 10.1128/CMR.18.3.556-569.2005. PMC: 1195964. PMID: 16020690 [Consulta: 17 novembre 2013]. PMC 1195964
  13. Spellberg B; Walsh, TJ; Kontoyiannis, DP; Edwards Jr, J; Ibrahim, AS «Recent Advances in the Management of Mucormycosis: From Bench to Bedside». Clinical Infectious Diseases, 48, 12, 2009, pàg. 1743–1751, v. DOI: 10.1086/599105. PMC: 2809216. PMID: 19435437.[Enllaç no actiu]
  14. Grooters A «Pythiosis, lagenidiosis, and zygomycosis in small animals». Vet Clin North Am Small Anim Pract, 33, 4, 2003, pàg. 695–720, v. DOI: 10.1016/S0195-5616(03)00034-2. PMID: 12910739.
  15. «Merck Veterinary Manual». [Consulta: 4 abril 2009].
  16. Snyder KD et al (2010) Imaging diagnosis--tracheobronchial zygomycosis in a cat. Vet Radiol Ultrasound 51(6):617-620 Pubmed