A Man Could Get Killed

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaA Man Could Get Killed

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióRonald Neame Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
James Garner
Melina Mercouri
Sandra Dee
Anthony Franciosa
Robert Coote
Roland Culver
Grégoire Aslan
Cecil Parker
Dulcie Gray
Martin Benson
Peter Illing
Niall MacGinnis
Virgílio Teixeira
Jenny Agutter
Éric Damain
Nora Swinburne Modifica el valor a Wikidata
ProduccióRobert Arthur Modifica el valor a Wikidata
GuióRichard L. Breen i T.E.B. Clarke Modifica el valor a Wikidata
MúsicaBert Kaempfert Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGábor Pogány Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeAlma Macrorie Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUniversal Studios Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1966 Modifica el valor a Wikidata
Durada97 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgePortugal Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Format2.35:1 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema d'espionatge i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióPortugal Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0060662 Filmaffinity: 894595 Allocine: 126313 Rottentomatoes: m/a-man-could-get-killed Letterboxd: a-man-could-get-killed Allmovie: v101119 AFI: 23022 TMDB.org: 198312 Modifica el valor a Wikidata

A Man Could Get Killed és una pel·lícula d'aventures de comèdia estatunidenca del 1966 dirigida per Ronald Neame i Cliff Owen, rodada a diversos llocs de Portugal i protagonitzada per James Garner, Melina Mercouri, Sandra Dee, Anthony Franciosa i Robert Coote. Les escenes filmades amb Jenny Agutter, llavors de 14 anys, no van aparèixer al tall final.

El guió va ser escrit per Richard L. Breen, i T. E. B. Clarke i David E. Walker basat en la novel·la de Walker Diamonds For Moscow. La pel·lícula va introduir la melodia de "Strangers in the Night" del compositor alemany Bert Kaempfert, que va guanyar el Globus d'Or a la "Millor cançó original en una pel·lícula" de 1967.

Argument[modifica]

S'està buscant diamants robats i un agent del govern ha estat assassinat quan intentava recuperar-los. Quan un desprevingut William Beddoes arriba a Lisboa en nom d'un banc estatunidenc, és confós amb el substitut de l'agent mort.

Hatton-Jones de l'ambaixada britànica acudeix en ajuda de Beddoes. També s'hi interessen Aurora Celeste, l'amant del mort, així com Steve Antonio, un contrabandista, que està sent perseguit per Amy Franklin (una dona que, de jove, estava enamorada d'ell).

Tots els anteriors acaben a bord d'un iot que pertany al doctor Mathieson, que sembla ser el cervell del crim però no sap on són els diamants amagats. Beddoes acaba dissenyant una escapada per a tots i les joies acaben amb seguretat a les mans de Hatton-Jones, l'autèntic successor de l'agent mort.

Beddoes reserva un vol cap a casa, suposant que no tornarà a veure cap d'aquestes persones, però l'Aurora li roba el passaport perquè no pugui marxar.

Repartiment[modifica]

Producció[modifica]

El repartiment va tenir una baralla amb el director Cliff Owen, que va ser substituït per Ronald Neame el juliol de 1965. Neame va recordar que els companys protagonisyrd James Garner i Tony Franciosa no tenien bona relació i la seva lluita a la pel·lícula es va convertir en una veritable baralla.[2]

Garner qualifica la pel·lícula de "decebedora", tot i que diu que li agradava jugar al backgammon amb Melina Merkuri i el seu marit Jules Dassin. Va admetre haver donat un cop de puny a Tony Franciosa, al·legant que va ser perquè "seguia abusant dels dobles" i no va donar cops a les escenes de baralla.[3]

Va ser l'última pel·lícula que Sandra Dee va fer sota contracte amb Universal Pictures. Segons una entrevista de 1965 amb l'actriu, ella "va suplicar [els productors] que no la fessin fer la pel·lícula. Així que vaig passar quatre mesos miserables a Lisboa, petits pobles de pescadors i a Roma, fent una pel·lícula que hauria d'haver fet en vuit setmanes. Vam tenir dos canvis de directors i vaig acabar interpretant de nou Quan arriba setembre.[4]

Banda sonora[modifica]

La banda sonora d' A Man Could Get Killed va ser composta per l'alemany Bert Kaempfert, amb l'ajuda de Herbert Rehbein, i gravada sota la direcció musical de Joseph Gershenson d'Universal. Va introduir la melodia de la cançó "Strangers in the Night", que inicialment havia de cantar Melina Merkuri, però ella va insistir que la seva veu no s'adaptaria a la melodia i s'hauria de donar a un altre. Finalment, la versió de Frank Sinatra es va convertir en un èxit mundial número u i a hores d'ara es considera un estàndard de la música lleugera. La melodia, que figura a la banda sonora original com "Beddy Bye", impregna la pel·lícula i va guanyar el Globus d'Or a la "Millor cançó original d'una pel·lícula" de 1967, superant les altres composicions nominades "Un homme et une femme" del francès Francis Lai, "Born Free" de John Barry, que va guanyar l'Oscar a la millor cançó original de 1966", Alfie" de Burt Bacharach, i "Georgy Girl" de Tom Springfield, de les pel·lícules homònimes, aquestes dues últimes també havien estat nominades a l'Oscar de 1966.

La música de la pel·lícula, sovint recorrent a imatges d'influència llatina i fins i tot aparentment grega, va tenir una recepció més variada.[5] L'elapé de la banda sonora, de fet un reenregistrament de la partitura, va ser produït per Milt Gabler i gravat als Polydor Studios, Hamburg, Alemanya. Va ser llançat originalment en un LP per Decca (Decca DL 74750) i en un CD el 1999 per Taragon Records, després es va combinar amb l'LP de Bert Kaempfert Strangers in the Night (estrena original el 1966, Decca DL 74795).

Referències[modifica]

  1. ↑ Willis, John. Screen World 1967. Biblo & Tannen Publishers, 1983, p. 27. ISBN 9780819603081. 
  2. ↑ Neame, Ronald; Cooper, Barbara Roisman. Straight from the Horse's Mouth: Ronald Neame: An Autobiography. Scarecrow Press, març 2003, p. 208-209. ISBN 9780810844902. 
  3. ↑ Garner, James; Winokur, Jon. The Garner Files: A Memoir. Simon & Schuster, 2011, p. 255. 
  4. ↑ "Hollywood Highlights" by Bob Thomas. Spokane Daily Chronicle, 20 December 1965. p. 15.
  5. ↑ Film and television scores, 1950–1979: a critical survey by genre, Kristopher Spencer, McFarland, 2008

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=A_Man_Could_Get_Killed&oldid=33099431»