Academia Brasileira de Letras
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
|
|||||
  | |||||
| Lema | Ad immortalitatem | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Dades | |||||
| Tipus | acadèmia de llengua museu edifici | ||||
| Història | |||||
| Creació | 1896 | ||||
| Fundador | Machado de Assis i Manuel de Oliveira Lima | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Merval Pereira (2022–) | ||||
| Format per | |||||
| Altres | |||||
| Número de telèfon | +55-21-3974-2547 | ||||
Premis | |||||
| Lloc web | academia.org.br | ||||
 | |||||
Localització geogràfica  | |||||
_-_ribbon_bar.png){kind=small}
L'Academia Brasileira de Letras és una societat literària brasilera sense ànim de lucre establerta al final del segle xix per un grup de 40 escriptors i poetes inspirats per l'Académie Française. El primer president, Machado de Assis, declarava la seva fundació el 15 de desembre del 1896, amb els estatuts que s'aprovaren el 28 de gener del 1897. El 20 de juliol del mateix any es va formar l'Acadèmia.
Història[modifica]
L'Academia Brasileira de Letras és, segons els seus estatuts, l'autoritat en la «llengua nacional» del Brasil (la llengua portuguesa). Està formada, fins al dia d'avui, per 40 membres, coneguts com a «immortals», escollits d'entre els ciutadans del Brasil que han publicat obres reconegudes o llibres de valor literari. La posició d'«immortal» és atorgada de per vida. Els membres nous són admesos per votació dels membres d'Acadèmia quan una de les «càtedres» es torna vacant. Les càtedres es numeren i mantenen els noms dels seus primers incumbents. Els acadèmics usen uniformes de gala formal daurats amb una espasa (que s'anomena «fardão») quan participen en reunions oficials de l'Acadèmia.
Durant els períodes de dictadura i règim militar, la neutralitat de l'Acadèmia escollint membres propis dedicats a la professió literària va veure's compromesa en escollir polítics amb poques o cap contribucions a la literatura, com l'expresident Getúlio Vargas. Una excepció a aquest fenomen és l'anterior president brasiler i senador José Sarney, que és un novel·lista regional ben publicat i amb mèrits propis. L'Acadèmia, era una organització exclusivament masculina fins a l'elecció de la trencadora novel·lista Rachel de Queiroz el 1977 per a la càtedra número 5; en l'actualitat l'Acadèmia té quatre membres dones (un 10% de la seva afiliació total), i una d'elles, Nélida Piñon, en fou president en el període 1996-97. L'Acadèmia, gràcies a una direcció assenyada i uns ingressos per sobre de 4 milions de dòlars per any, és financerament solvent. Una de les seves propietats és un gratacel de 28 plantes (Palácio Austregésilo de Athaide), en una àrea força valorada del centre de Rio, que l'Acadèmia lloga com espais d'oficina, generant un 70% dels seus ingressos actuals. La resta prové del lloguer d'uns altres edificis, que foren llegats per l'editor Francisco Alves, el 1917, i d'inversions financeres. Aquesta situació còmoda permet pagar un «sobresou» a cada acadèmic. L'ABL està situada just al costat del gratacel, en un edifici neoclàssic, que s'anomena «Petit Trianon». Fou una donació del govern de França el 1923 i té aquest nom perquè és una còpia del palau Petit Trianon a Versalles, prop de París, França. L'Acadèmia, gràcies a una direcció assenyada i uns ingressos per sobre de 4 milions de dòlars per any, és financerament solvent. Una de les seves propietats és un gratacel de 28 plantes (Palácio Austregésilo d'Athaide), en una àrea força valorada del centre de Rio, que l'Acadèmia lloga com espais d'oficina, generant un 70% dels seus ingressos actuals. La resta prové del lloguer d'uns altres edificis, que foren llegats per l'editor Francisco Alves, el 1917, i d'inversions financeres. Aquesta situació còmoda permet pagar un «sobresou» a cada acadèmic. L'ABL està situada just al costat del gratacel, en un edifici neoclàssic, que s'anomena «Petit Trianon». Fou una donació del govern de França el 1923 i té aquest nom perquè és una còpia del palau Petit Trianon a Versalles, prop de París, França.
L'Acadèmia ha inaugurat recentment una de les biblioteques públiques més grans de Rio, amb 90000 volums i un gran centre de multimèdia.
L'Acadèmia atorga anualment una sèrie de premis literaris: el Premi Machado de Assis (el premi de literatura més important del país, atorgat per a tota una carrera literària), i els premis de l'ABL de poesia, ficció i teatre, per a assaigs, crítica i història de la literatura, i per a la literatura infantil. El 2005 va establir-se el Premi Afonso Arino de Mello Franco.
Presidents de l'ABL[modifica]
Patrons[modifica]
| Cadira | Nom | Cadira | Nom |
|---|---|---|---|
| 1 | Adelino Fontoura | 21 | Joaquim Serra |
| 2 | Álvares de Azevedo | 22 | José Bonifácio, o Moço |
| 3 | Artur de Oliveira | 23 | José de Alencar |
| 4 | Basílio da Gama | 24 | Júlio Ribeiro |
| 5 | Bernardo Guimarães | 25 | Junqueira Freire |
| 6 | Casimiro de Abreu | 26 | Laurindo Rabelo |
| 7 | Castro Alves | 27 | Maciel Monteiro |
| 8 | Cláudio Manuel da Costa | 28 | Manuel Antônio de Almeida |
| 9 | Gonçalves de Magalhães | 29 | Martins Pena |
| 10 | Evaristo da Veiga | 30 | Pardal Mallet |
| 11 | Fagundes Varella | 31 | Pedro Luís Pereira de Sousa |
| 12 | França Júnior | 32 | Manuel de Araújo Porto-Alegre |
| 13 | Francisco Otaviano | 33 | Raul Pompeia |
| 14 | Franklin Távora | 34 | Sousa Caldas |
| 15 | Gonçalves Dias | 35 | Tavares Bastos |
| 16 | Gregório de Matos | 36 | Teófilo Dias |
| 17 | Hipólito da Costa | 37 | Tomás António Gonzaga |
| 18 | João Francisco Lisboa | 38 | Tobias Barreto |
| 19 | Joaquim Caetano | 39 | Francisco Adolfo de Varnhagen |
| 20 | Joaquim Manuel de Macedo | 40 | Visconde do Rio Branco |
Membres actuals[modifica]
Els membres de l'Acadèmia de Lletres Brasilera són (maig de 2024):
Galeria dels Immortals[modifica]
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Academia Brasileira de Letras |
- Academia Brasileira de Letras (portuguès)