Adelina Paschalis-Souvestre

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAdelina Paschalis-Souvestre

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(pl) Adelina Jakubowicz Modifica el valor a Wikidata
1847 Modifica el valor a Wikidata
Varsòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort23 març 1925 Modifica el valor a Wikidata (77/78 anys)
Dresden Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Música Fryderyk Chopin Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, professora de música Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsJulián Dobrski i Francesco Lamperti Modifica el valor a Wikidata
AlumnesMatja von Niessen-Stone, Irene von Chavanne, Liesel Schuch, Władysław Floriański, Jadwiga Camillowa (en) Tradueix, Mira Heller (en) Tradueix i Michalina Frenkiel-Niwińska (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Adelina Paschalis-Souvestre, Adelina Paschalis-Jakubowicz com a nom de soltera, Adelina o Adela Pascali o Pascalis en algunes publicacions,[1][2] (Varsòvia, 1845 o 1847[3][4][5] - Dresden, 23 de març de 1925) fou una cantant lírica amb un ample registre vocal que li permetia cantar papers de soprano, de mezzosoprano o de contralt, i professora de música polonesa.[6]

Biografia[modifica]

Era descendent de Jakub Paschalis,[7] un emigrant armeni establert a Varsòvia com a comerciant en la dècada del 1760 i ennoblit el 1791, que va prendre el cognom polonès Jakubowicz.[8]

Adelina fou deixeble de Julián Dobrski, graduant-se al Conservatori de Varsòvia. El 1867 va marxar a fer estudis vocals a Itàlia, estudiant a Milà amb G. Corsi i Francesco Lamperti. El seu cognom artístic porta, en part, el cognom del seu marit, Auguste Souvestre, també cantant -baríton- i professor de cant.[9]

El 15 de gener de 1869, va debutar a Cuneo, Itàlia, en l'òpera Norma de Vincenzo Bellini. El mateix any, va aparèixer a Norma a Odessa. Els anys següents va ser prima donna cantant a diverses ciutats italianes, com ara a Roma, Palerm (el 1870), Torí, Gènova, Venècia, on va cantar a la mateixa companyia lírica que el tenor espanyol Julián Gayarre,[10] i Trieste, i també fora Itàlia, com ara a Niça (1874), Barcelona (1875). El setembre de 1874 va intervenir a Barcelona en les representacions de les òperes Jone de Errico Petrella al Teatre Circ i Maria di Rohan de Gaetano Donizetti. El 13 de juny de 1875 va debutar al Teatre Novedades de Barcelona, amb Maria di Rohan.[11] Al Gran Teatre del Liceu interpretà el Rèquiem de Verdi el 22 d'agost de 1875, sota la direcció de Joan Goula, en l'estrena de l'obra a Catalunya. Van participar també Maria Mantilla (soprano), Giulio Ugolini (tenor) i Attilio Buzzi (baix).

Aquell any 1875 va tornar a Varsòvia, on el 28 de desembre de 1875 apareixia per primera vegada en el paper d'Amneris d'Aida de Giuseppe Verdi. El 1875-1876, va cantar Azucena a Il trovatore de Verdi, Margaret a Faust de Charles Gounod i Fides a Le Prophète de Giacomo Meyerbeer. L'abril i el maig de 1876 va actuar en actuacions d'aficionats a Lviv i al maig del mateix any en un concert a Cracòvia. El 1876 va cantar, entre d'altres, a les ciutats de Lisboa, Mèxic, l'Havana,[1] Nova York, Frankfurt del Main, Praga i Kíev. Durant la temporada 1882-1883 va actuar en La Scala de Milà. El 1885 va anar a Lviv amb el seu marit, convidada a diverses actuacions. Durant la temporada 1885-1886 van cantar junts a Lviv.[12]

El seu repertori va ser molt ampli i variat, destacant en els papers de Leonora (Il trovatore), Amelia i Ulrica (Un ballo in maschera de Verdi), Lucrezia Borgia i Orsini (Lucrezia Borgia de Gaetano Donizetti), Valentina i Urbain (Les Huguenots de Giacomo Meyerbeer), Norma i Adalgisa (Norma), Rachel (La juive de Fromental Halévy), Sélika (L'africaine de Meyerbeer) i Leonora (La favorite de Donizetti).

Quan es va retirar dels escenaris, va començar a ensenyar i va crear amb el seu marit, Auguste Souvestre, una escola de cant a Lviv, que van mantenir fins al 1893. Després es van traslladar a Dresden.[12] Durant un temps, van tenir l'escola a Lugano. Van tenir com a alumnes a alguns d'excel·lents cantants polonesos i estrangers: Aga Lahowska,[13] Matja von Niessen-Stone, Irene von Chavanne[3] i Liesel Schuch-Ganzel.[6][12]

Va morir a la ciutat de Dresden, Alemanya. En morir el seu cognom era Adelina Schiave, potser per un últim matrimoni posterior al d'Auguste Souvestre.[5][14]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Noticias generales». La Época, 01-12-1878, pàg. 4.
  2. ↑ Com a Adelina Pascalis apareix en el llibret de la representació de Maria di Rohan de Donizetti al Teatre Bellini de Palerm la temporada 1870-1871.
  3. ↑ 3,0 3,1 Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). Múnic: K. G. Saur, 2003, p. 3542. ISBN 3-598-11598-9. 
  4. ↑ A un document d'arribada a Nova York de febrer de 1879 consta ella amb 32 anys 1 mes d'edat, indicant doncs el naixement el gener de 1847, i el seu marit Auguste Souvestre amb 35 anys.
  5. ↑ 5,0 5,1 Segons el certificat de defunció, disponible al web Ancestry.com (sota subscripció), tenia 77 anys en morir, amb any de naixement entre 1847 i 1848, més probablement el 1847 atès que la defunció va tenir lloc un mes de març.
  6. ↑ 6,0 6,1 «Adelina Paschalis (Souvestre)» (en polonès). Encyclopedia Teatru Polskiego. [Consulta: 25 novembre 2020].
  7. ↑ Vegeu la seva biografia al seu article en polonès.
  8. ↑ Artwich, Armen; Stopka, Krzysztof; Zięba, Andrzej A. Ormiańska Warsawa (PDF) (en polonès). Varsòvia: Fundacja Kultury i Dziedzictwa Ormian Polskich, 2012, p. 98 [Consulta: 27 novembre 2020]. 
  9. ↑ Auguste Souvestre va actuar a Espanya al llarg de 1878, com es pot veure a la Gaceta Musical de Madrid del 19 de gener de 1878.
  10. ↑ Da Prato, Cesare. Teatro Carlo Felice: relazione storico-esplicativa dalla fondazione e grande apertura (1828) fino alla invernale stagione 1874-75 (en italià). Gènova: Tipografia Sociale di Beretta e Molinari, 1875, p. 207. 
  11. ↑ «Crònica local». La Imprenta, 14-06-1875, pàg. 3402 (2a del dia).
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Leon Tadeusz Błaszczyk «Życie muzyczne Lwowa w XIX wieku» (en polonès). Przegląd wschodni, Tom I, Zeszyt 4, 1991, pàg. 695-736. ISSN: 0867-5929 [Consulta: 20 gener 2019].
  13. ↑ J. P. «Aga Lahovska -. Hablando con la artista». La Publicitat, 02-12-1918, pàg. 3.
  14. ↑ Marian Kałuski. Polacy w Niemczech: w Dreźnie (en polonès). Przegląd Australijski, 2019 [Consulta: 25 novembre 2020].  Arxivat 2021-08-30 a Wayback Machine.

Bibliografia[modifica]

  • (pl) Stanislaw Dabrowski i altres, Slownik biograficzny teatru polskiego: 1765-1965, PWN, Varsòvia, 1973.
  • Kutsch, Karl-Josef; Riemens, Leo. Großes Sängerlexikon (en alemany). Múnic: K. G. Saur, 2003, p. 3542. ISBN 3-598-11598-9. 
  • Grubowski Józef, Paschalis (Jakubowicz Paschalis), zamężna So-uvestre Adelina (en polonès), Polski słownik biograficzny, número 25, Varsòvia i Cracòvia, 1980, pp. 240–241.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Adelina_Paschalis-Souvestre&oldid=32337816»