Alfa de l'Unicorn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicAlfa de l'Unicorn
Tipusfont d'infrarojos, estrella amb alt moviment propi, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)K0III[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióUnicorn Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra44,675 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)3,93 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.758 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi22,3839 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−19,838 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−74,989 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar0,92 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial11,83 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial540 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)7h 41m 14.832s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)-10° 26' 55.9222''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,04[7] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat96 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Alfa de l'Unicorn (α Monocerotis)[8][9] és un estel de la constel·lació de l'Unicorn, Monoceros, de magnitud aparent +3,94. Lleugerament per sota en lluentor respecte a β Monocerotis, se situa com la segona més brillant de la constel·lació.

Situat a 144 anys llum del Sistema Solar, α Monocerotis és un gegant taronja de tipus espectral K0III (també classificat com a G9III segons altres fonts) amb una temperatura superficial de 4815 K. Una lluminositat 60 vegades major que el Sol i un radi 11 vegades major que el radi solar permeten estimar la seva massa en 2,5 masses solars. El seu contingut metàl·lic és un 20 % inferior al del Sol.

Amb una edat aproximada de 1400 milions d'anys, fa uns 250 milions d'anys l'hidrogen del seu nucli es va esgotar, i actualment en el seu interior té lloc la fusió nuclear de l'heli. Són moltes les gegants taronges similars visibles a ull nu en el cel nocturn: entre elles, Menkent (θ Centauri) i Nash (γ² Sagittarii) presenten característiques gairebé idèntiques a α Monocerotis. Pòl·lux (β Geminorum), el gegant taronja més proper a la Terra, encara que de temperatura i grandària similar, és un 25 % menys lluminosa que Alfa Monocerotis.

Referències[modifica]

  1. Olin J. Eggen «Space-velocity vectors for 3483 stars with proper motion and radial velocity». Royal Observatory Bulletin, 1962, pàg. 79.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. 4,0 4,1 Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  5. Pablo Mauas «Stellar parameters and chemical abundances of 223 evolved stars with and without planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 26-01-2015. DOI: 10.1051/0004-6361/201424474.
  6. Henrik Jönsson «Abundances of disk and bulge giants from high-resolution optical spectra. I. O, Mg, Ca, and Ti in the solar neighborhood and Kepler field samples» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 08-02-2017. DOI: 10.1051/0004-6361/201629128.
  7. Caroline Soubiran «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 1, març 2008, pàg. 91–101. DOI: 10.1051/0004-6361:20078788.
  8. Alfa Monocerotis (SIMBAD)
  9. Alpha Monocerotis (Stars, Jim Kaler)