Ana Roque de Duprey

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAna Roque de Duprey
Biografia
Naixement18 abril 1853 Modifica el valor a Wikidata
Aguadilla (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Mortoctubre 1933 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Río Piedras (Puerto Rico) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptora, professora, editora Modifica el valor a Wikidata

Ana Roqué de Duprey, de naixement Ana Roqué Geigel, també coneguda amb els pseudònims Flor del Valle o Aguenora, (Aguadilla, Puerto Rico, 18 d'abril de 1853 – Río Piedras, octubre de 1933), va ser una educadora, escriptora, científica, editora, sufragista i una de les fundadores de la Universitat de Puerto Rico. És considerada també la fundadora del feminisme a Puerto Rico.[1][2]

Primers anys[modifica]

Filla de Ricardo Roque i Ana Cristina Geigel Suárez, Ana Roqué vivia entre llibres i havia après a escriure als tres anys. La seva mare va morir quan ella només en tenia quatre i va ser criada pel seu pare, la seva tieta i la seva àvia, Ana Echevarría Sapia de Roqué, tots ells mestres. L'any 1860, quan Roqué tenia set anys, la van enviar a una escola ordinària, i dos anys més tard es va graduar. Va continuar la seva educació a casa i el 1864, amb onze anys, es va convertir en l'ajudant de professor més jove de Puerto Rico. El 1866, als 13 anys, va fundar una escola a casa seva. També va escriure un llibre de text de geografia per als seus estudiants, que més tard va ser adoptat pel Departament d'Educació de Puerto Rico: Elementos de geografía universal para la ensenñanza primaria, elemental y superior (1888). Va sol·licitar la llicència de professora i va aprovar els exàmens.[3][4]

Primera dona porto-riquenya membre de la Biblioteca Pública[modifica]

Al 1872 es va casar amb Luis Duprey, un terratinent acomodat que es dedicava a la política. En el moment del seu matrimoni, Duprey era propietari d'esclaus, i una de les condicions de Roqué per casar-se era que pogués educar els esclaus.[2] Va desenvolupar un interès per la política de Puerto Rico. Amb Duprey, va tenir cinc fills. Tres van sobreviure fins a l'edat adulta: Luis Enrique, Borinquen i Amèrica.

La família es va traslladar a la capital, San Juan, on es va convertir en la primera dona a ser admesa a l'Ateneu de Puerto Rico i la primera dona membre de la Biblioteca Pública. Durant el seu temps lliure, va compondre música. El 1880 va morir el seu marit, deixant-la amb nens encara petits.

Autora i editora[modifica]

Al 1884, a Roqué se li va oferir una plaça de mestra a Arecibo, que va acceptar. També es va matricular a l'Institut Provincial, on va estudiar filosofia i ciències i va obtenir-ne la llicenciatura. El 1899, Roque va ser nomenada directora de l'Escola Normal de San Juan.

El 1888 va fundar la revista artística Euterpe, que publicava notícies sobre música, ciència, art i moda, entre d'altres.[1]

El 1898, Roqué va fundar La Mujer, la primera revista "únicament per a dones" a Puerto Rico, i la primera revista porto-riquenya que tenia com a editora una dona. També va escriure articles als diaris El Buscapie, El Imparcial i El Mundo.[1][5]

Va fundar altres publicacions femenines i també d'interès general, que propulsaven el progrés, l'emancipació ideològica i política de la dona com: La Evolución (1902), La Mujer del Siglo XX (1907), Album Puertorriqueño (1918) i El Heraldo de la Mujer (1920), una revista mensual. Entre les seves col·laboradores hi havia la poeta porto-riquenya Trina Padilla de Sanz, Concha Meléndez i Carmela Eulate Sanjurjo.[1][6]

A més d'articles, Roqué va escriure diversos llibres, tant de ficció com de no ficció, entre els quals destaquen fins a 32 novel·les, que van ser molt populars: Sara, la Obrera (1895), que presenta l'explotació de la dona i les condicions laborals d'obrers i camperols al Puerto Rico del segle XIX, i Luz y Sombra (1903), en què presenta la burgesia de l'època, i els costums urbans i rurals d'aquella societat patriarcal porto-riquenya.[7][1]

Científica[modifica]

Roqué havia estudiat botànica, zoologia, astronomia i, doncs, havia adquirit una formació científica. Així, a principis del 1900, Roqué també va començar a treballar per a la Botánica Antillana, un estudi de la flora del Carib per al qual va documentar més de 6.000 espècies de plantes amb il·lustracions en color així com les seves propietats medicinals i agrícoles,[2] una obra que es pot considerar un dels documents científics i de difusió de coneixement sobre plantes i arbres més importants de principis del segle XX a Amèrica.”[1][5]

Al 1908, el seu llibre Estudi sobre la flora porto-riquenya va rebre elogis i la medalla de plata de l'organització de la commemoració del Quart Centenari de la Colonització Cristiana de Puerto Rico.” [1]

Roque, que també tenia passió per l'astronomia, va ser nomenada membre honorària de la Societat d'Astrònoms de París.[1]

Educadora i fundadora de la Universitat de Puerto Rico[modifica]

Universidad de Puerto Rico. Río Piedras

L'any 1902, Roqué va fundar una acadèmia de professorat a casa seva. Roqué també va ensenyar i preparar els alumnes per a l'examen de professor/a amb el Departament d'Ensenyament. Com a resultat del seu creixent interès per l'educació, Roqué va fundar el Liceo Ponceño (institut de noies de Ponce), la direcció del qual va assumir durant cinc anys, i el Col·legi de Mayagüez (que es va desenvolupar com el Campus Mayagüez de la Universitat de Puerto Rico). Així, doncs, va arribar a exercir el magisteri al llarg de vint-i-tres anys a les escoles públiques, als pobles de Humacao, Mayagüez, Vega Baja, Quebradillas i Ponce. Després obtindria autorització del Departament d'Educació per ensenyar el Batxillerat. També va contribuir a la fundació del campus de la Universitat de Puerto Rico a San Juan.[3][1]

Feminista[modifica]

El 1917, Roqué i altres dones professionals van fundar la Liga Feminista Puertorriqueña, la primera organització feminista de Puerto Rico dedicada als temes dels drets de les dones, essent-ne la primera presidenta. El 1921 es va centrar en els drets de vot com la Lliga Social Sufragista. El 1924, les dones s'havien dividit per diferències polítiques i Roque va portar els seguidors a fundar l'Associació de Dones Sufragistes, que després canviaria el nom a Associació Insular de Votants Dones. Van lluitar pel sufragi femení sense restriccions (com ara proves d'alfabetització o de recursos). La primera fase es va aprovar el 1932 i el 1935, i totes les dones en edat de votar van poder votar.[8][1][6]

Llegat i honors[modifica]

El 1932, la Universitat de Puerto Rico va concedir a Roque un títol de doctora honoris causa. També va ser nomenada presidenta d'honor del Partit Liberal de Puerto Rico.[9]

L'any 1933, Ana Roqué Géigel de Duprey va morir a Río Piedras, i es va fer un homenatge a la seva vida. Una escola secundària a Humacao, Puerto Rico, i un carrer de San Juan porten el seu nom. Una escola primària de Chicago, Illinois, que té una gran població de Puerto Rico, porta també el seu nom.[10][11]

Roque va ser pòstumament homenatjada per la National Women's History Alliance el 2020.[12]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 Olguín Arroyo, Lariana. «Ana Roqué de Duprey» (en anglès). Umbral. Universidad de Puerto Rico. Recinto de Río Piedras. [Consulta: 4 març 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Brandman, Mariana. «Ana Roqué de Duprey» (en anglès). National Women’s History Museum, 2020. [Consulta: 4 març 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Ana Roque Arxivat September 17, 2007, a Wayback Machine.
  4. ↑ «Ana Roqué Géigel de Duprey» (en anglès). Enciclopedia PR.Fundación Puertoriqueña de las Humanidades. [Consulta: 4 març 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 Fonseca, Carlos. «Front Cover, Ana Roqué de Duprey’s Botánica Antillana». Virtual Exhibition | Centre of Latin American Studies. [Consulta: 4 març 2023].
  6. ↑ 6,0 6,1 Rúa de Mauret, Milton. «Ana Roqué de Duprey, defensora de los derechos de la mujer.» (en castellà). El Adoquín Times, 21-05-2017. [Consulta: 4 març 2023].
  7. ↑ Ronald Fernandez. Puerto Rico Past and Present. Greenwood Press, 1998, p. 291. ISBN 0-313-29822-X. 
  8. ↑ Puertorriqueños Ilustres Arxivat 2008-08-16 a Wayback Machine.
  9. ↑ LOS 40 BORICUAS DEL SIGLO XX
  10. ↑ «Search for Public Schools - School Detail for ANA ROQUE DE DUPREY» (en anglès). Institute of Education Sciences (IES). [Consulta: 4 març 2023].
  11. ↑ «Ana Roque de Duprey School». Illinois Clean Energy. [Consulta: 4 març 2023].
  12. ↑ «2020 Honorees». National Women's History Alliance. Arxivat de l'original el 15 January 2020. [Consulta: 8 gener 2020].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Ana_Roque_de_Duprey&oldid=33100327»