Angelica Pandolfini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 agost 1871 Spoleto (Itàlia) |
| Mort | 15 juliol 1959 (87 anys) Lenno (Itàlia) |
| Activitat | |
| Ocupació | cantant d'òpera |
| Veu | Soprano |
| Instrument | Veu |
 | |
Angelica Pandolfini (Spoleto, 21 d'agost de 1871 – Lenno, 15 de juliol de 1959[1]) fou una soprano italiana.
Biografia[modifica]
Era filla d'un baríton de renom, Francesco Pandolfini (Termini Imerese, 1836 - Milà, 1916). El germà d'Angelica, Franco fou també cantant, en la tessitura de tenor, a més de professor de tècnica vocal.[2]
Angelica va estudiar primer piano a París, on residia en aquell moment la família, i després es va formar com a cantant amb Jules Massart. El seu debut va tenir lloc el 1894 amb Faust de Charles Gounod a Mòdena. Més tard, a Malta comença a cantar les noves òperes del verisme, i aviat va ser coneguda a tot Itàlia com una Mimì excepcional de l'òpera La bohème de Giacomo Puccini, paper que va interpretar al Teatre Argentina de Roma el 1895.[3] El 1897 va debutar a La Scala de Milà, on va cantar La bohème,[4] entre altres obres. Va cantar principalment a Itàlia i va ser la successora de Darclee en el paper de Tosca de Puccini a Milà i a Roma. Va anar obtenint una gran reputació en el repertori verista.
El 1898 va participar en la reobertura de La Scala de Milà, després del tancament d'un any que va partir el teatre. Així, el 26 de desembre de 1898 cantava I maestri cantori di Norimberga sota la direcció d'Arturo Toscanini, al costat d'Emilio De Marchi, Gaetano Pini Corsi, Antonio Scotti i Francesco Navarrini, entre altres, i sent gestor del teatre Giulio Gatti-Casazza.[5] Mesos més tard, al llarg d'aquella temporada, ja en 1899, Angelica va cantar Falstaff de Giuseppe Verdi a La Scala de Milà, també sota la direcció d'Arturo Toscanini.
El 3 de maig 1900 va cantar el paper de Tosca a Gènova, en l'estrena de l'obra al teatre Politeama i en presència de tota l'aristocràcia de la ciutat. El tenor Giuseppe Borgatti fou Cavaradossi i el baríton Marco Sammarco fou Scarpia.[6] Una altra primera representació per ella va ser la de l'òpera Le maschere de Pietro Mascagni al Teatro San Carlo de Nàpols, el 19 de gener de 1901. L'obra s'havia estrenat al teatre La Fenice de Venècia dos dies abans, amb un altre repartiment. Per la presentació a Nàpols, el compositor va demanar expressament que no s'interpretés el pròleg.[7]
El 1902, Pandolfini va crear el paper protagonista d'Adriana Lecouvreur de Francesco Cilea al Teatro Lirico de Milà.[8] El protagonista masculí va ser el gran tenor italià Enrico Caruso, que va interpretar el paper de Maurizio. El director d'orquestra va ser Cleofonte Campanini, un dels grans de la seva època, que havia dirigit als grans teatres d'òpera del moment.
Va actuar al Gran Teatre del Liceu la temporada 1902-1903, on cantà l'òpera La bohème de Giacomo Puccini l'abril de 1903[9] i l'estrena al Liceu de l'òpera Adriana Lecouvreur de Cilea, el 7 de maig de 1903.[10] El maig de 1904 iniciava temporada a Buenos Aires amb una companyia dirigida musicalment per Arturo Toscanini.[11] Aquella temporada va suposar el debut a la capital argentina no només de la Pandolfini, també ho va ser de la gran Rosina Storchio, la primera Cio-Cio-San de Madama Butterfly de Puccini, estrenada justament el maig de 1904. Aquest paper de la japonesa el va interpretar també Angelica Pandolfini, tant al Teatre Zizinia d'Alexandria (Egipte)[12] com en la presentació de l'obra al Teatro Dal Verme de Milà, l'octubre de 1905, sota la direcció d'un altre dels grans directors d'òpera de l'època: Tulio Serafin.[13]
El 29 de març de 1906 va crear el personatge Mila di Cora a l'estrena de l'òpera La figlia di lorio d'Alberto Franchetti, a La Scala de Milà i sota la direcció de Leopoldo Mugnone. El 26 de desembre de 1907 participà en la primera representació a Gènova, al teatre Politeama, d'una nova òpera: Marcella d'Umberto Giordano, estrenada el 9 de novembre al Lirico de Milà.[14]
Es va retirar el gener de 1909, a l'edat de trenta-vuit anys, per casar-se amb l'enginyer Cuttica.[15]
Referències[modifica]
- ↑ «Decès d'une cantatrice». Journal et feuille d’avis du Valais, 15-07-1959, pàg. 8.
- ↑ Va ser autor del llibre Éducation de la voix chantée. Principales directives théoriques et pratiques, par le Maître Franco Pandolfini,... et le Dr L. Labarraque, publicat el 1931
- ↑ «La Bohème: Roma - Teatro Argentina Stagione Carnevale-Quaresima 1895-96» (en italià). OPAC SBN - Catalogo del Servizio Bibliotecario Nazionale. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «La Bohème: Teatro alla Scala, stagione di quaresima 1897» (en italià). OPAC SBN - Catalogo del Servizio Bibliotecario Nazionale. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «I maestri cantori di Norimberga: opera in tre atti - Milano, Teatro alla Scala, stagione di carnevale-quaresima 1898-99» (en italià). OPAC SBN - Catalogo del Servizio Bibliotecario Nazionale. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «La prima della Tosca a Genova» (subscripció). Corriere della Sera, 04-05-1900, pàg. 3.
- ↑ «La premiere delle Maschere al San Carlo di Napoli» (subscripió). Corriere della Sera, 20-01-1901, pàg. 2.
- ↑ «Adriana Lecouvreur: commedia-dramma, rappresentata per la prima volta al Teatro Lirico Internazionale di Milano il 6 novembre 1902» (en italià). OPAC SBN - Catalogo del Servizio Bibliotecario Nazionale. [Consulta: 4 febrer 2022].
- ↑ «Gran Teatro del Liceo - Boheme». La Vanguardia, 16-04-1903, pàg. 6.[Enllaç no actiu]
- ↑ «Estreno de "Adriana Levouvreur" al Liceu». La Veu de Catalunya.
- ↑ «Notizie teatrali - Lirica» (subscripció). Corriere della Sera, 04-05-1904, pàg. 4.
- ↑ «Notizie teatrali - Lirica» (subscripció). Corriere della Sera, 22-12-1904, pàg. 3.
- ↑ «Mada Butterfly al Dal Verme» (subscripció). Corriere della Sera, 13-10-1905, pàg. 4.
- ↑ «In altre città - Genova» (subscripció). Corriere della Sera, 27-12-1907, pàg. 5.
- ↑ «Le nozze della Pandolfini». Corriere della Sera, 03-11-1908, pàg. 3.