Animal Politics EU

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAnimal Politics EU
Dades
Nom curtAPEU Modifica el valor a Wikidata
Tipuscoalició política Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticadrets dels animals
benestar dels animals
ecologisme Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació2014
Governança corporativa
Parlament Europeu
1 / 705 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

L'Animal Politics EU (successora de l'Euro Animal 7) és una coalició política europea pels drets dels animals que es va formar per a les eleccions al Parlament Europeu de 2019 en la qual hi formaven part partits polítics dels Països Baixos, Bèlgica, França, Alemanya, Espanya, Portugal, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Xipre i Regne Unit.[1]

Història[modifica]

Euro Animal 7 es va formar el 2014 amb set partits polítics que es presentaven a les eleccions al Parlament Europeu de 2014. Incloïen partits de defensa dels animals de Xipre, Alemanya, Països Baixos, Portugal, Espanya, Suècia i Regne Unit.[2] Els resultats de les eleccions van donar les dues primers eurodiputades, Anja Hazekamp als Països Baixos, i Stefan Eck a Alemanya. Ambdós van integrar-se al grup parlamentari Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica.[2][3] A finals de 2014 Stefan Eck va deixar el seu partit (PMUT).[4]

L'Animal Politics EU es va formar per a les eleccions europees de 2019 i va afegir partits polítics d'Itàlia, Finlàndia, Bèlgica i França. Van obtenir els mateixos escons en els Països Baixos i Alemanya, mentre que a Portugal es va elegir un nou eurodiputat, Francisco Guerreiro, que es va integrar en el grup parlamentari Els Verds/Aliança Lliure Europea.[5][6][7] Anja Hazekamp va mantenir el seu escó dels Països Baixos i Alemanya va elegir Martin Buschmann, que inicialment formava part del grup parlamentari Esquerra Unitària Europea/Esquerra Verda Nòrdica, però va marxar-ne quan es va fer públic que havia format part d'un grup neonazi als anys noranta.[8] Francisco Guerreiro va abandonar el seu partit (PAN) per discrepàncies amb la direcció el juny de 2020.[6]

Resultats electorals[modifica]

Resultats eleccions al Parlament Europeu
Estat Partit polític Eleccions 2014 Eleccions 2019 Referències
% vot Escons % vot Escons
Alemanya Alemanya Partei Mensch Umwelt Tierschutz (PMUT) 1,2 % 1[a] 1,4 % 1 [9]
Bèlgica Bèlgica DierAnimal - - 0,01% 0 [10]
Espanya Espanya Partit Animalista Contra el Maltractament Animal (PACMA) 1,13 % 0 1,32 % 0 [11][12]
Finlàndia Finlàndia Eläinoikeuspuolue/Djurrättspartiet - - 0,2 % 0 [13]
França França Parti Animaliste - - 2,16 % 0 [14]
Itàlia Itàlia Partito Animalista Italiano - - 0,60 % 0 [15]
Països Baixos Països Baixos Partit pels Animals 4,21 % 1 4,02 % 1 [16][17]
Portugal Portugal Persones-Animals-Natura (PAN) 1,72 % 0 5,08 % 1[b] [18][19]
Regne Unit Regne Unit Animal Welfare Party 0,13 % 0 0,2 % 0 [20][21]
Suècia Suècia Djurens parti 0,24 % 0 0,10 % 0 [22]
Xipre Xipre ΚΟΜΜΑ ΓΙΑ ΤΑ ΖΩΑ ΚΥΠΡΟΥ 0,88 % 0 0,79 % 0 [23][24]

Notes[modifica]

  1. L'eurodiputat del PMUT va abandonar el partit a finals del 2014.
  2. L'eurodiputat del PAN va abandonar el partit el juny de 2020.

Referències[modifica]

  1. «Animal Politics EU present collective manifesto ahead of EU elections» (en anglès). European Interest, 05-04-2019.
  2. 2,0 2,1 Morini, Marco «‘Animals first!’ The rise of animal advocacy parties in the EU: a new party family» (en anglès). Contemporary Politics, 2018. DOI: 10.1080/13569775.2018.1434450.
  3. «Statenlid Anja Hazekamp naar Brussel» (en neerlandès). NU.nl, 07-03-2021.
  4. «Der Europaabgeordnete Stefan Eck verlässt die Tierschutzpartei» (en alemany). [Consulta: 8 agost 2015].
  5. Mommerency, Zara «Voor het eerst in de geschiedenis zit een dierenpartij in een parlement» (en neerlandès). De Standaard, 27-05-2019.
  6. 6,0 6,1 «PAN perde representação no Parlamento Europeu com saída do único eurodeputado» (en portuguès). Rádio Renascença, 16-06-2020.
  7. «PAN quer integrar família dos Verdes na Europa» (en portuguès). SIC Notícias, 13-12-2018. Arxivat de l'original el 2019-06-20 [Consulta: 7 març 2021].
  8. La Baume, Maïa de «German MEP resigns from leftist group after revelations of neo-Nazi past» (en anglès). Politico, 28-01-2020.
  9. «European Parliament election 2019» (en anglès). The Federal Returning Officer. [Consulta: 27 juliol 2020].
  10. «Results in figures | Elections 2019» (en anglès). Federal Public Services Home Affairs, 04-06-2019. [Consulta: 7 març 2021].
  11. «Consulta de Resultados Electorales. PARLAMENTO EUROPEO / MAYO 2014» (en castellà). Ministerio de Interior. Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 27 juliol 2020].
  12. «Consulta de Resultados Electorales. PARLAMENTO EUROPEO / MAYO 2019» (en castellà). Ministerio de Interior. Arxivat de l'original el 2020-07-27. [Consulta: 27 juliol 2020].
  13. «European Elections 2019» (en anglès). Ministry of Justice, 22-09-2020. [Consulta: 7 març 2021].
  14. «Proclamation des résultats de l'élection des représentants au Parlement européen» (en francès). Légifrance, 30-05-2019. [Consulta: 7 març 2021].
  15. «Archivio storico delle elezioni» (en italià). Dipartimento per gli Affari Interni e Territoriali. [Consulta: 7 març 2021].
  16. «Europees Parlement 22 mei 2014» (en neerlandès). Kiesraad, 29-04-2020. [Consulta: 20 abril 2029].
  17. «Europees Parlement 23 mei 2019» (en neerlandès). Kiesraad, 2004. [Consulta: 29 abril 2020].
  18. «Europeias 2014 - Resultados Globais» (en portuguès). Secretaria-Geral do Ministério da Administração Interna, 2014. [Consulta: 22 abril 2020].
  19. «Europeias 2019 - Resultados Globais» (en portuguès). Secretaria-Geral do Ministério da Administração Interna, 2019. [Consulta: 22 abril 2020].
  20. «Vote 2014 Election Results for the EU Parliament UK regions» (en anglès). BBC News. [Consulta: 7 març 2021].
  21. «The UK’s European elections 2019» (en anglès). BBC News. [Consulta: 7 març 2021].
  22. «Val till Europaparlamentet - Röster» (en suec). Valmyndigheten, 31-05-2019. Arxivat de l'original el 2019-06-19. [Consulta: 7 març 2021].
  23. «European Elections 2014» (en anglès). Ministry of the Interior. [Consulta: 7 març 2021].
  24. «European Elections 2019» (en anglès). Ministry of the Interior. [Consulta: 7 març 2021].

Enllaços externs[modifica]