Ann Hui
 (2024)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 maig 1947 (76 anys) Anshan (Xina) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Hong Kong St. Paul's Convent School (en)  London Film School |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, actriu de cinema, productora, guionista, directora de cinema, productora de cinema, realitzadora |
| Activitat | 1979 – |
| Moviment | Hong Kong New Wave |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
| |
     | |
Ann Hui On-Wah (許鞍華, Pinyin: Xǔ Ānhuá, Hepburn: Kyo Anka, Anshan, Manxúria, 23 de maig de 1947) és una cineasta hongkonguesa de la nova onada de Hong Kong.[1] En 2020 va rebre el premi Lleó d'Or de Venècia a tota la seva trajectòria a la 77a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[2]
Infància i joventut[modifica]
Hui va néixer a Anshan, Manxúria, filla de pare xinès de l'Ètnia han i mare japonesa. La família es va desplaçar a Macau i després a Hong Kong quan ella tenia cinc anys. Es va graduar en llengua i literatura anglesa en la Universitat de Hong Kong en 1972, després de la qual cosa es va desplaçar a Londres on va estudiar dos anys a la London International Film School. Va tornar a Hong Kong el 1975, començant a treballar per TVB com a directora, realitzant sèries i documentals en 16 mm i com a assistent de King Hu. La seva obra més prominent en aquesta època és Boy From Vietnam (1978), primera de la trilogia de pel·lícules sobre Vietnam.[3]
De la televisió al cinema[modifica]
Hui va deixar de treballar per a la televisió en 1979, i va realitzar la seva primera pel·lícula, The Secret, un thriller basat en un cas d'assassinat real protagonitzat per la taiwanesa Sylvia Chang, que va ser ben rebuda per crítica i públic. En 1981 va dirigir Zhuang dao zheng la seva primera experiència amb les històries de fantasmes i Woo Yuet dik goo si amb la qual continuava la seva trilogia Vietnamita. Hui va experimentar amb els efectes especials i amb les angulacions, encara que les seves següents pel·lícules se centren més en assumptes polítics i socials. Tau ban no hoi (Boat People, 1982), la tercera part de la trilogia és la més coneguda dels seus primers llargmetratges, on hi examina les dificultats econòmiques i socials dels immigrants vietnamites després de la Guerra de Vietnam.[4]
A mitjan anys 1980, Hui va continuar fent pel·lícules aclamades per la crítica, com Qing cheng zhi lian (1984), basada en una novel·la d'Eileen Chang, o les dues parts del Wuxia basat en la novel·la de Louis Cha The Book and the Sword: Shu jian en chou lu (1987) i Xiang xiang gong zhu (1987). En 1990 va realitzar la semiautobiogràfica Ke tu qiu hen, en la qual mostra la pèrdua de la identitat i la desorientació d'una mare exiliada i la seva filla en xocar amb la cultura i la història del país que les rep.
Hui va deixar de produir pel·lícules durant un breu període en el qual va treballar principalment per a la televisió, després de la qual cosa va tornar al cinema amb pel·lícules com Nu ren si shi (1995), Ban sheng yuan (1997), en la qual adapta una altra novel·la d'Eileen Chang, Qian yan wan yu (1999), amb la qual va guanyar el Premi Golden Horse, Nam yan sei sap (2002), i Yu guanyin (2003), adaptació d'una novel·la de Hai Yan.
El 2011 la seva pel·lícula una vida simple va rebre el premi SIGNIS a la 68a Mostra Internacional de Cinema de Venècia i fou candidata a representar Hong Kong als premis Oscar de 2012, però no fou nominada.[5] Amb la seva pel·lícula Ming yue ji shi you strenada el 2017, va guanyar per cinquena vegada el premi a la millor pel·lícula als Hong Kong Film Critics Society Awards [6] i per sisena vegada Hong Kong Film Award al millor director i Hong Kong Film Award a la millor pel·lícula als 37ns Hong Kong Film Awards:[7]
Filmografia[modifica]
- 1979: Fung gip
- 1980: Zhuang dao zheng
- 1981: Woo Yuet dik goo si
- 1982: Tau ban no hoi (Boat People)
- 1984: Qing cheng zhi lian
- 1987: Shu jian en chou lu
- 1987: Xiang xiang gong zhu
- 1988: Jin ye xing guang can lan
- 1990: Shanghai jiaqi
- 1990: Siu ngo gong woo
- 1990: Ke tu qiu hen
- 1991: Ji dao zhui zong
- 1993: Shao nian yu ying xiong
- 1995: Nu ren si shi
- 1996: A Jin de gu shi
- 1997: Qu ri ku duo
- 1997: Ban sheng yuan
- 1999: Qian yan wan yu
- 2001: You ling ren jian
- 2002: Nam yan sei sap
- 2003: Yu guanyin
- 2006: Yi ma de hou xian dai sheng huo
- 2008: Tin shui wai dik yat yu ye
- 2009: Tin shui wai dik ye yu mo
- 2010: Duk haan chau faan
- 2011: Una vida simple
- 2012: Beautiful 2012 - segment My Way
- 2014: Huang jin shi dai
- 2017: Ming yue ji shi you
- 2020: Di yi lu xiang
Premis[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Khoo, Olivia; Metzger, Sean. Futures of Chinese Cinema: Technologies and Temporalities in Chinese Screen Cultures. Intellect Books, 2009, p. 110. ISBN 978-1-84150-274-8.
- ↑ «La británica Tilda Swinton y la hongkonesa Ann Hui, León de Oro de Venecia» (en castellà), 20-07-2020. [Consulta: 20 juliol 2020].
- ↑ Youngs, Tim (n.d.). "Below the Lion Rock: The Boy from Vietnam". Far East Film Festival. Consulta 2 de desembre de 2021.
- ↑ Whitmore, Stuart «Hong Kong director Ann Hui hits the festival circuit with her Ordinary Heroes». Asiaweek. CNN, 30-11-2000 [Consulta: 18 abril 2010].
- ↑ «Hong Kong Chooses Ann Hui's 'A Simple Life' for Oscar Foreign Language Submission». The Hollywood Reporter. [Consulta: 4 octubre 2015].
- ↑ «‘Our Time Will Come’ Wins Hong Kong Critics Prize» (en anglès). Variety, 16-01-2018.
- ↑ «Our Time Will Come wins five awards, including best film, at star-studded Hong Kong Film Awards». South China Morning Post, 06-02-2018. [Consulta: 16 abril 2018].
- ↑ «Berlinale: 1995 Programme». berlinale.de. Arxivat de l'original el 16 de juliol 2019. [Consulta: 1r gener 2012].
- ↑ «Berlinale: 1997 Prize Winners». berlinale.de. Arxivat de l'original el 11 de novembre 2013. [Consulta: 14 gener 2012].
- ↑ «Berlinale: 1999 Programme». berlinale.de. Arxivat de l'original el 8 de juny 2014. [Consulta: 4 febrer 2012].
- ↑ «26th Festival Internacional de Cinema de Moscou (2004)». MIFF. Arxivat de l'original el 3 abril 2013. [Consulta: 6 abril 2013].
- ↑ 12,0 12,1 «Hong Kong director Ann Hui honoured for life's work». Channel NewsAsia, 18-03-2012. Arxivat de l'original el 7 de febrer 2013. [Consulta: 10 desembre 2012].
- ↑ "Biennale Cinema 2020: Ann Hui and Tilda Swinton Golden Lions for Lifetime Achievement". La Biennale di Venezia, 9 de setembre de 2020. https://www.labiennale.org/en/news/ann-hui-and-tilda-swinton-golden-lions-lifetime-achievement.
- ↑ «The 20th New York Asian Film Festival is Here!». NYAFF, 19-07-2021. [Consulta: 25 juliol 2021].
- ↑ «Unveiling the Second Wave of Titles and Award Honoree Ann Hui for the 20th Edition of the New York Asian Film Festival». Film at Lincoln Center, 19-07-2021. [Consulta: 25 juliol 2021].
Bibliografia[modifica]
- Erens, Brett. "Crossing Borders: Time Memory, and the Construction of Identity in 'Song of the ExilePlantilla:'". Cinema Journal. 39.4 (2000): 43-59.
- Edwards, Russell. "Night and FogTin Shui Wai dik ye yu mo (Hong Kong)". Variety. 30 de març de 2009: n. page. Web. 7 May. 2012.
- Hui, Ann, and Lawrence Chua. "Ann Hui". Bomb. 36. (1991): 28–30.
- Lau, Jenny Kwok Wah. "Besides Fists and Blood: Hong Kong Comedy and Its Master of the Eighties". Cinema Journal. 37.2 (1998): 18–34.
- Saltz, Rachel. "In Old Age the Servant Becomes the Served". The New York Times. 12 d'abril de 2012: n. page. Web. 7 de maig de 2012
- Our Time Will Come Film Review
Pel·lícules dirigides per Ann Hui | ||
|---|---|---|
| .JPG) | |
|
| 2000-2010 |
|
|---|---|
| 2011–2020 |
|
| 2021–present |
|
