Anna Gual
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 abril 1986 (38 anys) Vilafranca del Penedès (Alt Penedès) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Pompeu Fabra Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Poesia |
| Ocupació | escriptora, poetessa |
| Activitat | 2008 – |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Premis | |
| Lloc web | annagual.cat |
   | |
Anna Gual (Vilafranca del Penedès, 16 d'abril de 1986) és una poeta catalana.[1] Ha publicat diversos poemaris, entre els quals destaquen la trilogia Arrel Trinitat, formada per Molsa, El Tubercle i Altres semideus, i Ameba, volum amb el qual va aconseguir el Premi Cadaqués a Rosa Leveroni. Amb Les ocultacions, “un llibre que recorre els llocs ocults de la geografia personal de l'autora i intenta posar llum als misteris de l'existència”, guanyà el Premi Miquel de Palol de poesia 2022.[2]
Obra[modifica]
- Implosions. Barcelona: LaBreu Edicions, 2008 (Alabatre;10). ISBN 978-84-933762-4-6.
- L'ésser solar. Inca: Lleonard Muntaner Editor, 2013 (La Fosca;16). ISBN 978-84-15592-69-3.
- Símbol 47. Barcelona: LaBreu Edicions, 2015 (Alabatre;59). ISBN 978-84-943294-2-5.
- Molsa. Calonge: AdiA Edicions, 2016 (Ossos de sol;21). ISBN 978-84-945048-7-7.
- El Tubercle. La Canyada: Editorial 3i4, 2016. ISBN 978-84-16789-68-9.
- Altres semideus. Barcelona: LaBreu Edicions, 2019 (Alabatre;95). ISBN 978-84-94970-23-8.
- Ameba. Girona: Llibres del Segle, 2020 (Culip de poetes;37). ISBN 978-84-8128-999-2.
- Les ocultacions. Barcelona: Proa, 2022 (Ossa Menor, 385). ISBN 978-84-7588-965-8.
Premis i reconeixements[modifica]
- 2012: Premi Vila de Martorell al Millor Blog de Literatura en Català per "No caic, em tiro"[3]
- 2013: Premi Pare Colom de poesia per L'ésser solar[4]
- 2016: Premi Bernat Vidal i Tomàs de Poesia (Premis Literaris Vila de Santanyí) per Molsa[5]
- 2016: Premi Senyoriu d'Ausiàs March per El Tubercle[6][7]
- 2019: Premi Cadaqués a Rosa Leveroni per Ameba[8]
- 2022: Premi Miquel de Palol de poesia per Les ocultacions[2]
Referències[modifica]
- ↑ «Anna Gual i el panteisme contemporani a 'Altres semideus'». Vilaweb. [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ 2,0 2,1 «Gironell, Gual i Esculies guanyen els premis literaris de Girona». La Vanguardia, 15-06-2022 [Consulta: 25 juny 2022].
- ↑ «El millor blog escrit en català per a adults ha estat per Anna Gual Vendrell per No caic, em tiro». La Fura, 25-04-2013 [Consulta: 8 maig 2016]. Arxivat 5 de maig 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-05-05. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ «Anna Gual, Premi Pare Colom de poesia». La Fura, 23-10-2013 [Consulta: 8 maig 2016]. Arxivat 9 de maig 2016 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-05-09. [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ «Anna Gual gana el Premi Bernat Vidal i Tomàs». Diario de Mallorca, 30-04-2016 [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ «Anna Gual, Targaryen dels versos». [Consulta: 28 maig 2019].
- ↑ «La vilafranquina Anna Gual guanya els premis de poesia Bernat Vidal i Senyoriu d'Ausiàs March». Eix Diari, 25-04-2016 [Consulta: 8 maig 2016].
- ↑ «Anna Gual, Èrika Serna i Juan Manuel Tajadura guanyen els Premis Literaris de Cadaqués». Diari de Girona, 02-04-2019 [Consulta: 26 maig 2019].