Antonieta Jarne Mòdol

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaAntonieta Jarne Mòdol

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1960 Modifica el valor a Wikidata (63/64 anys)
Lleida (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriadora, professora d'universitat, política Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Lleida Modifica el valor a Wikidata
Facebook: antonieta.jarnemodol Twitter (X): AntonietaJarne Modifica el valor a Wikidata

Antonieta Jarne Mòdol (Lleida, 1960) és una historiadora, escriptora i professora d'història contemporània a la Universitat de Lleida.[1]

Trajectòria[modifica]

Doctorada en Història, els seus àmbits principals de recerca són la història política, social i de gènere.[1] S'inicià en l'estudi de la vida institucional del Franquisme a Catalunya amb l'obra La Secció Femenina a Lleida: els anys triomfals.[2] A continuació, les investigacions sobre els espais de lluita antifranquista i la Transició democràtica espanyola es concretà en l'obra L'oposició al franquisme a Lleida.[3] Paral·lelament, coorganitza actes de foment d'estudis històrics locals, com per l'exemple, l'edició anual de la Jornada d'Estudis Històrics i Patrimonials de la Vall d'Àger i l'Alta Noguera.[4] També és membre del consell de redacció de diverses revistes, entre les quals destaca Plecs d'història local.[1]

Ha publicat articles en revistes especialitzades[5] i ha participat en obres col·lectives com La España del Presente: de la dictadura a la democracia o el volum vuitè de l'obra Història de Lleida, «De la Restauració al franquisme», amb Conxita Mir Curcó i Jaume Barrull i Pelegrí. S'endinsà en les biografies de la primera regidora a la Paeria de Lleida amb la publicació de l'obra Aurèlia Pijoan: de la Lleida republicana a l'exili de Mèxic, i la del conseller de la Generalitat republicana amb Josep Maria Espanya i Sirat: el somni federal. Codirigí el Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. Política, economia, cultura i societat amb Conxita Mir Curcó, Joan Sagués Sanjosé i Enric Vicedo Rius. També va publicar El PSUC a les terres de Lleida 1936-1986 amb Pau Juvillà,[6] i Francesc Porta, el mirall trencat de la burgesia lleidatana, amb Teresa Ibars i Chimeno, entre altres.[7]

En les eleccions municipals de 2011 formà part, en sisè lloc, de la llista de la Candidatura d'Unitat Popular a la Paeria de Lleida.[8] La candidatura obtingué 1.464 vots, un 3'26% del total, fet que no li atorgà cap representant electe al consistori lleidatà.[9] L'any 2012 fou la cap de llista per la circumscripció electoral de Lleida en les eleccions al Parlament de Catalunya.[10] Amb un resultat de 6.302 vots, un 3'04% del total, tampoc aconseguí escó al parlament de la Ciutadella per a la demarcació que representà.[11] L'any 2017 fou una de les fundadores de la plataforma «Lleida, lliure de franquisme», amb el propòsit d'eliminar els vestigis franquistes del nomenclàtor de la ciutat.[12][13] Com a membre de la junta d'Òmnium Lleida-Ponent, impulsà la campanya d'Òmnium Cultural «Lluites compartides» ideada per Jordi Cuixart i Navarro.[14]

Com a escriptora, l'any 2021 s'estrenà en el gènere de novel·la amb Carrer Galera, 5, una obra de ficció històrica basada en el retrat d'una família de classe popular de Lleida, en la qual les dones són les grans protagonistes.[15]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 Farré, Lourdes. «Antonieta Jarne: "Sembla que afortunadament durant aquest temps la gent s'ha dedicat a llegir més"». Lleida.com, 17-04-2021. [Consulta: 10 maig 2021].
  2. ↑ «La Secció Femenina a Lleida. Els anys triomfals». PagèsEditors.cat. [Consulta: 10 maig 2021].
  3. ↑ Sàez, Anna. «Les grans manifestacions de la Diada ens han fet visibles al món». Segre.com, 10-09-2017. Arxivat de l'original el 2017-09-12. [Consulta: 26 setembre 2020].
  4. ↑ Solanes, A. «Àger rememora la història de la Guerra Civil», 07-07-2016. [Consulta: 10 maig 2021].
  5. ↑ «Antonieta Jarne Mòdol» (en castellà). Dialnet. [Consulta: 26 setembre 2020].
  6. ↑ «Cazarabet conversa amb Antonieta Jarne y Pau Juvillà, autores de "El PSUC a les terres de Lleida. Lluita, somni i desencís" (Pagès)». [Consulta: 26 setembre 2020].
  7. ↑ Marín, David. «Lleida homenatja l'activista cultural Francesc Porta». El Punt Avui, 15-03-2016. [Consulta: 26 setembre 2020].
  8. ↑ «Llistes de les eleccions municipals a Lleida». ElPuntAvui.cat, 20-04-2011. [Consulta: 26 setembre 2020].
  9. ↑ «Lleida - Resultats Eleccions Municipals 2011». NacióDigital.cat. [Consulta: 10 maig 2021].
  10. ↑ «Jarne assegura que la CUP "és més oportuna que mai" perquè "la justícia social tampoc pot esperar"». Llibertat.cat, 03-11-2012. [Consulta: 26 setembre 2020].
  11. ↑ «Eleccions al Parlament de Catalunya 2012 - Resultats definitius - Lleida». Gencat.cat. [Consulta: 10 maig 2021].
  12. ↑ «Manifestació el 18 de març per demanar una Lleida lliure de franquisme». Teleponent.cat, 10-03-2017. [Consulta: 10 maig 2021].
  13. ↑ «El nom fa la cosa, a voltes amb el nomenclàtor». Cadena Ser, 13-03-2018. [Consulta: 26 setembre 2020].
  14. ↑ «Unes 400 persones exigeixen a Lleida la llibertat dels 'Jordis' quan es compleixen cinc mesos del seu empresonament», 16-03-2018. [Consulta: 26 setembre 2020].
  15. ↑ Sàez, A. «Antonieta Jarne debuta com a novel·lista amb 'Carrer Galera, 5'». Segre.com, 19-03-2021. [Consulta: 10 maig 2021].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Antonieta_Jarne_Mòdol&oldid=33567196»