Antonio Núñez Jiménez
 Núñez Jiménez (tercer per la dreta), a la marxa cap al cementiri de Colon durant el funeral per les víctimes de l'explosió del La Coubre.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 20 abril 1923 Alquízar (Cuba) |
| Mort | 13 setembre 1998 (75 anys) l'Havana (Cuba) |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de l'Havana |
| Activitat | |
| Ocupació | antropòleg, polític, geògraf, historiador, fotògraf |
| Partit | Partit Comunista de Cuba |
| Membre de | Acadèmia Romanesa (1965–) |
Premis | |
Antonio Núñez Jiménez (Alquízar, Cuba, 20 d'abril de 1923 - L'Havana, 13 de setembre de 1998) va ser un polític, revolucionari i científic cubà.
Biografia[modifica]
Doctorat en Filosofia i Lletres per la Universitat de l'Havana el 1950[1] i després per la Universitat Lomonosov de Moscou, Antonio Núñez Jiménez va explorar diverses coves desconegudes a l'illa de Cuba. Destaca el descobriment que va fer d'un túmul taino a la província de Camagüey el 1956.[2] L'Institut Superior de Mineria Metal·lúrgica de Moa de la província de Holguín[3] i a l'Escola Nacional d'Espeleologia de la província de Pinar del Río porten el seu nom.
A finals dels anys 1950, Antonio Núñez Jiménez es va unir a les forces revolucionàries de Fidel Castro i va participar en la Revolució Cubana amb el grau de capità a la Columna 8 "Ciro Redondo". Com a revolucionari va participar en l'alliberament dels pobles de Fomento, Cabaiguán, Placetas, Remedios, Caibarién, i de la ciutat de Santa Clara, sota les ordres del Comandant Ernesto Che Guevara.[4] Després de la caiguda de Fulgencio Batista va ocupar diversos càrrecs importants, entre els quals els de director de l'Institut Nacional de Reforma Agrària, president de l'Acadèmia de Ciències i ambaixador de Cuba al Perú. També va succeir al Che Guevara com a cap del Banc Nacional de Cuba.[5]
El 1940 va fundar la Societat Espeleològica de Cuba (SEC), que va presidir fins a la seva mort.[6] També va ser un promotor del treball espeleològic a l'Amèrica Llatina i va fundar i presidir la Federació Espeleològica d'Amèrica Llatina i del Carib (FEALC) de 1983 a 1988.[7] Va organitzar diversos congressos internacionals a Cubaː el Primer simposi mundial d'art rupestre (1986), el 50è aniversari de la SEC (1990) i el 2n congrés de la FEALC (1992).
També s'ha donat el nom d'Antonio Núñez Jiménez a una fundació cultural i científica no governamental que treballa per la protecció del medi ambient en la seva relació amb la cultura i la societat.[8][9]
Obra científica[modifica]
Antonio Núñez Jiménez és l'autor d'una trentena d'obres, entre les quals:
- Geografía de Cuba (1954)
- Petroglifos del Perú (1985)
- El libro de piedra de Toro Muerto (1986)
- El arte rupestre cubano (1986)
- La Gran Caverna de Santo Tomas (1990)
- Medio siglo explorando Cuba (1990)
- En canoa del Amazonas al Caribe (1992)
- En canoa por el mar de las Antillas (1992)
- The Journey of the Havana Cigar (1995)
Referències[modifica]
- ↑ «Antonio Núñez Jiménez, colaborador de Fidel Castro y del Che Guevara» (en castellà). El País, 15-09-1998. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Antonio Nuñez Jimenez and his expedition to Camaguey» (en anglès). Cuba Headlines, 25-01-2010. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Instituto Superior Minero Metalúrgico de Moa (provincia de Holguín)» (en castellà). EcuRed. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Biografía del científico y explorador cubano Antonio Núñez Jiménez (1923-1998)» (en castellà). Juventud Rebelde, 18-04-2013. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Antonio Nunez Jimenez, Cuban revolutionary, dead at 75» (en anglès). Latin American Studies. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ Gilbert, 1999, p. 60.
- ↑ «La FEALC» (en castellà). FEALC. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Fundación Antonio Núñez Jiménez» (en castellà). Fundación Antonio Núñez Jiménez. Arxivat de l'original el 2020-01-23. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Toward a Culture of Nature» (en anglès). Fundación Antonio Núñez Jiménez. [Consulta: 6 febrer 2022].