Ashik Kerib
Ашик-Кериб i აშიკ-ქერიბი  | |
|---|---|
| Fitxa | |
| Direcció | Sergei Paradjànov i Dodo Abashidze |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Georgi Aleksi-Meskhishvili (en)  , Sergei Paradjànov, Shota Gogolashvili (en) i Niko Zandukeli (en) |
| Guió | Giorgi Badridze (en) |
| Música | Javanshir Guliyev (en) |
| Fotografia | Albert Yavuryan (en) |
| Productora | Kartuli Pilmi |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Unió Soviètica |
| Estrena | 1988 |
| Durada | 73 min |
| Idioma original | rus georgià àzeri |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Basat en | Ashik Kerib (en) |
| Gènere | cinema d'art i assaig i drama |
| Tema | músic, posició social, exclusió social, vagabund, culture of Azerbaijan (en) , amor romàntic i festeig |
| Lloc de la narració | Azerbaidjan |
| Premis i nominacions | |
| Nominacions | |
| Premis | |
| Lloc web | parajanov.com… |
      | |
Ashik Kerib (georgià: აშიკ-ქერიბი) ("estrany ashik") és una pel·lícula d'art soviètica de 1988 dirigida pel georgià Dodo Abashidze i l’armeni Serguei Paradjànov que es basa en la història homònima de Mikhaïl Lérmontov.[1] Va ser l'última pel·lícula completada de Paradjànov i va ser dedicada al seu amic íntim Andrei Tarkovski, que havia mort dos anys abans. La pel·lícula també inclou una descripció detallada de la cultura àzeri.[2]
Trama[modifica]
Un ashik vol casar-se amb la seva estimada, però el seu pare s'hi oposa perquè és pobre i espera riques perspectives per a la seva "filla del cel". Ella promet esperar-lo mil dies i nits fins que torni amb prou diners per impressionar el seu pare. Emprèn un viatge per guanyar riquesa i es troba amb moltes dificultats, però amb l'ajuda d'un genet sant, torna amb la seva estimada el dia 1001 i es poden casar.
Estilisme[modifica]
Tota la història està explicada a la manera del folklore de l'Azerbaidjan, amb la música i el color jugant un paper clau. El diàleg és mínim i s'utilitzen guions per narrar els canvis argumentals. El director va incloure anacronismes intencionats com l'ús de subfusells i una càmera de cinema.
Temes[modifica]
Les tres pel·lícules principals anteriors de Paradjànov Tini zabutykh predkiv, El color de la magrana, Ambavi Suramis tsikhisa eren il·lustracions acolorides de les cultures ucraïnesa, armènia i georgiana respectivament. Ashik Kerib explora de manera similar la roba, la música, la dansa, l'art i els costums tradicionals d'Azerbaidjan.
Premis[modifica]
- 1988: 1rs Premis del Cinema Europeu: Presentava als artistes Georgi Aleksi-Meskhishvili, Niko Zandukeli i Shota Gogolashvili.[3]
- 1989: Festival Internacional de Cinema d'Istanbul: Premi Especial del Jurat (a Serguei Parajanov)
- 1990: Premis Nika:
- Millor pel·lícula d'acció en viu i millor director (tots dos per a Dodo Abashidze i Sergei Parajanov)
- Millor fotografia (a Albert Yavuryan)
- Millor dissenyador de producció (a Sergei Parajanov)
Referències[modifica]
- ↑ «Achik Kerib, de Paradjanov, ou la fonction poétique du langage cinématographique - Marion Poirson-Dechonne». Revista Textimage.
- ↑ «06.12.1988 Фильму «Ашик-Кериб» Сергея Параджанова наконец-то выдают разрешительное удостоверение». Arxivat de l'original el 2011-11-23. [Consulta: 8 agost 2009].
- ↑ Pedro Almodóvar y Carmen Maura obtienen dos de los premios europeos de cine, El País, 27 de novembre de 1988
Enllaços externs[modifica]
Pel·lícules dirigides per Serguei Paradjànov | ||
|---|---|---|
|  | |
