Aut dedere aut iudicare

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Aut dedere aut judicare és una locució llatina que significa «o extradir o jutjar». És un principi general del dret internacional contemporani, que estableix les obligacions dels estats d'extradir o si no jutjar infraccions que la comunitat internacional considera especialment greus.[1]

Aquest precepte es pot enquadrar dins de les normes que tracten de protegir els valors fonamentals acceptats per la comunitat internacional en suport conjunt. Aquest principi apareix connectat amb el principi de jurisdicció universal. Almenys sis tractats internacionals consagren aquest principi, com per exemple els Convenis de Ginebra o l'Estatut de Roma que defineix el paper de la Cort Penal Internacional com a complementària a les juridiccions penals nacionals.[2]

Referències[modifica]

  1. «L'ONU insta Espanya a dedicar recursos suficients a la recerca dels desapareguts del franquisme». Diari de Guerra, 15 novembre 2013 (2013-11-15) [Consulta: 20 octubre 2014]. «organisme de Nacions Unides ha instat l'Estat a “vetllar perquè es garanteixi l'exercici de la jurisdicció dels seus tribunals sobre els delictes de desaparició forçada”, tenint en compte en particular el principi “aut dedere aut judicare”»
  2. «El legislatiu ha de rebutjar la reforma proposada que vol tancar la porta a la justícia per als crims més greus». Notícies d'Amnistia Internacional, 14 febrer 2014 (2014-02-14). Arxivat de l'original el 2014-10-20 [Consulta: 20 octubre 2014]. Arxivat 2014-10-20 a Wayback Machine.