Autonoe latifolia
  | |
| Taxonomia | |
|---|---|
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Asparagales |
| Família | Asparagaceae |
| Tribu | Hyacintheae |
| Gènere | Autonoe |
| Espècie | Autonoe latifolia Speta, 1998 |
Autonoe latifolia és una espècie de planta amb flors del gènere Autonoe dins la família de les asparagàcies (Asparagaceae). És una planta nativa de l'Àfrica nord-occidental, concretament de les Illes Canàries, el Sahara Occidental i el Marroc.[1]
Descripció[modifica]
És una planta herbàcia perenne i vivaç, un geòfit amb bulb que pot atènyer el mig metre d'altura. Les fulles, habitualment entre 3 i 6, són lanceolades, basals i llargues, fins a 30 cm de longitud i de 4 a 5 cm d'amplada. Les flors són petites, el periant pot arribar a 6 mm de diàmetre, amb sis tèpals de color lilós. L'androceu és format per sis estams i al gineceu l'ovari és blau. Les flors s'agrupen en una inflorescència en raïm a l'extrem d'un escap. El fruit és una càpsula.[2]
Taxonomia[modifica]
Aquesta espècie va ser publicada per primer cop l'any 1829, amb el nom de Scilla latifolia i atribució al botànic alemany Carl Ludwig Willdenow (1765-1812), a la primera part del setè volum de l'obra Caroli a Linné, equitis, Systema vegetabilium: secundum classes, ordines, genera, species. Cum characteribus, differentiis et synonymiis. Editio nova, speciebus inde ab editione XV. Detectis aucta et locupletata, publicada pels botànics austríacs Josef August Schultes (1773-1831) i Julius Hermann Schultes (1804-1840).[3][4]
Sinònims[modifica]
Els següents noms científics són sinònims d'Autonoe latifolia:[1]
- Sinònims homotípics
- Scilla latifolia Willd.
- Sinònims heterotípics
- Autonoe iridifolia (Webb & Berthel.) Speta
- Scilla iridifolia Webb & Berthel.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Autonoe latifolia» (en anglès). Plants of the World Online. Royal Botanic Gardens. Kew. [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ SchönfelderSchönfelder, 2019, p. 39.
- ↑ «Scilla latifolia Willd.» (en anglès). International Plant Names Index, The Royal Botanic Gardens, Kew, Harvard University Herbaria & Libraries and Australian National Botanic Gardens. [Consulta: 12 maig 2024].
- ↑ Schultes i Schultes, 1829, p. 566.
Bibliografia[modifica]
- Schönfelder, Peter; Schönfelder, Ingrid. Plantas de Canarias. Flora autóctona (en espanyol). Editorial Zech, 2019. ISBN 9788494257865.
- Schultes, Josef August; Schultes, Julius Hermann. Caroli a Linné, equitis, Systema vegetabilium: secundum classes, ordines, genera, species. Cum characteribus, differentiis et synonymiis. Editio nova, speciebus inde ab editione XV. Detectis aucta et locupletata (en llatí), 1829.