BTR-40
 | |
| Historial de servei | |
|---|---|
| Període en actiu | 1950–1980 |
| Característiques generals | |
| Tipus | Transport Blindat de Personal Vehicle de reconeixement |
| País d'origen | Unió Soviètica |
| Any | 1947–1950 |
| Fabricant | Gorkovsky Avtomobilny Zavod Altres fabricants xinesos |
| Dissenyador | V. A. Dedkov |
| Unitats produïdes | 8.500 [1] |
| Dimensions | |
| Pes | 5,3 tones |
| Amplada | 1,9 m |
| Longitud | 5 m |
| Altura total | 2,2 m (1,83 m sense armament) |
| Tripulació | 2 + 8 passatgers (BTR-40 i BTR-40V) 2 + 6 passatgers (BTR-40B) |
| Especificacions | |
| Motor | GAZ-40 6 cilindres |
| Potència màxima | 80 CV a 3.400 rpm |
| Suspensió | 4x4, ballesta |
| Prestacions | |
| Vel. carretera | 80 km/h |
| Autonomia carretera | 430 km |
| Autonomia camp a través | 385 km |
| Combustible | 122 l |
| Armament | |
| Primari | metralladora mitjana de 7,62 SGMB (opcional) |
| Secundari | 2 × metralladores mitjanes de 7,62 SGMB (opcional) |
El BTR-40 (sigles de Бронетранспортёр 40, Bronetransporter 40, 'transport blindat 40') és un transport blindat de personal (TBP) i vehicle de reconeixement no amfibi soviètic.[2] Sovint es coneix com a Sorokovka en el servei soviètic.[3] És també el primer TBP soviètic produït en massa. Va ser substituït en aquest paper pel BTR-152 i en el paper de reconeixement pel BRDM-1.
El desenvolupament del BTR-40 va començar a principis del 1947 a l'oficina de disseny de la Gorkovsky Avtomobilny Zavod (fàbrica d'automòbils Gorkovsky) sota la direcció de V. A. Dedkov. La idea era disposar d'un successor del cotxe blindat BA-64B que va deixar de fabricar-se el 1946. El 1947 es van completar dos prototips designats BTR-141, però cap dels dos va ser acceptat per al servei. El 1950 es van produir dos nous prototips, amb una forma de blindatge diferent; van ser acceptats per al servei com a BTR-40 i BTR-40A. Els inconvenients del vehicle, com ara el seu mal funcionament camp a través i problemes per travessar obstacles d'aigua, van obligar l'equip de disseny a produir, a final de 1954, el que estava previst que fos una variant amfibia del BTR-40. Va rebre la designació BTR-40P (amb la P de plavaiúshxi 'flotant'). Durant el procés de disseny, el vehicle es va allunyar del concepte TBP i es va convertir en un cotxe blindat amfibi; va rebre una nova designació, BRDM.
Descripció[modifica]
Visió general[modifica]
El disseny del BTR-40 es va basar en el camió GAZ-63 que va entrar en producció el 1946. El disseny tenia una carrosseria autoportant que era una novetat en els vehicles soviètics. El xassís té dues portes laterals per al comandant i el conductor i una porta posterior i pot transportar fins a vuit soldats totalment equipats o una tona de càrrega.
Protecció[modifica]
El blindatge del BTR-40 és de 6 a 8 mm de gruix contra el foc d'armes petites i la metralla del seu temps, però no el protegeix d'impactes d'artilleria moderna ni del foc de metralladores de calibre 50. Els pneumàtics de la sèrie BTR-40 no estan protegits amb blindatge i són especialment vulnerables a rebentades a causa de foc de tot tipus. El vehicle no té sostre i sol estar cobert amb una lona per protegir la tripulació, la càrrega i les tropes de la pluja i la neu. Tanmateix, això fa que no pugui muntar cap metralladora.
Armament[modifica]
La variant destinada a TBP no té armament permanent, però té suports per a tres metralladores mitjanes de 7,62 mm, una a la part davantera del compartiment de la tropa i les altres dues als laterals. El vehicle també té dos orificis de tir a banda i banda del xassís, que permeten que fins a quatre soldats utilitzin les seves armes personals des de dins del vehicle.
Maniobrabilitat[modifica]
Com el camió GAZ-63 en què es basa, el BTR-40 té tracció a les quatre rodes; el xassís, però, és més curt en comparació amb el GAZ-63. L'única altra cosa que distingeix el xassís del BTR-40 del del GAZ-63 són els amortidors addicionals. El BTR-40 també té un motor més potent. L'angle de gir és de 7,5 m.
Equipament[modifica]
El vehicle compta amb un equip de ràdio de recepció i emissió 10RT-12 que té un abast de 20-25 km, i un cabrestant al davant, amb una capacitat màxima de 4,5 tones i 70 m de cable. No té cap protecció contra les armes nuclears, biològiques i químiques (NBC). Tampoc no disposa d'equipament de visió nocturna.
Referències[modifica]
- ↑ Jane's Armour and Artillery 2005–2006.
- ↑ Christopher F. Foss. Jane's Tanks and Combat Vehicles Recognition Guide. 2000. Harper Collins Publishers, 16 maig 2000, p. 290. ISBN 978-0-00-472452-2.
- ↑ ibid.