Baronia de la Vansa
Baronia de la Vansa, antiga jurisdicció senyorial formada per les poblacions de Lluçars, Boada, Tòrrec i la Vansa. L'any 1836, amb la desaparició de les jurisdiccions senyorials, passà a establir-se com a municipi. Pocs anys després s'hi incorporarien les localitats de Gàrzola i Argentera. El 1926 el municipi de la Baronia de la Vansa s'integrà al de Vilanova de Meià.[1]
Senyors de la baronia[modifica]
Senyors dels quals es té constància:
- Ermengol II d'Urgell (segle xi).
- Guillem de Lavansa (segle xii).
- Ramon de Lavansa (segle xii).
- Ermengol X d'Urgell (1274 - 1314).
- Joan de Gilabert (finals segle XV).
- Joan de Gilabert. Fill.
- Joan de Gilabert i de Pou. Net.
- Francesc de Gilabert i Alentorn (Finals segle XVI- inicis segle xvii). Paer de Lleida en tres ocasions.
En algun moment del segle xvii la baronia canvia de mans, sense que se'n coneguin els detalls.
- Josep Galceran de Pinós i de Perapertusa (1626-1680).
- Josep Galceran de Pinós i Rocabertí (1665-1718). Conegut per ser un del defensors de Barcelona durant el setge de 1713-14.
- Josep Galceran de Pinós i Pinós (1710-1785).
- Marquès de Dues Aigües. Últim senyor de la Vansa segons la tradició popular. Data indeterminada.
Referències[modifica]
- ↑ «25521 Baronía de la Vansa». Alteraciones de los municipios en los Censos de Población desde 1842. INE. [Consulta: 22 agost 2020].
Bibliografia[modifica]
- Bernaus, Ramon; Sánchez, Ferran. El Municipi de Vilanova de Meià, 1999. ISBN 84-89943-19-2.
- Arxiu Capitular d'Urgell. Capbreu de Vilanova de Meià. Any 1677. Signatura 520.
- Mora, Josep. Baronia de la Vansa. 1994.
- Arxiu històric digital de l'Ajuntament de la Baronia de la Vansa.