Boma (recinte)

Una boma és un recinte ramader, un recinte comunitari, una palissada, un corral, un petit fort o una oficina del govern de districte, utilitzat habitualment a moltes parts de la regió dels Grans Llacs africans, així com a Àfrica central i meridional. S'associa especialment a la presa de decisions de la comunitat. La paraula originàriament pot ser del bantú o del persa, i s'ha incorporat a moltes llengües africanes, així com a varietats colonials d’anglès, francès i alemany.

Com a recinte ramader, una boma és l'equivalent de kraal. El primer terme s'utilitza en àrees influenciades per la llengua suahili, i el segon s'utilitza en àrees influenciades per l'afrikaans.

En forma de pobles o campaments fortificats, els bomes eren habituals a l'Àfrica Central als segles XVIII i XIX. Eren habituals a tot Àfrica, fins i tot a les zones afectades pel tràfic d'esclaus, les guerres tribals i la conquesta colonial, i van ser construïts i utilitzats per ambdós bàndols.

A part de les palissades ben construïdes que es mostren a les il·lustracions de bomes, el terme, a la pràctica, s'assemblava més sovint a l'estructura que es mostra a la il·lustració que acompanya aquest article. D'aquesta forma, sovint se'ls referia persones com JA Hunter^[2] i Henry Morton Stanley.^[3]^[4]

Etimologia i backrònim[modifica]

Un mite popular explicat als turistes dels Grans Llacs africans afirma que BOMA significava British Overseas Management Administration o British Officers Mess Area durant l’època colonial a Àfrica. El mite sosté que el terme s'ha adoptat des d'aleshores al suahili i a diverses altres llengües bantus vernacles de l'antiga Àfrica oriental britànica (per exemple, chichewa i chitumbuka a Malawi) per significar govern en general, o ubicacions d'oficines governamentals, com ara centres de districte.

De fet, la paraula boma té arrels molt més profundes en les llengües parlades als Grans Llacs d'Àfrica, ja sigui com una paraula d'origen bantú o una paraula prestada del persa. L’Oxford English Dictionary atribueix el primer ús en anglès escrit a l'aventurer Henry Morton Stanley, en el seu llibre Through the Dark Continent (1878): 'From the staked bomas..there to my hearing the blear of young terners'.^[3]

El terme també s'utilitza al llarg del llibre anterior de Stanley How I found Livingstone (1871) ... vam plantar el nostre campament, vam construir una boma d'acàcia espinosa i altres branques d'arbres, apilant-les al voltant del nostre campament...^[4] A Dictionary of the Suahili Language de Krapf (1882) defineix boma com "una palissada o empalizada que serveix com una mena de fortificació a les ciutats i pobles... pot consistir en pedres o pals, o en un matoll impenetrable d'espines". encara que no dóna un origen a la paraula.

Boma també apareix a Deutsches Kolonial-Lexikon de Band (1920), que indica que la paraula estava en ús a Tanganica molt abans que caigués sota el control dels britànics. El Diccionari Standard Swahili-English de Johnson (1939) suggereix que boma prové d'una paraula persa, buum, que diu que significa guarnició, lloc on es pot habitar amb seguretat. A Swahili i Sabaki: A Linguistic History, Nurse i Hinnebusch (1993) donen a iboma, àrea defensada, com una innovació bantú dels Grans Llacs o un préstec del persa (pàg. 295). En qualsevol cas, la paraula estava en circulació abans que l’Imperi Britànic comencés a colonitzar.

A més, no va existir mai cap entitat com la British Overseas Management Administration.^[5]

Referències[modifica]

↑ René de Pont-Jest: L'Expédition du Katanga, d'après les notes de voyage du marquis Christian de BONCHAMPS, in: Edouard Charton (editor): Le Tour du Monde magazine, also published bound in two volumes by Hachette, Paris (1893). Also available online at www.collin.francois.free.fr/Le_tour_du_monde/ Arxivat 2010-02-05 a Wayback Machine.
↑ Hunter, John G.. White Hunter. Long Beach, CA: Safari Press, 2000. ISBN 1-57157-122-1.
↑ ^3,0 ^3,1 Stanley, Henry M.. Through the Dark Continent, or, The sources of the Nile around the Great Lakes of equatorial Africa and down the Livingstone River to the Atlantic Ocean. New York: Dover Publications, 1988. ISBN 0-486-25667-7.
↑ ^4,0 ^4,1 Stanley, Henry M.. How I Found Livingstone; travels, adventures, and discoveries in Central Africa, including an account of four months' residence with Dr. Livingstone, by Henry M. Stanley. HardPress Publishing, 2010. ISBN 978-1-4076-3041-0.
↑ «H-net.msu.edu». Arxivat de l'original el 2015-04-26. [Consulta: 7 agost 2006].

[1] René de Pont-Jest: L'Expédition du Katanga, d'après les notes de voyage du marquis Christian de BONCHAMPS, in: Edouard Charton (editor): Le Tour du Monde magazine, also published bound in two volumes by Hachette, Paris (1893). Also available online at www.collin.francois.free.fr/Le_tour_du_monde/ Arxivat 2010-02-05 a Wayback Machine.

[isbn1-57157-122-1-2] Hunter, John G.. White Hunter. Long Beach, CA: Safari Press, 2000. ISBN 1-57157-122-1.

[isbn0-486-25667-7-3] 3,0 ^3,1 Stanley, Henry M.. Through the Dark Continent, or, The sources of the Nile around the Great Lakes of equatorial Africa and down the Livingstone River to the Atlantic Ocean. New York: Dover Publications, 1988. ISBN 0-486-25667-7.

[isbn1-4076-3041-5-4] 4,0 ^4,1 Stanley, Henry M.. How I Found Livingstone; travels, adventures, and discoveries in Central Africa, including an account of four months' residence with Dr. Livingstone, by Henry M. Stanley. HardPress Publishing, 2010. ISBN 978-1-4076-3041-0.

[5] «H-net.msu.edu». Arxivat de l'original el 2015-04-26. [Consulta: 7 agost 2006].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]