Can Riera (Barcelona)

Infotaula d'edifici Can Riera
Dades
Tipus	Masia
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura popular
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	la Verneda i la Pau (Barcelonès)
41° 26′ N, 2° 12′ E
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC	30291

Can Riera és una antiga masia del segle xvi de la Verneda i la Pau, a Barcelona, l'última del barri, situada en un terreny delimitat pels carrers de Santander i Bonaventura Gispert i el camp del Centenari de la Unió Esportiva Sant Andreu.

L'edifici

A la façana hi ha dos rellotges solars que encara conserven les agulles i restes de la pintura original, i una placa de pedra a la portalada principal que informa que l'edifici va ser consagrat el 1574; aquest conserva elements originals dels segles XVIII i xix i també té una finestra gòtica, darrere la qual n'hi ha dos petits festejadors de pedra. A la primera planta hi ha la residència principal, amb un ampli menjador, dues habitacions nobles amb dormitori segregat i mitja dotzena d'estances secundàries, mentre que a la planta baixa hi ha un generós vestíbul, dependències menors per al servei i una cuina original del segle xviii, amb una gran xemeneia de dos metres d'ample amb arc davanter de ferro, fogons de ceràmica per a carbó i rajoles decoratives. Al costat de la casa hi ha una segona construcció, més baixa, "una era per guardar la collita i batre el gra" segons els arqueòlegs, i a la part posterior hi ha part de dues tenalles ceràmiques per emmagatzemar vi, del segle xix, tot i que els darrers estudis indiquen que possiblement s'hagin reutilitzat per adobar pells.

Història

El cultiu fonamental de la masia, de 1574, era la vinya, fins que l'any 1877 va arribar la fil·loxera; amb la plaga, les terres es van dedicar a conrear verdures i hortalisses, explotades per pagesos locals fins a finals de la dècada del 1980, moment en què van deixar de ser rendibles. A la dècada següent les terres es van vendre per fer un aparcament de camions, ús que manté avui dia, i es van destruir totes les canalitzacions i l'enorme bassa d'aigua de la finca, juntament amb els dos pous que hi havia.

El pla urbanístic

L'any 2010 la parcel·la, de 192.852 m2, es va veure afectada amb l'arribada de l'AVE a la Sagrera, quan es va aprovar el pla urbanístic "Sector Prim" per tal d'impulsar Barcelona-Sagrera Alta Velocitat, una societat formada per l'Ajuntament, la Generalitat i el Ministeri de Foment i que preveia construir 3.509 pisos en edificis de fins a 18 pisos d'altitud, el 45% dels quals serien protegits o tutelats, i que donarien cabuda a unes 7.700 persones. Al juny d'aquell any l'Ajuntament va aprovar les requalificacions, preveient que la urbanització es realitzaria entre 2012 i 2014 per tal de poder-hi construir les torres de 2013 a 2017. Un cop aprovada la reparcel·lació del terreny començarien els primers enderrocaments.

Una plataforma de veïns de la Sagrera i de Sant Martí, Apropat (Agrupació per la Protecció del Patrimoni), creada el novembre del 2011 per veïns de les zones afectades per les obres de l'AVE, va reivindicar la preservació de la masia i un mur confrontant del segle xviii, que és l'últim tram supervivent de la històrica Riera d'Horta, cap dels quals està protegit com a patrimoni avui dia. A través del grup municipal d'ICV-EUiA, es va instar a l'Ajuntament a estudiar el valor patrimonial del conjunt i la seva inclusió al Catàleg protegit de la ciutat, proposta que va ser acceptada i que va donar pas a l'inici del procés, segons el Districte de Sant Martí.

Les dues persones que hi vivien en aquell moment es trobaven en un procés de desnonament. En morir l'últim masover, van reclamar la propietat de les seves estances en virtut de la usucapió o prescripció adquisitiva; tot i estar empadronats a la masia des de feia dues generacions, els seus contractes eren verbals i no hi havia factures de subministraments al seu nom, per la qual cosa no se'ls va donar la raó. Els inquilins en demanaven la rehabilitació i que la masia es dediqués a "alguna cosa que resulti útil per la gent del barri".

Posteriorment, l'Ajuntament només va oferir una protecció de nivell "D", que només obligava els promotors a documentar l'existència de la masia mitjançant fotografies, i a fer un inventari del contingut d'aquesta abans d'enderrocar-la, ja que consideraven que no tenia prou valor arquitectònic. Des del Centre d'Estudis de Sant Martí de Provençals van afirmar: «La història de Sant Martí sempre ha estat maltractada. Han destruït tots els vestigis del nostre passat. Hi ha documentades 17 masies com Can Riera. No deixarem que es perdi». A causa de la crisi econòmica, l'execució del pla urbanístic no era imminent, cosa que va donar marge de temps als defensors de la masia per tal d'aconseguir aliances per a la seva lluita.

L'agost de 2013 l'Ajuntament va rectificar i la va excloure del "Sector Prim", després d'any i mig de mobilitzacions veïnals en contra d'aquest, tot i que el futur de la masia encara era incert. Des de la plataforma Apropat van comentar: «Tenim clar que ha de ser un equipament per al barri. Ara s'ha de decidir quin i com». Entre les diverses idees hi havia crear horts urbans, una reivindicació històrica del barri, fer un museu amb les troballes arqueològiques de les obres del tren, ampliar el centre cívic, o bé convertir-lo en un centre de creació en homenatge a la Colla del Safrà, el grup de pintors del segle xix que estudiaven a la Llotja i anaven als suburbis a pintar els camps de Sant Martí, fugint de la burgesia, entre els quals hi havia Nonell, Mir i Canals.

Vegeu també

• Salvador Riera i Giralt, fundador del barri del Guinardó

Enllaços externs

• Can Riera a BarcelonaRutas
• Fotografies de la masia a Memòria dels barris
• El projecte urbanístic Eix Prim es modifica per salvar Can Riera a BTV, 19 de setembre de 2013 (vídeo)