Cap de la Casa Imperial del Brasil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de càrrec políticCap de la Casa Imperial del Brasil
TitularBertrand del Brasil
des del 15 de juliol de 2022
TractamentSa Altesa Imperial i Reial
ResidènciaSão Paulo Modifica el valor a Wikidata
JurisdiccióBrasil Modifica el valor a Wikidata
LlocBrasil Modifica el valor a Wikidata
EstatBrasil
Creació12 d'octubre de 1822
Primer titularPere I del Brasil
Abolit15 de novembre de 1889
Precedit perLluís Gastó d'Orleans
Lloc webmonarquia.org.br Modifica el valor a Wikidata

El Cap de la Casa Imperial Brasilera [1] és un càrrec ocupat pel cap de l'antiga família imperial brasilera.[2] Després de la proclamació de la República brasilera el 15 de novembre de 1889, l'exili del llavors emperador Pere II i la revocació de tots els títols nobiliaris en la Constitució brasilera de 1891,[3] serveix per indicar el presumpte hereu de l'extint tron imperial del Brasil i de la Dinastia Bragança.

Antecedents[modifica]

Els monàrquics brasilers afirmen que, mantenint la lògica establerta per la Constitució brasilera de 1824, aquest títol respectaria la línia de sobirania ius sanguinis, sent heretat pel primer fill descendent directament de Pere I del Brasil, i, a falta d'això, de la primera filla. Si el titular del títol fos una descendent de la família imperial brasilera, el títol no es transmetria mai al seu marit, que passaria a ser Cap Consort. Fou el cas d'Isabel del Brasil (filla de Pere II), casada amb Gastó d'Orleans, comte d'Eu, el 1864.[4]

De la mateixa manera que va passar amb els emperadors brasilers quan van ser elevats al tron, el primogènit del Cap de la Casa Imperial brasilera rebria el títol extingit de Príncep Imperial del Brasil, i el segon en la línia successòria rebria el de Príncep de Grão-Pará,[5] tot respectant les preferències successives adequades. Des de la mort de Pere II l'any 1891, el Cap de la Casa Imperial rep el tractament de Sa Altesa Imperial i Reial, Príncep del Brasil i Príncep d'Orleans i Bragança. Aquest darrer títol prové dels drets dinàstics de Gastó d'Orleans, qui era part de la família real francesa.[6]

Com en el cas dels antics emperadors del Brasil, el cap de la casa imperial havia de mantenir la seva nacionalitat brasilera, la qual cosa podria implicar un impediment per al matrimoni amb un cap de casa dinàstica estrangera que obligués al seu cònjuge a assumir la nacionalitat respectiva.

Línies successòries[modifica]

La qüestió successòria de 1908 va donar lloc a una disputa entre els descendents de la família imperial brasilera. Una part dels monàrquics brasilers considera que la titularitat de la Casa Imperial brasilera pertanyeria a la branca de Vassouras, compost pels descendents de Lluís del Brasil, el segon fill d'Isabel. En aquesta línia dinàstica, el títol hauria estat heretat successivament per Pedro Henrique (1921–1981), com a primogènit de Luís Maria Filipe, i després Luís Gastão, com a primogènit de Pedro Henrique (des de 1981).[7]

Per a altres, qui hauria d'haver succeït Isabel del Brasil al capdavant de la casa imperial fou el seu fill gran Pedro de Alcântara d'Orléans i Bragança. Aquests consideraven que la renúncia de Pedro de Alcântara, a conseqüència del seu matrimoni morganàtic amb la comtessa Elisabeth de Dobrzenicz, era més una costum que no pas una llei estricta, motiu pel qual hagués pogut restablir la seva opció primogènica. Després de la seva mort (1940), la branca de Petrópolis va estar encapçalada pel seu fill Pedro Gastão (fins al 2007) i el seu nét Pedro Carlos de Orléans i Bragança.[8]

Fora de les dues branques principals, existeix una tercera línia dinàstica, la de Saxònia-Coburg i Bragança, descendents de Leopoldina de Bragança, germana petita d'Isabel. Casada amb Luís Augusto de Saxònia-Coburg-Gotha, només una neta de Leopoldina, Teresa Cristina, va mantenir la nacionalitat brasilera, però va contraure matrimoni desigual amb el baró austríac Lamoral von Taxis. El primogènit, Carlos Tasso, actual cap de la casa de Saxònia-Coburg i Bragança, vol reactivar els seus drets dinàstics emparant-se en la mateixa reclamació feta pels Petrópolis sobre la incapacitació dels matrimonis morganàtics.[9][10]

Referències[modifica]

  1. ↑ «No pior momento da pandemia, Chefe da Casa Imperial do Brasil divulga mensagem» (en portuguès brasiler). Jornal Mundo Lusíada, 05-04-2021. [Consulta: 9 agost 2022].
  2. ↑ Gomes Freire, Quintino. «Mensagem de Natal de 2020 do Chefe da Casa Imperial do Brasil» (en portuguès brasiler). Diário do Rio de Janeiro, 26-12-2020. [Consulta: 9 agost 2022].
  3. ↑ «CONSTITUIÇÃO DA REPÚBLICA DOS ESTADOS UNIDOS DO BRASIL (DE 24 DE FEVEREIRO DE 1891)» (en portuguès). Presidência da República, 25-02-1891. [Consulta: 9 agost 2022].
  4. ↑ «CONSTITUIÇÃO POLITICA DO IMPERIO DO BRAZIL (DE 25 DE MARÇO DE 1824)» (en portuguès). Presidência da República, 26-03-1824. [Consulta: 9 agost 2022].
  5. ↑ Vasconcellos, José Smith de; Vasconcellos, Rodolfo Smith de. Archivo nobiliarchico brasileiro (en portuguès). Lausana: Imprimerie La Concorde, 1918. 
  6. ↑ Mounier, Frédéric. «D'hier à aujourd'hui, la noblesse française» (en francès). RCF Radio, 19-08-2019. Arxivat de l'original el 2021-01-27. [Consulta: 1r setembre 2022].
  7. ↑ Borbó-Dues Sicílies, Maria Pia de. Minha mãe, a Princesa Imperial viúva (en portuguès brasiler). Traducció: Motta do Amaral, José Ubaldino (trad.), 1990. 
  8. ↑ Gutiérrez, Bernardo. «La familia real brasileña defiende los nuevos ideales» (en castellà). Público, 09-01-2008. [Consulta: 1r setembre 2022].
  9. ↑ Lessa, Clado Ribeiro de «O Segundo Ramo da Casa Imperial e a nossa Marinha de Guerra». Revista do Instituto Histórico e Geográfico Brasileiro, vol. 211, 1951, pàg. 118-133. ISSN: 0101-4366.
  10. ↑ Saxe-Coburgo e Bragança, Carlos de «Princesa Leopoldina». Revista do Instituto Histórico e Geográfico Brasileiro, vol. 243, 1959, pàg. 80-81. Arxivat de l'original el 2010-12-21. ISSN: 0101-4366 [Consulta: 1r setembre 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cap_de_la_Casa_Imperial_del_Brasil&oldid=32011325»