Carrer de la Comtessa de Sobradiel
  | |
| Tipus | carrer |
|---|---|
| Epònim | Comtat de Sobradiel |
| Situació | |
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) |
Interseccions
| |
 Traçat de la via | |
El carrer de la Comtessa de Sobradiel es troba entre els d'Avinyó i d'Ataülf del barri Gòtic de Barcelona. Deu el seu nom a María Teresa Álvarez de Toledo y Palafox, comtessa de Sobradiel, propietària del Palau, que fou enderrocat per a construir-hi un conjunt d'edificis d'habitatges (vegeu Urbanització del Palau Reial Menor).[1]
Arquitectura[modifica]
Just al centre i encarada cap al carrer del Palau, hi ha la casa del notari Montserrat Corominas (núm. 6),[2] projectada per l'arquitecte Francesc Vila.[3] Per altra banda, els arquitectes Antoni Rovira i Trias (les dues primeres) i Francisco de Paula del Villar (la tercera) s'encarregaren de les cases dels germans Felicià (núm. 4),[4] Bartomeu (núm. 10)[5] i Francesc Tarré (núm. 9).[6]
Mosaic romà[modifica]
El 1860, durant la construcció de les dues darreres, i a tres metres de profunditat, es va trobar un mosaic romà (opus tesselatum) d'uns 8,5 m de llarg per 3,6 me d'ample. Les obres foren aturades fins que fos possible extreure'l en condicions, operació que va ser assumida i costejada per la Diputació, sota la direcció d'Elies Rogent.[7] Va ser col·locat al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, just a l'espai central sota la cúpula, on va romandre fins al 1869. Després va passar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on es troba actualment.[7]
El mosaic presenta una sanefa de cintes ondulants oposades i en espiral alternant amb motius florals, que envolta l'espai central per tres costats. El motiu central mostra el final d'una cursa de quadrigues al circ. Hi trobem la victòria, l'arribada en segon i tercer llocs i la caiguda fatal. El costat esquerre ha desaparegut però en alguns dels dibuixos conservats podem observar les restes de la meta secunda i del carro in naufragium. L'esquematització de la spina o eripus mostra en perspectiva l'elevació del mur, que hi comporta petites basses simulant el moviment de l'aigua amb línies en blau pàl·lid, marró i blanc. Al seu voltant s'hi ha disposat imatges de déus, d'atletes, de captius i d'animals.[7]
Es tracta d'un exemplar excepcional en la musivària romana, tant per la iconografia com per les inscripcions i les grans dimensions. Cronològicament es situaria entorn al segon quart del segle iv, amb paral·lels com el de la Piazza Armerina (Sicília).[7]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Casa Montserrat Corominas, de Francesc Vila (1859), al número 6 -
Vestíbul del número 10 del carrer -
El carrer en dia de pluja, amb la casa Josep Antoni Buxeres a la dreta, al número 7 -
Placa en record d'Esteve Paluzie, al número 7
,_vest%C3%ADbul.jpg)
.jpg)
-
Fragment del mosaic romà que representa una quadriga -
Fragment del mosaic romà -
Fragment del mosaic romà -
Fragment del mosaic roma
Referències[modifica]
- ↑ «Comtessa de Sobradiel». Nomenclàtor dels carrers. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 216.
- ↑ AMCB, 04-07-1859.
- ↑ AMCB, 01-02-1861.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1107 bis C, 19-11-1860.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1039 bis C, 20-01-1860
- ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 «Palau Reial Menor». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carrer de la Comtessa de Sobradiel |
- Trullàs Ledesma, Òscar; Miquel López, Júlia. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada al carrer Ataülf, 7 de Barcelona. Arqueòlegs.cat, 31-03-2019.
Enllaços externs[modifica]
- «Carrer Comtessa de Sobradiel». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.