Casa Dolors Alesan de Gibert
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Arquitecte | Enric Fatjó i Torras | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Dreta de l'Eixample (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Sant Joan, 110 | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 41262 | |||
La Casa Dolors Alesan de Gibert és un edifici situat al passeig de Sant Joan, 110 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]
Història[modifica]
Va ser projectada el 1902 per l'arquitecte Enric Fatjó i Torras per a Dolors Alesan i Claparols,[2] casada amb Francesc Xavier Gibert i Pla.[3]
Descripció[modifica]
És un edifici de planta baixa i cinc pisos. L'accés principal, centrat en la façana, comunica amb una zona de vestíbul que conté el celobert i l'escala que dona accés als pisos superiors.[1] La façana té una composició simètrica d'obertures en quatre eixos verticals. En els eixos laterals apareixen unes tribunes de pedra que abracen els dos primers pisos i fan de balcó del tercer. Els dos eixos centrals tenen balconeres, unides per un balcó corregut en els dos primers nivells. L'última planta s'obre amb vuit balconeres a mode de galeria unides, de dos en dos, per balcons semicirculars.[1]
El coronament té una barana calada correguda a tota l'amplada amb elements escultòrics. Aquesta integra en la part central una part cega considerablement sobreelevada i rematada per una cornisa arquejada. Aquest parament cec serveix de fons per recolzar un gran medalló amb l'any de construcció, profusament orlat, i un medalló de coronament que remata el conjunt per dalt.[1] La coberta és plana amb terrat, del qual surt un àtic prudencialment retirat de la façana. De l'exterior destaquen les baranes de pedra dels balcons formats per grups escultòrics amb al·legories a la música i elements naturalistes.[1]
Es conserven vitralls emplomats amb vidres de colors a les tribunes i a les finestres del celobert.[1] L'interior reflexa en bona part els criteris presents a la façana; cuidat treball de serralleria i elements de vidre i fusta de clara influencia modernista per una banda, però moderació en els colors per l'altra.[1]
En aquest edifici sobresurt la presència d'elements decorats amb formes vegetals típiques del modernisme en tota la façana, especialment en les mènsules dels balcons o en els medallons de les claus.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Casa Dolors Alesan de Gibert». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ «Dolores Alesan de Gibert. Passeig de Sant Joan (110). Construir casa a un solar». Q127 Eixample 8767/1902. AMCB, 12-12-1902.
- ↑ «Casa Dolors Alesan Claparols de Francesc X. Gibert Pla». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Dolors Alesan de Gibert |
- «Casa Dolors Alesan Claparols de Francesc X. Gibert Pla». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.