Casa Hurtado

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa Hurtado
Imatge
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteGuillem Busquets i Vautrabers
Construcció1905 Modifica el valor a Wikidata
Construcció1905
Característiques
Estil arquitectònicModernisme
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBarcelona i Pedralbes (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAv. Pedralbes, 46-48
Map
 41° 23′ N, 2° 07′ E / 41.39°N,2.12°E / 41.39; 2.12
BCIL
IdentificadorIPAC: 41247

La Casa Hurtado és una obra modernista de Barcelona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.

Descripció[modifica]

La Casa Hurtado està ubicada al número 46 - 48 de l'avinguda Pedralbes del districte de les Corts. Originalment era una residència unifamiliar projectada per l'arquitecte Guillem Busquets i Vautravers i fou construïda entre els anys 1904 i 1906 per encàrrec d'Antonio Hurtado i Estapé, argenter resident al carrer de la Portaferrissa.[1]

Aquesta construcció es configura com un edifici aïllat envoltat de jardí i consta de planta baixa i dues plantes pis amb coberta transitable tancada per balustrades.[1]

Pel que fa a les façanes, aquesta casa es caracteritza per la utilització de diferents tractaments. A la primera planta i part de la segona és majoritària la utilització d'estuc blanc mentre que a la planta baixa i part de la segona s'utilitza maçoneria irregular. Aquests tractaments contrasten amb el maó vist, aplicat puntualment. El maó s'utilitza per emmarcar totes les obertures arquitectòniques, en les balustrades del terrat i als balcons, on sobresurten esglaonadament formant arcs.[1]

A més de la puntual decoració amb maó, als ampits de les finestres de la planta baixa i a la part interna de la marquesina del balcó del segon pis, s'observa la utilització de rajoles de ceràmica vidriada en blanc i verd.[1]

Les reixes dels balcons, igual que les de protecció de finestres i la porta d'accés a l'escala que va a les plantes superiors i al terrat són de ferro forjat, que reprodueix motius florals. Totes les finestres tenen persianes de llibret[1]

A la planta baixa, concretament al saló, el paviment és de mosaic hidràulic i reprodueix motius vegetals i florals, a la vegada que el sostre està decorat en guix -pintat de colors i emmarcat per motllures també de guix-, amb relleus igualment vegetals i florals inscrits en circumferències unides per fulles, solució que també s'aplica als espais romboïdals creats per les circumferències.[1]

Història[modifica]

El solar era propietat d'Antonio Hurtado i Estapé, qui sol·licità de l'Ajuntament de Sarrià l'any 1904 (concretament el 7 de setembre) el corresponent permís de construcció de la tanca del solar i de cimentació de la futura casa d'estiueig, aleshores al carrer de Caponata, cantonada passeig de Pedralbes. El tram que arribaria a Pedralbes des de Major de Sarrià del carrer Caponata mai es va realitzar. Antonio Hurtado encarregà a l'arquitecte Guillem Busquets i Vautravers, el projecte i la direcció de les obres de la seva futura casa. Aquest va realitzar en aquest edifici una de les seves primeres obres. Els plànols van adjuntar-se a la sol·licitud de permís d'obres municipal el dia 1 de desembre de 1905, obtenint-se el permís el dia 22 d'aquest mes. L'obra principal es va realitzar l'any 1906.[1]

L'any 1945 es va dividir la casa en tres apartaments. A la noble planta baixa hi van viure les nebodes del senyor Hurtado (germanes Massagué Ribas); al pis primer hi anà a viure la família Moragas; i al pis segon la família del pintor J.M. Nuet i Martí. Els Nuet van viure fins a l'any 1993.[1]

Actualment (any 2012) està en desús, amb les portes i finestres tapiades.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Casa Hurtado». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 desembre 2017].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Hurtado
  • «Casa Hurtado». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.