Casa Sant Felip Neri
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici religiós i edifici residencial  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | les Tres Torres (Barcelonès), Sarrià - Sant Gervasi (Barcelonès) i Barcelona | |||
| Localització | Castellnou, 22-34 / Alt de Gironella, 15-29 / Nena Cases, 37-47 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 2349 | |||
La Casa Sant Felip Neri és un edifici situat al barri de les Tres Torres de Barcelona, propietat de la Congregació de Religioses Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Està catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
Història[modifica]
Aquesta torre, juntament amb altres dues, van donar nom a aquest barri de Sarrià. L'edifici actual es va construir sobre una masia del segle xvii, que a mitjans del xix era propietat de Ramona Castellnou, coneguda com a «Nena Casas» per la gran quantitat de cases que posseïa.[2] El 1906, l'arquitecte Bonaventura Conill i Montobbio, deixeble d'Antoni Gaudí, va fer una reforma profunda d'estil modernista, continuada per Josep Masdeu i Puigdemasa el 1913.[3]
El 1915 va ser adquirit per la congregació de les Germanes de Sant Felip Neri, que posteriorment rebrien el nom de Filipenses Missioneres de l'Ensenyament. Uns anys després, l'arquitecte Ignasi Maria Adroer i Calafell construí un edifici de planta rectangular adossat a la torre, mantenint la unitat amb tot el conjunt, dedicat a capella, sales i dormitoris de la comunitat.[4]
Durant la Guerra Civil espanyola, el dictador Franco la va confiscar i la convertí en hospital. El 1954, les monges la van recuperar i la van destinar a la Casa General i Noviciat de la Congregació. El 2006, van decidir-ne una gran part a la Casa d'Espiritualitat Sant Felip Neri, un espai d'acollida, interreligiós i intercultural.[5]
Descripció[modifica]
L'edificació actual, situada al mig d'un extens terreny enjardinat, és el resultat d'una reforma modernista, amb materials com el maó vist, ceràmica vidriada, estuc, etc. En sobresurt la torre-mirador, amb una complicada coberta, i la fusteria i les vidrieres de les obertures principals.[1]
Al jardí hi ha pins i cedres centenaris de gran alçada, i antigament, era molt més gran i ocupava també el solar adjacent, on actualment hi ha un edifici residencial.[5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Casa central de Religioses Filipenses». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ Bos Riera, Daphne; Pérez Samper, Juan María «¿Conoces la torre modernista de la espiritualidad?». La Vanguardia, 04-04-2022.
- ↑ «Can Nena Casas (Casa de Sant Felip Neri)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- ↑ «Casa Sant Felip Neri». Casa d’Espiritualitat Sant Felip Neri. Arxivat de l'original el 2023-05-30.
- ↑ 5,0 5,1 Tort Arnau, Maria Josep. Explora els jardins i viu els arbres. Jardins i arbres del districte de Sarrià-Sant Gervasi. Barcelona: El Jardí, 2022, p. 38-39. ISBN 978-84-09-46124-0.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Sant Felip Neri |
- «Can Nena Casas (Casa de Sant Felip Neri)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.