Casa de remolienda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaCasa de remolienda
Casa de remolienda i Casa de Remolienda Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióJoaquín Eyzaguirre
Protagonistes
ProduccióConsuelo Castillo
GuióCynthia Rimsky
Gonzalo San Martín
Alejandro Sieveking
MúsicaAndreas Bodenhofer
FotografiaDavid Bravo Bueno Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCinembargo Comunicaciones
DistribuïdorAndes i Televisión Nacional de Chile Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenXile Modifica el valor a Wikidata
Estrena2007 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Recaptació360.936 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0498928 Filmaffinity: 344803 Allocine: 132549 Letterboxd: casa-de-remolienda TCM: 685166 TMDB.org: 286082 Modifica el valor a Wikidata

Casa de remolienda és una pel·lícula xilena de 2007 dirigida per Joaquín Eyzaguirre i escrita per Gonzalo San Martín i Cynthia Rimsky. El film està basat en l'obra dramàtica La remolienda d'Alejandro Sieveking. El repartiment és encapçalat per Amparo Noguera, Daniel Muñoz, Paulina García, Alfredo Castro i Tamara Acosta.[1][2]

Sinopsi[modifica]

La història està situada en un poble al sud de Xile en els anys 1950. Una dona pagesa anomenada Nicolasa (Amparo Noguera), recentment vídua, decideix baixar al poble a casar als seus tres fills. Al poble viu la seva germana, Rebeca (Paulina García), a qui no veu fa 20 anys. Aquesta última té una casa de remolta, cosa que Nicolasa desconeix. Rebeca té tres prostitutes joves a les quals decideix vestir de senyoretes que allotgen en aquesta suposada pensió. Al poble estan instal·lant la llum elèctrica, evident símbol del progrés i l'enginyer que ve a càrrec és Renato (Alfredo Castro), un vell amor de Rebeca, a qui va abandonar fa 20 anys.

Repartiment[modifica]

Publicidad[modifica]

La campaña publicitaria del filme fue dirigida por el diseñador chileno Ricardo Villavicencio y el creativo Gonzalo Albornoz.

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]