Catàleg col·lectiu
El catàleg col·lectiu reuneix en un únic entorn i ordre els registres bibliogràfics de diverses biblioteques unides amb una finalitat en comú.[1][2] És l'instrument central que permet el compartiment de recursos bibliogràfics dels membres de la xarxa en la qual s'insereix, i alhora facilita la interconnexió amb altres xarxes, ampliant així l'abast de l'accés a la informació i als documents a nivell mundial.[3] Es poden classificar segons la cobertura, en nacional, internacional o regional.
Utilitat[modifica]
La utilitats del catàleg col·lectius és:
- Conèixer a quin centre es troba una obra i quina és la seva localització.
- Facilitar el préstec interbibliotecari.
- Permetre el control d'adquisicions.
- Conèixer el grau de disponibilitat d'una publicació.
- Facilitar la cooperació bibliotecària.
Elaboració[modifica]
Hi ha una sèrie de requisits per elaborar un catàleg col·lectiu:
- determinar si suposarà una millora per accedir a les publicacions i una utilització més econòmica de recursos bibliotecaris.
- determinar el grau de compromís de les biblioteques.
- establir funcions, competències i organigrames administratius de l'organisme rector del catàleg col·lectiu.
- aconseguir un acord entre les biblioteques participants quant a: sistema de catalogació, sistema de classificació, forma dels encapçalaments de matèria, sistema de coordinació per a la gestió del catàleg, regularitat en la introducció de seients bibliogràfics i en la comunicació de modificacions.
Alguns dels principals catàlegs col·lectius a nivell internacional són: OCLC, RLIN; i a nivell català ens trobem amb el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya o Aladí. Catàleg de la Xarxa de Biblioteques Municipals de Barcelona.
Llista de catàlegs col·lectius[modifica]
Catàlegs col·lectius a Catalunya[4][modifica]
- Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC)
- Aladí. Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona
- Argus. Catàleg col·lectiu de la lectura pública - Gencat.cat
- Catàleg de les biblioteques especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG)
- Catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic de Catalunya
- Catàleg col·lectiu de les Biblioteques de l'Ajuntament de Barcelona (CBAB)
- Fons d'Història local de Catalunya, catàleg sobre història local de Catalunya
Catàlegs col·lectius a Espanya[5][modifica]
- Catàleg Col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Universitàries Espanyoles (REBIUN)
- Catálogo colectivo del patrimonio bibliográfico español, conté la descripció d'obres impreses entre els segles XV i XX que es troben en diferents biblioteques espanyoles públiques i privades.
- REBECA, base de dades que conté els registres bibliogràfics en format Ibermarc de les Biblioteques Públiques de l'Estat i d'algunes biblioteques centrals de les Comunitats Autònomes. Està concebuda principalment com una font de recursos per a la catalogació automatitzada.
- RUECA (Red universitaria española de catálogos Absys), amb accés als catàlegs de les biblioteques universitàries que funcionen amb el programa de gestió bibliotecària Absys.
- Catálogo bibliográfico colectivo de la Red de Bibliotecas del CSIC
- Catálogos de las bibliotecas públicas del estado, amb accés als fons de les Biblioteques Públiques de l'Estat des d'una única interfície.
- Catálogo colectivo de bibliotecas judiciales
- Catálogo Colectivo Español de Publicaciones Periódicas
Referències[modifica]
- ↑ Martínez de Sousa, J. Diccionario de bibliología y ciencias afines. 2ª ed. corr. y aum.. Madrid: Fundación Sánchez Ruipérez/Pirámide, 1993, p. 139. ISBN 84-86168-78-3.
- ↑ Mikelarena Peña, Fernando «Fuentes de información bibliográfica para la investigación en historia moderna y contemporánea». Historia Contemporánea, Núm. 21, 2000, pàg. 565-594 [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ Espinós i Ferrer, Montserrat; Mestre i Vidal, Mercè; Tort i Pascual, Marta «La creació del Catáleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya: els treballs tècnics preparatoris». ítem, Núm. 17, 1995, pàg. 38-58 [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ «Altre catàlegs». Generalitat de Catalunya. Arxivat de l'original el 9 de juliol 2016. [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ Sorli Rojo, Ángela; Merlo Vega, José Antonio «Catálogos de bibliotecas españolas en Internet». Revista Española de Documentación Científica, Vol. 25, Núm. 3, 2002, pàg. 321-328. ISSN: 1988-4621 [Consulta: 15 maig 2016].