Caterina Labouré
 Cos incorrupte de la santa | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Zoë Labouré 2 maig 1806  Fain-lès-Moutiers (França) |
| Mort | 31 desembre 1876 (70 anys) 12è districte de París (França) |
| Sepultura | Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (París, 104 Rue du Bac) |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Es coneix per | Creadora de la devoció a la Medalla Miraculosa; visionària mariana |
| Activitat | |
| Camp de treball | Religió, catolicisme i monastic life (en)  |
| Ocupació | religiosa catòlica, monja |
| Orde religiós | Filles de la Caritat |
| Verge | |
| Celebració | Església Catòlica Romana |
| Beatificació | 28 de maig de 1933 , Roma nomenat per Pius XI |
| Canonització | 27 de juliol de 1947 , Roma nomenat per Pius XII |
| Festivitat | 25 de novembre |
| Iconografia | Hàbit de les Filles de la Caritat, amb la Medalla Miraculosa |
 | |
Caterina Labouré (2 de maig de 1806 - 31 de desembre de 1876), nascuda Zoe Labouré, va ser una de les Filles de la Caritat i visionària mariana, creadora i promotora de la devoció a la Medalla Miraculosa. És venerada com a santa per l'Església catòlica.[1]
Vida[modifica]
Va néixer a un poble de la Borgonya, a casa del granger Pierre Labouré; n'era la novena dels onze fills. El 1815, la seva mare, Madeleine Gontard, va morir, fent-se càrrec de la nena i de la seva germana petita, la seva tia: van marxar amb ella a la seva casa de Saint-Rémy, a nou kilòmetres de casa seva.[2]
Molt devota, de jove, va fer-se membre de la congregació de les Filles de la Caritat, arran d'un somni que havia tingut. Tenia una especial devoció envers la Mare de Déu.
Visions[modifica]
Caterina explicà que la nit del 8 de juliol de 1830, es desvetllà en sentir la veu d'un nen que la cridava a la capella, i que sentí la Mare de Déu que li deia: "Déu vol encarregar-te una missió. No et faran cas, però no temis; tindràs la gràcia per fer el que és necessari. Digues al teu director espiritual el que passa dintre teu. Els temps són dolents a França i al món."[3]
El 27 de novembre de 1830, Caterina va tornar a veure la Mare de Déu. Ara se li mostrava dintre d'un oval, sobre un globus, amb anells de diferents colors que lluïen i enviaven raigs de llum al globus. Al voltant, unes lletres deien "Oh, Maria, concebuda sense pecat, prega per nosaltres que recorrem a tu". L'oval girava, mostrant un cercle de dotze estrelles, una lletra "M" amb una creu a sobre, i els sagrats cors de Maria i Jesús a sota. La Mare de Déu li demanà que expliqués al seu confessor les imatges que havia vist perquè les posessin en una medalla: "Tothom qui la dugui rebrà grans mercès".
Caterina va fer-ho així; el confessor va observar atentament la vida de Caterina durant dos anys i només després li ho comunicà al bisbe, sense donar la identitat de la germana. La petició va ser aprovada i es van fer les medalles, que van assolir un altíssim grau de popularitat. Possiblement, va influir en l'aprovació posterior del dogma de la Immaculada Concepció.[4]
-
Altar de la Capella de la Medalla Miraculos -
La Medalla Miraculosa
Mort i veneració[modifica]
Caterina va viure la resta de la seva vida com una monja més, dedicada a la cura dels malalts i a conviure amb les seves companyes. Mai va dir a ningú més res sobre les seves visions: en morir, el 1876, ningú no ho sabia, ni sabia que era la responsable de la Medalla Miraculosa.
El seu cos va ser exhumat el 1933 i va ser trobat incorrupte, essent dipositat en una urna de vidre a un altar de la Capella de la Mare de Déu de la Medalla Miraculosa (anomenada també 140 Rue du Bac, fent servir-ne l'adreça) de París, al lloc on la Mare de Déu se li havia aparegut. Va ser canonitzada el 27 de juliol de 1947, per Pius XII.
Referències[modifica]
- ↑ «St. Catherine Laboure - Saints & Angels» (en anglès). catholic.org. [Consulta: 10 juliol 2022].
- ↑ Poole, Stafford «Pierre Coste and Catherine Laboure: The Conflict of Historical Criticism and Popular Devotion». Vincentian Heritage Journal, 20, 2, 01-10-1999. ISSN: 0277-2205.
- ↑ García, Fernando Antonio Martínez. Venerantes Virginem Mariam: Análisis teológico de los títulos Inmaculada, Asunta y Madre de la Iglesia en la eucología de los misales romanos de 1962 y 2002 (incluidad la Colección de Misas de la Virgen María) (en castellà). Ediciones San Dámaso, 2016-09-22, p. 98. ISBN 978-84-16639-18-2.
- ↑ Dirvin, Fr Joseph I. Saint Catherine Labouré of the Miraculous Medal (en anglès). TAN Books, 2009. ISBN 978-1-5051-0329-8.
Bibliografia[modifica]
- Joseph I. Dirvin. Saint Catherine Labouré of the Miraculous Medal.CM, TAN Books and Publishers, Inc, 1958-1984. ISBN 0-89555-242-6
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Caterina Labouré |
- The Miraculous Medal : its origin, history, circulation, results (1880) written by Fr. Aladel, St. Catherine's own confessor
- St. Catherine Labouré Arxivat 2006-02-07 a Wayback Machine.
- A hagiography of Catherine with full explanations of the visions and the Medal. Arxivat 2009-10-31 a Wayback Machine.
- Chapel of Our Lady of the Miraculous Medal, rue du Bac, Paris