Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióCentre Muntanyenc i de Recerques Olesà
Dades
Nom curtCMRO
Tipusorganització sense ànim de lucre
centre de recerca Modifica el valor a Wikidata
Especialitatmuntanya, excursionisme, recerca local, natura
Història
Creació7 novembre 1980
Governança corporativa
Seu 
  • Olesa de Montserrat

Lloc webcmrolesa.blogspot.com Modifica el valor a Wikidata

L'any 1980, un grup d'espeleologia (del SIS del Centre Excursionista de Terrassa) i un altre grup de muntanyencs que s'havien escindit de la Unió Excursionista de Catalunya (UEC) d'Olesa van decidir sumar esforços i crear el Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà.[1]

El Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (CMRO) és una entitat esportiva i cultural d'Olesa de Montserrat adherida a la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya.[2] És una organització sense ànim de lucre, fundada el 1980 amb seu social al carrer de l'Església, 39.

Des de la seva fundació s'ha dedicat principalment als àmbits dels esports de muntanya i a la recerca i estudis locals. Actualment està composta per cinc seccions: la secció de Muntanya, secció de Recerques, secció d'Esquí, la secció de Geografia i Ciències Naturals i la secció Capreolus-Grup de Recerca i Natura d'Olesa de Montserrat.[3][4]

Des que va néixer, la filosofia d'aquesta entitat ha estat fomentar l'estudi i la conservació del patrimoni cultural, històric i natural de la població. L'any 1984 el CMRO és nomenat Col·laborador del patrimoni cultural pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.[5] El grup de Recerques va dur a terme la tercera fase de la primera campanya d'excavacions al Mas Vilar. A més, es va recuperar el brollador d'aigua i bassa del segle xvi a Puigventós (Olesa de Montserrat), entre algunes altres activitats.

Durant els primers anys, mentre la secció de recerques es concentrava en la restauració de la capella romànica de Sant Pere Sacama, la secció d'alta muntanya era en una etapa molt activa. Es van fer unes quantes expedicions, al Perú, a l'Himàlaia i als Estats Units d'Amèrica, fins que la mort de dos alpinistes del CMRO (Josep Grañó Ortega i Albert Ibáñez i Ruiz) al Hidden Peak[6][7] a l'expedició Olesa - Hidden Peak'90, el 18 d'agost del 1990, va obrir un període de crisi i reflexió posterior.[8]

Altres actuacions o col·laboracions[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà: Què és el CMRO?». [Consulta: 20 octubre 2020].
  2. «Entitats | FEEC | Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya». [Consulta: 20 octubre 2020].
  3. Montserrat, Ajuntament d'Olesa de. «Capreolus, la nova secció del Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà». Arxivat de l'original el 2020-10-23. [Consulta: 20 octubre 2020].
  4. «Capreolus i veïns d'Olesa recullen 200 quilos de brossa en una sortida al riu», 02-06-2020. [Consulta: 20 octubre 2020].
  5. «Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà: Qui som?». [Consulta: 20 octubre 2020].
  6. Internet, Unidad Editorial. «Víctimas españolas del Himalaya» (en castellà). [Consulta: 20 octubre 2020].
  7. Diario AS «Más de 60 españoles se han dejado la vida en el Himalaya» (en castellà). AS.com, 27-05-2013.
  8. «Monòlit de Coll de les Espases | Mapes de Patrimoni Cultural». [Consulta: 20 octubre 2020].
  9. «NOTICIA SOBRE EL HALLAZGO DE UN VASO EN LA «COVA DELS LLADRES (VACARISSES, BARCELONA)». [Consulta: 14 setembre 2018].
  10. Montserrat, Ajuntament d'Olesa de. «Sant Pere Sacama». Arxivat de l'original el 2018-09-14. [Consulta: 14 setembre 2018].
  11. Collbató, Ajuntament de. «Una exposició al Casinet ens ofereix conèixer les barraques de pedra». [Consulta: 14 setembre 2018].