Centropogon latifrons

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCentropogon latifrons Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Dades insuficients
UICN155196 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreScorpaeniformes
FamíliaScorpaenidae
GènereCentropogon
EspècieCentropogon latifrons Modifica el valor a Wikidata
Mees, 1962[1][2][3]
Nomenclatura
Sinònims
  • Centropogon australis latifrons (Mees, 1962)[3]

Centropogon latifrons és una espècie de peix pertanyent a la família dels tetrarògids i a l'ordre dels escorpeniformes.[4][5]

Etimologia[modifica]

Centropogon deriva dels mots grecs κέντρον (kéntron, fibló) i pogon (barba),[6] mentre que l'epitet llatí latifrons (de latus, "ample" + frōns, "front, davant") vol dir "de front ample".[7]

Descripció[modifica]

Fa 12,5 cm de llargària màxima. 16 espines i 8 radis tous a l'aleta dorsal. 3 espines i 5 radis tous a l'anal. És de color marró groguenc bronzejat i amb una franja marró i fosca, la qual travessa el cos des de l'aleta dorsal fins a la base de les espines de l'aleta anal. Boca petita, terminal i horitzontal. Línia lateral gairebé recta. 12 radis a l'aleta caudal. En comparança amb Centropogon australis, té les cavitats occipital i interorbitària més prominents, una boca més petita i rodona, i una banda marró en forma d'una "V" estreta a la base de l'aleta caudal.[8] 27-28 escates a la línia lateral, la qual és contínua. Absència d'aleta adiposa. Aletes pectorals amb cap espina i 12-13 radis tous. Aletes pelvianes amb 1 espina i 5-5 radis tous.[9]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix marí i d'aigües salabroses (entra al estuaris),[10][11] bentònic,[12] associat als esculls i a les praderies marines costaneres i somes,[12] i de clima subtropical (33°S-44°S),[13] el qual viu a l'Índic oriental: és un endemisme del sud[14] d'Austràlia[15][16][13][3][8] (des de l'extrem occidental de la Gran Badia Australiana -Austràlia Meridional- fins a Kalbarri, Austràlia Occidental).[17][12] És més comú al sud-oest d'Austràlia que a Austràlia Meridional, encara que se sap ben poc sobre l'abundància relativa d'aquesta espècie en aquest darrer estat australià, el qual es troba al límit de la seua àrea de distribució geogràfica.[18] Comparteix el seu hàbitat amb el seu congènere Centropogon australis, el qual viu als esculls arrecerats, àrees sorrenques i praderies marines fins a una fondària de 30 m.[19] En alguns indrets d'Austràlia Occidental ha estat vist en les àrees on trenquen les onades en les àrees sorrenques[20] i en altres hàbitats sorrencs.[21]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans,[13] el seu índex de vulnerabilitat és moderat (39 de 100),[22] és capturat amb destinació al comerç internacional de peixos ornamentals (de 18 a 25 dòlars estatunidencs l'exemplar, segons la grandària, el 2005)[23] i pot ésser criat en captivitat.[12] Tot i que no és destinat per al consum humà, de vegades és capturat de manera incidental per les xarxes d'arrossegament.[24][12]

Referències[modifica]

  1. ↑ Günther, A., 1860. Catalogue of the acanthopterygian fishes in the collection of the British Museum. 2. Squamipinnes, Cirrhitidae, Triglidae, Trachinidae, Sciaenidae, Polynemidae, Sphyraenidae, Trichiuridae, Scombridae, Carangidae, Xiphiidae. British Mus., Londres. Catalogue of the fishes in the British Museum. V. 2: i-xxi + 1-548.
  2. ↑ Mees, G. F., 1962. Additions to the fish fauna of Western Australia -- 3. Fish. Bull. W. Austr. No. 9 (pt 3): 23-30, Pl. 1.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  5. ↑ Encyclopedia of Life (anglès)
  6. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya.
  7. ↑ 2015 WordSense.eu Dictionary (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 Gomon, M. F., C. J. M. Glover i R. H. Kuiter (eds.), 1994. The fishes of Australia's south coast. State Print, Adelaida. 992 p. Pàg. 478.
  9. ↑ Morphology Data of Centropogon latifrons - FishBase (anglès)
  10. ↑ Hutchins, B. i Thompson, M., 1983. The marine and Estuarine fishes of south-western Australia - A field guide for anglers and divers. Western Australian Museum, Perth.
  11. ↑ Hoese, D. F., D. J. Bray, J. R. Paxton i G. R. Allen, 2006. Fishes. A: Beasley, O. L. i A. Wells (eds.). Zoological Catalogue of Australia. Vol. 35.2 Australia: ABRS & CSIRO Publishing, 1472 p. Pàgs. 897-898.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 12,3 12,4 Acero, A; Murdy, E.; Poss, S. . (2010). "Centropogon latifrons." 2010 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2010. [Consulta: 16 juliol 2023]
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 FishBase (anglès)
  14. ↑ Hutchins, B. i R. Swainston, 1986. Sea fishes of southern Australia. Complete field guide for anglers and divers. Swainston Publishing. Perth. 180 p.
  15. ↑ List of Marine Fishes reported from Australia - FishBase (anglès)
  16. ↑ Paxton, J. R., D. F. Hoese, G. R. Allen i J. E. Hanley, 1989. Pisces. Petromyzontidae to Carangidae. Zoological Catalogue of Australia, Vol. 7. Australian Government Publishing Service, Canberra, 665 p.
  17. ↑ Hutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 63: 9-50.
  18. ↑ Baker, J. L., 2008. Marine Species of Conservation Concern in South Australia: Vol. 1 - Bony and Cartilaginous Fishes. Science and Conservation Division, and Coast and Marine Conservation branches of S. A. Department for Environment and Heritage (DEH); Marine and Coastal Community Network of S. A. (MCCN), and Threatened Species Network (TSN).
  19. ↑ Edgar, G. J., 2000. Australian marine life, revised edition: The plants and animals of temperate waters. Reed New Holland.
  20. ↑ Ayvazian, S. G. i Hyndes, G. A., 1995. Surf-zone fish assemblages in south-western Australia: do adjacent nearshore habitats and the warm Leeuwin Current influence the characteristic of the fish fauna? Marine Biology 122(4): 1432-1793.
  21. ↑ Hyndes, G. A., Platell, M. E., Potter, I. C. i Lenanton, R. C. J., 1999. Does the composition of the demersal fish assemblages in temperate coastal waters change with depth and undergo consistent seasonal changes? Marine Biology 134: 335-352.
  22. ↑ Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.
  23. ↑ Ryan, S. i Clarke, K., 2005. Ecological assessment of the Queensland Marine Aquarium Fish Fishery. A report to the Australian Government Department of Environment and Heritage on the ecologically sustainable management of the Queensland marine aquarium harvest fishery. Queensland Marine Aquarium Fish Fishery.
  24. ↑ Wayte, S., Hobday, A. J., Fulton, B., Williams, A. i Smith, T., 2004. Ecological risk assessment for effects of fishing: South East Trawl and Danish Seine fishery. A: A. J. Hobday, A.D. M. Smith i I. Stobutzki (eds), Ecological Risk Assessment for Australian Commonwealth Fisheries. Final Report - Stage 1: Hazard identification and preliminary risk assessment. CSIRO Marine Research, Austràlia.

Bibliografia[modifica]

  • Hutchins, J. B. i K. N. Smith, 1991. A catalogue of type specimens of fishes in the Western Australian Museum. Records of the Western Australian Museum Suppl. Núm. 38: 1-56.
  • Moore, G. I., J. B. Hutchins, K. N. Smith i S. M. Morrison, 2009. Catalogue of type specimens of fishes in the Western Australian Museum (Second Edition). Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 74: vii + 1-69.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1028 pàgines.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Centropogon_latifrons&oldid=32955497»