Chantal Lauby

Chantal Lauby
	;
Biografia
Naixement	23 març 1948 (76 anys); Gap (França)
Activitat
Camp de treball	Interpretació i guionatge cinematogràfic
Ocupació	actriu, guionista, presentadora de televisió, directora de cinema, comedianta, guionista de cinema
Activitat	1979 –
Membre de	Les Nuls
Obra
	Obres destacables (1994) La Ciutat de la paur (oc) ; (1997) Didier, el meu fidel amic; (2002) Astérix et Obélix : Mission Cléopâtre; (2014) Déu meu, però què t'hem fet? ;
Família
Fills	Jennifer Ayache
	Premis (17 octubre 2022) Comanador de les Arts i les Lletres; (31 desembre 2019) Dama de la Legió d'Honor; (16 gener 2014) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres ;

Chantal Lauby (Gap, 23 de març de 1948) és una presentadora francesa de televisió, després humorista i actriu.^[1] Ha format part del grup d'humoristes Les Nuls .

Biografia[modifica]

Nascuda a Gap, Chantal Lauby passa la seva infantesa a Alvèrnia, entre Auzon i Clarmont d'Alvèrnia. Comença a la televisió com speakerine a FR3 Alvèrnia. La seva carrera a les antenes regionals de France 3 i de Ràdio France la porta a la Costa Blava on destaca, l'estiu de 1977, sent la primera dona del món a cavalcar sobre una orca davant de les càmeres al Marineland de Antibes..^[2] Hi coneix Bruno Carette, a continuació es trasllada a Marsella.

L'any 1977, és la corresponsal local de Les Jeux de 20h a Canes^[3] A FR3, amb Bruno Carette, presenta Azur Rock, Un petit clip vaut mieux qu'une grande claque i Bzzz !, emissions còmiques en forma d'esquetxos. Gràcies a aquesta última, han fitxat pels directors dels programes de la jove cadena de pagament Canal+, Alain de Greef i Albert Mathieu. Lauby i Carette aleshores van formar Les Nuls amb Alain Chabat i Dominique Farrugia. La seva primera creació va ser un pastiche de sèries espacials Objectif: nul en février 1987. Presenta successivament a continuació amb els seus acòlits le JTN, un fals periòdic a Nulle part ailleurs, TVN 595, a continuació A.B.C.D. Nuls, emissió que es va aturar el desembre de 1989 per la mort de Bruno Carette. Lauby, Chabat i Farrugia animen a continuació Les Nuls, l'emission de 1990 a 1992, i roden el film La Ciutat de la por que surt l'any 1994.

En el moment de la dissolució del grup, en principi roda cap a papers de televisió (serà sobretot Louise, personatge principal de la sèrie Eva Mag) abans de consagrar-se principalment al cinema als anys 2000. L'any 2002, realitza Laisse tes mains sur mes hanches, on reuneix personalitats tan diverses com Claude Perron, Rossy de Palma, Jean-Hugues Anglade, Bernard Porteu, Armelle Deutsch, Stéphane Bern, Myriam Boyer o el rapper Ménélik, després roda amb Laurent Baffie o Bruno Podalydès.

Des del 23 d'agost de 2010, participa en la matinal de Virgin Radio al costat de Bruno Guillon i tot el seu equip com a veu en off.

És la mare de Jennifer Ayache (nascuda el 9 de novembre de 1983), cantant del grup de pop rock francès Superbus.

Discografia[modifica]

Bizet Come Back, paròdia de l'òpera Carmen de Bizet, lletra de Pierre Jolivet, 45 rpm Crypto ZB 8170 (1978).
Represa de l'estiu indi de Joe Dassin, amb Vincent Malone a la trompeta. (1995).
París súper tango, enregistrament inèdit.
Salvator Adamo Totes les meves mentides (2010)

Filmografia[modifica]

Directora[modifica]

2000: Kitchendales
2002: Laisse tes mains sur mes hanches

Guionista[modifica]

1994: La Ciutat de la por d'Alain Berberian
2000: Kitchendales de Chantal Lauby
2002: Laisse tes mains sur mes hanches
2011: Les Tuche d'Olivier Baroux

Actriu[modifica]

Cinema[modifica]

1994: La Cité de la peur d'Alain Berbérian: Odile Deray
1996: Delphine 1, Yvan 0 de Dominique Farrugia: Sra. Hattus
1996: XY de Jean-Paul Lilienfeld: Denise
1997: Didier, el meu fidel amic d'Alain Chabat: Solange
1999: Meilleur Espoir féminin de Gérard Jugnot: Françoise
2000: Antilles sur Seine de Pascal Légitimus: Herman
2002: Astérix et Obélix: Mission Cléopâtre d'Alain Chabat: Cartapus
2002: Laisse tes mains sur mes hanches de Chantal Lauby: Odile Rousselet
2003: Casablanca Driver de Maurice Barthélémy: Cathy Driver
2003: Les clefs de bagnole de Laurent Baffie: Ella mateixa
2006: Toi et moi de Julie Lopes Curval: Eléonore
2006: Comme tout le monde de Pierre-Paul Renders: Françoise
2008: Vilaine de Jean-Patrick Benes: La mare de Mélanie
2009: Bancs publics (Versailles Rive-Droite) de Bruno Podalydès: Pascale
2010: Le Thanato de Frédéric Cerulli: Klavinski
2011: Toi, moi, les autres d'Audrey Estrogo: Valérie
2012: Sur la piste du Marsupilami d'Alain Chabat :la narradora del documental
2013: La Cage dorée de Ruben Alves: Solange Caillaux
2013: Grand Départ de Nicolas Mercier: Danielle
2013: Prêt à tout de Nicolas Cuche: Chantal
2014: Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu ? de Philippe de Chauveron: Marie Verneuil
2014: Les Souvenirs de Jean-Paul Rouve: Nathalie
2015: Vicky de Denis Imbert: Mare de Vicky
2016: La Dream Team de Thomas Sorriaux: L'agent
2017: Jour J de Reem Kherici: Marie
2018: Big Bang de Cécilia Rouaud: Claudine
2018: Qu'est-ce qu'on a fait au Bon Dieu ? 2 de Philippe de Chauveron: Marie Verneuil

Curts[modifica]

1995: Arthur de Félicie Dutertre i François Rabes
2000: En solitaire de Stéphane Kazandjian
2001: La panne de Frédéric Cerruli
2011: Aparició al clip Money Money del grup PZK
2014: breu aparició al clip de la cançó La meva còlera de Yannick Noah (1 min 43 s)

Telefilms[modifica]

1996: El secret de Julia de Philomène Esposito: Julia
1997: Maintenant ou jamais de Jérôme Foulon: Yolande
1992: Telle mère telle fille d' Élisabeth Rappeneau: Elisabeth Gestin
2010: Le grand ménage de Regits Musset: Myriam
2010: Le Gran Restaurant de Gérard Pullicino: una clienta

Sèries[modifica]

Chantal Lauby va aparèixer l'any 1988 a un episodi de la sèrie Palace com a Léonie Plantagrain, "la dona que envia un petó al seu marit". Més recentment, ha estat el personatge principal de la sèrie Eva Mag, difosa l'any 1999 - 2000 a Canal+ i tornada a difondre a Comèdia!. Ha fet d'altra banda diferents aparicions a les sèries Càmera Cafè (2001 i 2004), Victòria Bonnot i la sèrie web Hello Geekette (a l'episodi 1 de la temporada 3, com la mare de la Geekette).

2013: Y'a pas d'âge va aparèixer en un episodi d'aquest programa de Jérome Commandeur.
2014-2015: Frères d'armes, sèrie de televisió històrica de Rachid Bouchareb i Pascal Blanchard: presentació de Jules Mondoloni

Teatre[modifica]

1990: Vite une femme de Daniel Prévost, posada en escena Jean-Luc Moreau, Teatre Michel
1997: La Terrasse de Jean-Claude Carrière, posada en escena Bernard Murat, Teatre Antoine

Premis[modifica]

2013: Premi d'interpretació al Festival internacional de cinema de comèdia d'Alpe d'Huez per a La Cage daurée de Ruben Alves^[4]

Referències[modifica]

↑ «Cinq infos sur... Chantal Lauby (Qu'est ce qu'on a fait au bon dieu ? sur Canal+) Actu - Télé 2 semaine». www.programme.tv/news. [Consulta: 26 setembre 2016].
↑ Télé 7 Jours n°899 du 20 août 1977, pages 4 et 5: "C'est sous l'oeil de la caméra et à la stupéfaction des spectateurs que Chantal Laubie (sic), la ravissante speakerine de FR3 Nice-Côte d'Azur, a réalisé cet exploit: être la première femme du monde à chevaucher un orque".
↑ ^{[enllaç sense format]} https://www.youtube.com/watch?v=kz1MjUnJlb8
↑ Allocine.fr ; page "Festival d'Alpe d'Huez 2013"

[1] «Cinq infos sur... Chantal Lauby (Qu'est ce qu'on a fait au bon dieu ? sur Canal+) Actu - Télé 2 semaine». www.programme.tv/news. [Consulta: 26 setembre 2016].

[2] Télé 7 Jours n°899 du 20 août 1977, pages 4 et 5: "C'est sous l'oeil de la caméra et à la stupéfaction des spectateurs que Chantal Laubie (sic), la ravissante speakerine de FR3 Nice-Côte d'Azur, a réalisé cet exploit: être la première femme du monde à chevaucher un orque".

[3] {[enllaç sense format]} https://www.youtube.com/watch?v=kz1MjUnJlb8

[4] Allocine.fr ; page "Festival d'Alpe d'Huez 2013"

[1]

[2]

[3]

[4]